Vall de Núria (Queralbs), 21 de setembre de 2026. Els Pirineus podrien registrar a finals de segle temperatures d’estiu prop de 5 graus superiors a les del període 1985-2015, en un escenari d’emissions molt probable intermedi-alt, mentre que les dades observades mostren que l’escalfament s’està intensificant especialment entre els 1.500 i els 2.200 metres d’altitud, on les temperatures màximes han augmentat 1,8 graus i les mínimes 2,1 graus en els darrers 24 anys.

Les noves projeccions apunten, a més, a una disminució de les precipitacions, especialment durant l’estiu, amb un dèficit mitjà esperat proper al 15 %. A aquest escenari s’hi afegeixen canvis ja detectats en el mantell nival, amb pèrdues desiguals segons l’altitud i els massissos i un increment significatiu de les sequeres de neu.

Aquests són alguns dels resultats i avenços presentats aquest dilluns en les “Jornades tècniques sobre escenaris climàtics i adaptació territorial als Pirineus: primers resultats del projecte LIFE Pyrenees4Clima”, celebrades els dies 21 i 22 de setembre a la Vall de Núria i a les quals assisteixen prop de 90 experts de diferents àmbits. El projecte —que compta amb 47 entitats sòcies arreu dels Pirineus— està liderat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) i busca convertir el coneixement científic sobre l’evolució del clima en eines i solucions concretes d’adaptació per als territoris pirinencs.

Aquestes jornades han servit per posar en comú el nou coneixement i reflexionar sobre com activar-ne la integració en l’acció climàtica. Durant la trobada s’han presentat resultats i avenços en set àmbits complementaris: els indicadors de canvi climàtic dels Pirineus; l’escalfament dependent de l’altitud; l’evolució observada del mantell nival; els nous escenaris climàtics de futur; l’anàlisi a escala d’una experiència demostrativa com la de Vallter 2000; les aigües subterrànies i la infiltració i la seva relació amb l’adaptació climàtica; i la modelització de la disponibilitat d’aigua i la seva rellevància per a la gestió territorial, agrícola i turística.

“Necessitem anticipar-nos. Conèixer com està canviant el clima i com pot evolucionar en les pròximes dècades és imprescindible, però el veritable repte és transformar aquest coneixement en eines i criteris útils per a les administracions, els gestors i els territoris. Els impactes del canvi climàtic no entenen de fronteres i la resposta s’ha de construir sobre la base de la cooperació transfronterera. PYRENEES4CLIMA, en només dos anys, ja ha estat capaç d’oferir dades i coneixements clau per al futur dels Pirineus”, assenyala Eva García-Balaguer, coordinadora de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC). El projecte, que es va iniciar el 2024, es prolongarà fins al 2031.

Un dèficit de precipitació proper al 15 %

“Les evolucions més importants afecten les temperatures a finals de segle, que podrien augmentar a l’estiu prop de 5 graus respecte del període 1985-2015 en un escenari d’emissions intermedi-alt. Els canvis són més forts a les zones d’alta altitud que a les de baixa altitud. Pel que fa a les precipitacions, el senyal és globalment a la baixa a escala anual i encara més marcat a l’estiu, amb un dèficit mitjà esperat proper al 15 %”, explica Jean-Michel Soubeyroux, director adjunt científic de Climatologia de Météo-France. Aquestes projeccions es basen en Euro-CORDEX CMIP6, les projeccions climàtiques regionals més recents per a Europa, actualment en fase de difusió.

Pel que fa a les precipitacions, el senyal és globalment descendent, tot i que molt irregular a escala anual, i encara més acusat durant l’estiu, amb un dèficit mitjà esperat proper al 15 %.

L’escalfament s’intensifica entre els 1.500 i els 2.200 metres

Les projeccions de futur es complementen amb noves dades sobre com està evolucionant ja la temperatura en funció de l’altitud. Els primers resultats d’un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), elaborat amb dades del període 2002-2025, mostren una tendència a l’augment de les temperatures màximes i mínimes en les tres franges analitzades —per sota dels 1.500 metres, entre els 1.500 i els 2.200 i per sobre dels 2.200—, amb un increment especialment intens a la franja intermèdia.

Entre els 1.500 i els 2.200 metres, la temperatura màxima ha augmentat 0,77 graus per dècada, l’equivalent a 1,8 graus en 24 anys, mentre que la mínima ho ha fet 0,86 graus per dècada, fins a acumular 2,1 graus en el mateix període. El comportament és encara més marcat durant l’hivern: les màximes han augmentat 2,9 graus i les mínimes 3,1 graus en aquests 24 anys.

“Aquest fenomen pel qual l’escalfament és més intens en determinades franges d’altitud de la muntanya està demostrat en diferents massissos, però encara no s’havia ratificat als Pirineus. Aquests primers resultats apunten que també es produeix aquí i que és la franja intermèdia, entre els 1.500 i els 2.000 metres, la més afectada”, explica Pere Esteban, tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya.

La pèrdua de neu podria influir en aquest escalfament més intens

Els investigadors plantegen que una de les hipòtesis que pot contribuir a explicar aquest comportament és precisament el retrocés de la coberta nival. La franja compresa entre els 1.500 i els 2.200 metres coincideix precisament amb aquella on aquesta pèrdua de neu és més evident. Per sota dels 1.500 metres, la presència de neu és més escassa i esporàdica, mentre que per sobre dels 2.200 metres continua mantenint-se una coberta més persistent durant l’hivern, que es pot prolongar cap a la tardor o la primavera.

“Cal continuar avançant en l’anàlisi de totes les dades que estem obtenint, però el fet que es detecti un augment superior de la temperatura a la zona intermèdia apunta a una influència de la presència de neu, ja que és en aquest interval altitudinal on el retrocés de la coberta nival és més evident”, apunta Esteban.

Per aprofundir en aquesta relació, Meteocat ha instal·lat una estació meteorològica automàtica a Bonabé, a 1.700 metres d’altitud, i ha analitzat les dades diàries de les estacions meteorològiques de la zona corresponents al període 2002-2025. A més, amb el projecte PYRENEES4CLIMA, s’han instal·lat sensors de temperatura i humitat relativa en dos transsectes altitudinals: Bonabé-Moredo, al Pirineu català, i Panticosa-Infiernos, al Pirineu aragonès, en aquest últim cas per part de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC). Situats aproximadament cada 200 metres, permetran obtenir perfils verticals entre els 1.500 i els 3.000 metres.

El Pirineu occidental, on més neu s’ha perdut

L’evolució observada del mantell nival constitueix un altre dels resultats destacats del projecte. L’IPE-CSIC ha combinat observacions directes, models alimentats per observacions i un visor de neu desenvolupat a partir d’imatges de satèl·lit.

“Hem detectat un descens del mantell de neu que varia en intensitat segons l’altitud i els massissos, i és el Pirineu occidental el que més neu ha perdut. