Barcelona, 15 d’abril del 2026. Un estudi liderat pel Servei Meteorològic de  Catalunya (METEOCAT) en col·laboració amb diferents entitats, i vinculat al projecte LIFE Pyrenees4Clima, analitza els Pirineus amb una visió transfronterera i confirma que la temperatura de l’aire dels Pirineus segueix augmentant a mesura que passen els anys. Concretament, la regió perd tres dies de gelada per dècada (temperatura mínima sota 0ºC) i guanya 4,9 dies d’estiu per dècada (dies amb temperatura màxima superior als 25ºC). Això suposa que els Pirineus ara tenen 20 dies menys de gelada que l’any 1959 i 32 dies més d’estiu en el mateix període. De la mateixa manera, augmenta la durada de les ràfegues càlides (dies consecutius amb una temperatura màxima extremament elevada) i disminueix la durada de les ratxes fredes (dies consecutius amb una temperatura mínima extremament baixa). “Actualitzem i analitzem cada any uns indicadors climàtics concrets i es dibuixa una clara tendència cap a un clima pirinenc més càlid en tot el seu conjunt i, al vessant sud, més sec”, declara Jordi Cunillera, cap de l’equip de canvi climàtic del Meteocat. De mitjana, la temperatura augmenta de 1,9ºC des del 1959 i fins a 2,7 ºC a l’estiu, amb un increment constant de les nits tropicals.

A més, aquest augment de la temperatura de l’aire també ha provocat un increment de la temperatura de l’aigua dels llacs pirinencs. Per exemple, a l’Ibón de Marboré (Pirenis ragonesos), la temperatura de l’aigua superficial (fins a una profunditat de 5 m) ha pujat gairebé mig grau durant els darrers 10 anys. «Estem veient un augment de les onades de calor lacustres i una reducció del període durant el qual els llacs estan coberts de gel, amb canvis en la columna d’aigua que poden provocar episodis d’anoxia, com ja ha passat a Marboré l’hivern del 2023-2024, una situació que altera greument els ecosistemes», explica Blas Valero, investigador de l’IPE-CSIC, que ha participat en l’anàlisi.

Fum de foc

L’estudi també analitza l’evolució dels aerosols i revela que la presència de pols del Sàhara i de fum de foc està en augment. Les mesures, que es prenen al lloc experimental de l’AEMET a Formigal-Sarrios, van registrar un pic de deposició de fum de més de 5.000 ng/m³, vinculat als incendis forestals massius a Castella i Lleó i Galícia l’estiu passat. Aquestes dades demostren la capacitat de les partícules de recórrer llargues distàncies i, posteriorment, assentar-se als Pirineus, i que en anys anteriors també es van detectar després d’incendis forestals al Canadà. «Aquestes xifres indiquen que ens enfrontem a un impacte creixent dels incendis forestals i del transport atmosfèric de contaminants», diu Jorge Pey, també investigador de l’IPE-CSIC. Pel que fa a la pols sahariana, aquesta arriba als Pirineus durant tot l’any amb episodis ocasionals de fins a 20 g/m² de deposició. Tot i que en petites dosis fertilitza els ecosistemes terrestres i aquàtics, és perjudicial per a la durada de la neu i el gel a les muntanyes, ja que altera l’albedo de les superfícies cobertes de neu i gel, fent que l’energia s’absorbeixi en lloc de reflectir-se.

Anàlisi anual

Aquest estudi es presenta en forma de butlletí i consisteix en una anàlisi dels indicadors climàtics clau dels Pirineus, amb l’objectiu d’avaluar-ne les tendències. Els resultats es publiquen anualment al Butlletí d’Indicadors del Canvi Climàtic als Pirineus (BICCPIR). Aquesta compilació i anàlisi forma part de la informació clau que dóna suport al procés d’adaptació als Pirineus en el marc del projecte LIFE Pyrenees4Clima. Aquest projecte està coordinat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), una iniciativa transfronterera de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). Les dades es basen en l’anàlisi de 12 sèries de temperatures i 26 sèries de precipitacions, distribuïdes per tota la serralada i que representen el clima de tot el massís. Totes les sèries cobreixen el període 1959 fins al 2024, i el període de referència per al càlcul d’anomàlies és el 1961–1990, excepte en el cas dels estudis relacionats amb la neu, que utilitzen sèries més recents.

El contingut i el disseny del butlletí BICCPIR han estat elaborats pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que és soci del LIFE projecte Pyrenees4Clima i lidera el grup de treball CLIMA, i inclou contribucions de dades de Météo-France, el Servei Meteorològic d’Andorra, l’AEMET, l’IPE del CSIC, l’Agència Meteorològica del País Basc (Euskalmet) i el mateix Meteocat.