La pèrdua de cabal a la Cola de Caballo del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, els canvis als boscos i la reducció accelerada de les glaceres comencen a transformar el paisatge dels Pirineus. Els primers resultats del projecte LIFE Pyrenees4Clima mostren impactes significatius en la criosfera, els recursos hídrics i els ecosistemes. El canvi climàtic afecta també espais menys visibles, com les coves de gel i els estanys d’alta muntanya, mentre que els refugis climàtics de muntanya es perfilen com a espais essencials per a la supervivència de les espècies més vulnerables.
El canvi climàtic està alterant profundament els Pirineus i les seves conseqüències ja afecten la salut de les persones, la disponibilitat d’aigua, la biodiversitat, els ecosistemes, l’economia i la vida al territori. Dins d’aquest ampli conjunt d’impactes també hi ha la transformació accelerada d’alguns dels paisatges més emblemàtics del massís. La pèrdua de cabal a la Cola de Caballo del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, la ràpida reducció de les glaceres o la desaparició del gel a les coves són algunes de les evidències constatades pel projecte europeu LIFE Pyrenees4Clima, liderat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC). El projecte va començar el 2024, es prolongarà fins al 2031 i treballa per millorar la resiliència dels Pirineus davant del canvi climàtic mitjançant una visió integral i accions demostratives sobre el terreny.
«La intensitat i la durada de les onades de calor, tant a escala global com al territori pirinenc, han augmentat durant l’última dècada, i els models climàtics indiquen que aquesta tendència continuarà en un planeta cada vegada més càlid», assegura Blas Valero, geòleg i professor d’investigació a l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC), un dels 47 socis de LIFE Pyrenees4Clima. Les dades de l’últim Butlletí d’Indicadors de Canvi Climàtic dels Pirineus (BICCPIR) mostren que, des de 1960, els Pirineus han perdut tres dies de gelada per dècada i han guanyat 4,9 dies d’estiu.
Valero indica que «l’augment de la freqüència, la durada i la intensitat de les onades de calor a tot el planeta és una conseqüència directa del canvi climàtic, tal com confirmen els estudis d’atribució de les principals agències meteorològiques internacionals». Una anàlisi del grup científic World Weather Attribution vincula l’agreujament de les onades de calor a Europa amb les emissions procedents dels combustibles fòssils.
Les glaceres, les coves de gel, els llacs, els rius de capçalera, els boscos i les praderies alpines es troben entre els espais més vulnerables. «Aquests paisatges i ecosistemes emblemàtics experimenten canvis ràpids i irreversibles com a conseqüència de l’escalfament global, accelerats per les onades de calor», explica Valero.
Un dels exemples més clars es troba a la Cola de Caballo del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut. «En aquest paisatge emblemàtic, l’impacte del canvi climàtic és evident», afirma Luis Javier Lambán, científic del Centre Nacional Institut Geològic i Miner d’Espanya (CN IGME-CSIC). La cascada està alimentada per la font de Garcés, que drena l’aqüífer càrstic del massís de Mont Perdut. El seu cabal assoleix valors màxims d’aproximadament 2.000 litres per segon al juny, coincidint amb el desglaç, i mínims d’uns 400 litres per segon al gener.
Jorge Jódar, científic del CN IGME-CSIC, explica que «l’impacte del canvi climàtic és evident en el descens del cabal de la font durant les sequeres o els hiverns amb escasses precipitacions en forma de neu». Els models hidrològics mostren un canvi dràstic en l’estacionalitat de la descàrrega de l’aqüífer: augmenta el cabal de base a l’hivern, disminueix considerablement durant l’estiu i el període de cabals màxims, que abans es produïa al juny i al juliol, s’avança més d’un mes, fins al maig. Aquesta descàrrega d’aigua subterrània és essencial per conservar la biodiversitat del parc nacional, garantir el subministrament d’aigua als ecosistemes i mantenir el cabal i la temperatura dels cursos d’aigua de les zones baixes del massís.
Una altra evidència és la reducció accelerada de les glaceres. Han perdut més del 90 % de la seva superfície des de 1850 i el seu retrocés s’ha accelerat des de 2022, fins a assolir taxes anuals de fusió que tripliquen les observades a començaments del segle XXI. «Els paisatges associats al gel i la neu presents als Pirineus s’estan veient notablement afectats per l’evolució climàtica recent», afirma Jesús Revuelto, investigador de l’IPE-CSIC.
