0-Silvia-CalvoEn poques paraules, Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat

El passat 30 de març en andorra Andorra es va celebrar per primera vegada el dia Dia Mundial de la Meteorología. A través d'aquest acte es va reconèixer el mèrit de les persones i institucions que han aportat coneixement sobre meteorologia a Andorra i es va anunciar la creació d'una xarxa d'observadors meteorològics voluntaris. Quina importància li dóna Andorra a la participació ciutadana en l'estudi científic de l'evolució del clima i els seus impactes?

Gràcies a la participació ciutadana en l’observació sistemàtica de l’entorn, Andorra disposa de sèries històriques de dades climàtiques abans que la modernització del país permetés establir els primers registres permanents de temperatura i precipitacions l’any 1934.

Una mostra d’aquesta participació són els registres pluviomètrics de què disposem des de l’any 1896 per part de l’apotecari de les Valls d’Andorra Sr. Antoni Dallerès Armengol, o bé la sèrie pluviomètrica des de l’any 1909 realitzada pel senyor Lluís Molné Salines. Des de l’any 1983, durant la temporada d’hivern, hi ha observadors nivometeorològics a totes les estacions d’esquí del país.

Aquestes observacions de la ciutadania van ser l’inici de la meteorologia a Andorra i han estat de vital importància per estudiar la climatologia al país. Com a reconeixement de la participació ciutadana que actualment hi ha en l’obtenció de dades meteorològiques, aquest any 2017 hem creat la Xarxa d’Observadors Meteorològics Voluntaris, a la qual s’adhereixen les persones que actualment estan obtenint informació referent a les condicions meteorològiques de l’atmosfera.

Per tant, per part del Ministeri és important mantenir aquesta participació ciutadana i l’interès de les persones per les qüestions relacionades amb la meteorologia.

Un dels papers del OPCC és promoure aquesta generació de coneixement científic i divulgar-la per desenvolupar i seleccionar les mesures d'adaptació més eficaces per limitar els impactes del canvi climàtic. Com creu que aquest coneixement científic s'ha de traslladar a la societat i en concret als gestors tant públics com a privats?

Les eines divulgatives que hi ha en l’actualitat ens permeten arribar fàcilment a tots els sectors de la societat, tant públics com privats. Cal vetllar perquè la informació que es tramet sigui vàlida i d’utilitat per a la presa de decisions.

Anualment el meu Ministeri publica els indicadors ambientals en què recollim les dades de temperatura, precipitacions i caiguda de neu. També tenim butlletins climàtics mensuals i estacionals disponibles en format digital. Ens consta que aquestes informacions generen interès prop de la població i són consultades amb freqüència.

Per tant, en aquest àmbit, com en la majoria de temàtiques que afecten temes mediambientals, ens esforcem per divulgar de manera periòdica i entenedora la màxima informació disponible per així sensibilitzar la població sobre aquests aspectes.

En 2015 es va llançar el procés d'Adaptació d'Andorra al Canvi Climàtic. En quina situació es troba actualment?

El Procés participatiu d’adaptació d’Andorra al canvi climàtic (PAACC) va permetre identificar un conjunt de 94 mesures d’adaptació que es van reagrupar en 43 mesures classificades i aplicables a diversos sectors econòmics del país, per tal de facilitar posteriorment l’establiment d’una estratègia d’adaptació al canvi climàtic.

Les mesures d’adaptació són principalment de planificació referents als sectors de l’energia, la gestió dels recursos hídrics, el turisme, la mobilitat i els riscos naturals. En segon lloc, les principals actuacions proposades són de caire més operacional, especialment per als sectors de l’agricultura i la ramaderia, la salut pública i l’energia.

A hores d’ara algunes d’aquestes mesures d’adaptació s’han fet o posat en funcionament. En el sector de l’agricultura i la ramaderia destaquen la potenciació de l’ecoturisme de muntanya de manera que el sector primari sigui menys vulnerable, així com l’establiment de l’etiqueta de qualitat i la promoció i la venda de productes nacionals amb el Segell Oficial Andorra Producte Agrícola, el qual permet una diferenciació dels productes de la terra i de proximitat. En el sector energètic, estem treballant en el Pla sectorial d’infraestructures energètiques, amb l’objectiu de diversificar les fonts d’energia renovables i enfortir la sobirania energètica.

Durant la darrera Cimera Mondial del Clima, COP22 a Marrakech, el Govern d'Andorra va organitzar un esdeveniment sobre l'impacte del canvi climàtic en zones de muntanya, al que va convidar a l'Observatori. Quin creu que és l'estratègia per unir esforços en la visibilitat dels territoris de muntanya i la seva vulnerabilitat davant del canvi climàtic?

Andorra és un país que se situa en la seva totalitat en zona de muntanya i per tant les problemàtiques muntanyenques són al cor de totes les nostres polítiques. L'estratègia per fer més visibles els territoris de muntanya passa per difondre entre la societat la importància de les muntanyes i de la seva extraordinària rellevància en l'aportació de béns i serveis, no només als residents en aquestes regions sinó també a la resta de ciutadans que es troben més avall a les planes. Exemples dels serveis d'aquestes regions són la regulació dels recursos hídrics i el manteniment d'una bona qualitat de l'aigua, els embornals i les reserves de carboni que generen els seus boscos i altres ecosistemes vegetals que permeten una lluita contra el canvi climàtic i també una excel·lent qualitat de l'aire, així com els hàbitats naturals preservats que permeten mantenir una gran biodiversitat, que és també font de béns i serveis indispensables. A més, hi hem de sumar la importància ètica i estètica de les zones de muntanya com a espais de calma i inspiració, de lleure i de pràctiques esportives que permeten als homes assolir fites i superacions personals.

Cal difondre que les muntanyes de tot el món són especialment sensibles als efectes del canvi climàtic i que les dades disponibles en l'actualitat mostren que els efectes del canvi climàtic estan succeint més ràpidament i de forma més extrema en les regions de muntanya, fet que posa en perill, pel fet de la seva rapidesa, bona part del que hem comentat anteriorment.

Per acabar, com imagines el futur del OPCC?

L’OPCC ha de ser un organisme de referència dels coneixements sobre els efectes del canvi climàtic als Pirineus i les accions necessàries per adaptar-s’hi, que tingui en compte les característiques específiques de cada regió o país del massís. El coneixement que l’OPCC pugui recollir i difondre té un gran valor afegit pel fet de ser fruit del treball en xarxa i de l’intercanvi i l’observació de les accions i els seus resultats realitzades al llarg dels anys.

Per aquest motiu, parlant de clima no es pot entendre l’OPCC si no és en el llarg termini i en la durada, mantenint sempre aquest esperit de cooperació i intercanvi en tota la geografia dels Pirineus.
Partager

 

logoCtp

 

logoTourbillon2


ue feder.png

logoAndorre

logoAquitaine

logoAragon

logoCatalogne

logoPaysBasque

logoLr

logoMP

logoNavarre