En el seu informe del 2007, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre l'Evolució del Clima (GIEC) va identificar les zones muntanyoses com a espais particularment sensibles al canvi climàtic. En aquest sentit, les muntanyes actuen com a veritables "laboratoris vivents", testimonis precursors dels efectes del canvi climàtic que podran produir-se en altres territoris.

El massís dels Pirineus és particularment representatiu de les principals claus climàtiques en zona de muntanya. El massís muntanyós més meridional d'Europa, ja està sotmès als estigmes d'aquests canvis radicals: el desglaç de les glaceres, la disminució del mantell de neu, l'ascensió d'espècies vegetals d'altitud, les variacions fenològiques de la vegetació, l'avançament de dates de la verema i de les collites, etc.

glaciers aneto maladeta
Les glaceres de l'Aneto i Maladeta han retrocedit respectivament
en 1.2km i 0.7km en un segle i mitjà (font: Association Moraine)

Des del punt de vista més ampli de la biodiversitat, més enllà dels canvis del clima o del medi, l'èxode rural i l'evolució de les maneres d'explotació han provocat, en certs territoris, una pèrdua de diversitat biològica, paisatgística, cultural i econòmica que els torna més sensibles a l'efecte del canvi global.

La població es torna llavors vulnerable, sobretot per causa dels factors següents:
      •    una població que envelleix, localitzada a les vores del massís;
      •    zones residencials devoradores d'energia;
      •    l'artificialització dels sòls lligada a les zones de gran densitat de població i a les zones turístiques;
      •    la urbanització de les zones de piemont i la superpoblació de les zones costaneres;
      •    un augment del trànsit a les zones ja molt urbanitzades;

En general, els canvis antròpics (desforestació, artificialització dels sòls i urbanització, etc.) augmentaran la vulnerabilitat de certes zones enfront dels desastres naturals.

Principals impactes del canvi climàtic per sector

Per comprendre millor i anticipar-se als efectes venidors tant en els recursos naturals com en les activitats humanes, convindria analitzar alguns impactes ja observats i els que s'esperen, així com les conseqüències a les quals les poblacions i els entorns naturals s'hauran d'enfrontar. Un enfocament sectorial permet comprendre millor la vulnerabilitat dels territoris dels Pirineus.

    > El turisme: un sector prioritari
    > L’agricultura i la ramaderia: entre la gestió del risc i l’ oportunitat
    > El bosc: una gestió forestal per adaptar
    > Gestió de l’aigua: un recurs més escàs
    > Ecosistemes, biodiversitat i serveis ambientals: impactes variables i incerts
    > Indústria i energia: una vulnerabilitat variable que depèn d’altres factors
    > Planificació territorial, urbanisme i transport: conseqüències de l’evolució dels riscos naturals
    > Salut humana: les onades de calor i els seus efectes com a risc principal




> Per saber més sobre les impactes i la vulnerabilitat pot consultar el diagnòstic territorial de l’ “Estudi sobre l'adaptació al canvi climàtic als Pirineus “  (Capítulos 2. Las manifestaciones del cambio climático en los Pirineos, y 3. Vulnerabilidad del territorio frente al cambio climático) realitzat en el marc del projecte OPCC-POCTEFA.

 

logoCtp

 

logoTourbillon2


ue feder.png

logoAndorre

logoAquitaine

logoAragon

logoCatalogne

logoPaysBasque

logoLr

logoMP

logoNavarre