Els efectes del canvi climàtic també s’observen als boscos i matollars. La seva superfície ha augmentat significativament durant les darreres dècades a causa de l’abandonament dels pobles i de la reducció de les activitats tradicionals de gestió i aprofitament forestal. Tanmateix, aquest nou paisatge està cada vegada més amenaçat per les altes temperatures, la manca d’aigua, les espècies invasores i el risc creixent d’incendis. Rafael Delpi, de FORESPIR, afirma que els boscos de muntanya són especialment sensibles al dèficit hídric. Les sequeres i les onades de calor no provoquen per si soles el seu decaïment, però contribueixen a afeblir-los i poden desencadenar la desaparició o el desplaçament de diferents espècies.
Els estudis realitzats en parcel·les forestals mostren que les sequeres i les onades de calor poden iniciar o agreujar els processos de debilitament forestal. L’esforç que fan els arbres davant les altes temperatures i la manca d’aigua els fa més vulnerables a amenaces com les plagues i els fongs.
En diferents zones dels Pirineus ja s’observen processos de decaïment en comunitats d’avet blanc, tant al vessant nord, especialment a l’Aude, com al vessant sud, a Navarra i Aragó. FORESPIR adverteix també que el deteriorament dels boscos augmenta la vegetació seca i el material combustible, fet que incrementa el risc de propagació dels incendis forestals.
Les onades de calor també poden afavorir l’expansió d’espècies invasores. Els episodis extrems augmenten la mortalitat d’algunes espècies autòctones i deixen espai a altres espècies exòtiques més tolerants a les altes temperatures. Belinda Gallardo, investigadora de l’IPE-CSIC i responsable del primer diagnòstic integral realitzat a la serralada, explica: «Hem identificat més de 650 espècies exòtiques, de les quals tres quartes parts són plantes. La seva presència ha augmentat de manera exponencial des de 1980 i s’acumulen a les valls i als marges de les carreteres».
Entre les espècies més preocupants hi ha el visó americà, l’ailant, la vespa asiàtica i l’arna del boix. Aquesta última va arribar d’Àsia als Pirineus el 2014 i provoca la pèrdua de les fulles i la mort del boix, fet que augmenta la quantitat de material sec i el risc d’incendi.
Els Pirineus també es transformen a les seves zones menys accessibles i visibles. És el cas de les coves de gel de les altes cotes, els dipòsits de gel de les quals estan desapareixent ràpidament. En els darrers cinc anys, alguns dipòsits formats fa milers d’anys han desaparegut completament o n’han reduït notablement el gruix. Ana Moreno, investigadora de l’IPE-CSIC, assenyala que en diverses coves singulars del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut el gel pràcticament ha desaparegut.
Un dels casos més destacats és el de la cova Sarrios 1, on un dipòsit de gairebé sis metres de gruix i més de 5.000 anys d’antiguitat es va fondre com a conseqüència de les onades de calor de l’estiu de 2023. En altres cavitats, com Casteret o Sarrios 6, el gel disminueix a un ritme superior als 20 centímetres l’any. La investigació també està constatant canvis als estanys pirinencs, monitoritzats des de 2017 per l’IPE-CSIC. El seguiment ha registrat un augment de fins a 0,45 graus l’any en la temperatura de les seves aigües superficials.
L’escalfament modifica els períodes en què les diferents capes d’aigua es barregen i altera el cicle dels nutrients i d’altres elements. A l’estany de Marboré s’ha registrat per primera vegada manca d’oxigen a les aigües profundes durant l’hivern. La monitorització també ha detectat períodes prolongats en què la temperatura de les aigües superficials supera els valors habituals. Aquestes onades de calor lacustres es produeixen no només durant l’estiu, sinó també a la tardor, i podrien afectar la flora i la fauna dels estanys, tot i que el seu impacte encara està per determinar.
El canvi climàtic també està afectant la qualitat de l’aire als Pirineus. Un dels factors que n’agreuja els efectes és l’augment de la pols procedent del Sàhara i del sutge generat pels incendis forestals. La pols sahariana pot aportar nutrients als ecosistemes terrestres i aquàtics, però també accelera el desglaç. En dipositar-se sobre la neu i el gel, n’enfosqueix la superfície, fa que absorbeixin més calor i en redueix la durada.
Jorge Pey, investigador de l’IPE-CSIC i responsable dels mesuraments realitzats a Formigal-Sarrios, alerta que «entre 2019 i 2025 l’aire dels Pirineus mostra concentracions de partícules cada vegada més elevades, relacionades tant amb incendis forestals propers com amb el transport de contaminants a llargues distàncies».
A l’estiu, els valors habituals de sutge se situen entre 200 i 300 nanograms per metre cúbic. Tanmateix, des de 2022 s’han registrat episodis extrems: més de 2.500 nanograms per metre cúbic el 2022, coincidint amb l’incendi d’Añón de Moncayo; fins a 4.000 el 2024, a causa del fum dels megaincendis del Canadà; i més de 5.000 el 2025, associats als grans incendis de Castella i Galícia.
Aquestes dades mostren que els incendis forestals i el transport atmosfèric de contaminants tenen un impacte creixent als Pirineus. Tots dos fenòmens es veuen afavorits pel canvi climàtic i podrien intensificar-se en el futur. Jorge Pey apunta que «el 2026 pot marcar un rècord en les concentracions estivals de sutge a causa de la multitud, la intensitat i l’extensió dels incendis forestals a l’entorn de la regió pirinenca».
L’escalfament global i les onades de calor ja estan afectant la biodiversitat, tot i que les seves conseqüències varien d’unes espècies a unes altres. Cada espècie té una capacitat diferent per desplaçar-se, resistir les altes temperatures o adaptar-se a les noves condicions. «La velocitat a la qual estan canviant les condicions climàtiques és massa ràpida perquè moltes espècies puguin evolucionar i adaptar-se al lloc on viuen», explica Begoña García, investigadora de l’Institut Pirinenc d’Ecologia.
Per aquest motiu, els refugis climàtics es converteixen en un salvavides per a les plantes i altres organismes amb una mobilitat escassa o nul·la. Aquests petits espais mantenen condicions més favorables, com ara temperatures més baixes o una humitat més elevada que les àrees del seu entorn. Són especialment abundants a les zones de muntanya i s’identifiquen mitjançant minisensors climàtics, vols de dron amb càmeres tèrmiques i inventaris de flora. García adverteix que la biodiversitat és massa àmplia i complexa per generalitzar: «Si hi ha perdedors, també hi ha guanyadors; per això, més que parlar d’un únic efecte general, hem d’identificar quins ambients i quins grups d’espècies estan sent més afectats i quins poden veure amenaçat el seu futur».
Les investigacions comencen a mostrar que moltes poblacions de les plantes més rares, exclusives i vulnerables es troben en refugis de muntanya ben conservats i, sovint, poc accessibles. En aquests espais disposen de millors condicions per resistir els efectes del canvi climàtic.
Les evidències recollides per LIFE Pyrenees4Clima mostren que el canvi climàtic no està provocant un únic impacte, sinó una transformació simultània de la neu, el gel, l’aigua, la biodiversitat, la qualitat de l’aire, les masses forestals i les pastures dels Pirineus. Molts d’aquests canvis ja són visibles, mentre que d’altres només es poden detectar mitjançant la investigació i la monitorització científica continuada. A més, els seus efectes es retroalimenten i amplifiquen l’impacte final.
Davant d’aquesta realitat, LIFE Pyrenees4Clima treballa per convertir el coneixement científic en mesures concretes d’adaptació. A través de la cooperació entre els seus 47 socis i d’accions demostratives desenvolupades amb agents territorials de tot el massís, el projecte busca anticipar-se als riscos, reforçar la capacitat de resposta dels territoris i preservar els ecosistemes i els recursos dels quals depèn la població pirinenca i que són font de vida més enllà de les àrees de muntanya.
S’adjunten a la galeria:
Figura 2: Retrocés de les glaceres de Monte Perdido i Aneto per a l’any 2024-2025
Figura 4: Exemple d’onades de calor al llac de Marboré durant el 2023, d’intensitat forta durant l’estiu i fins i tot severes a principis de tardor
OBSERVATORI PIRINENC DEL CANVI CLIMÀTIC
Avenida Nuestra Señora de la Victoria, 8, 22700, Jaca (Huesca) – España
Tlf.: +34 974 36 31 00
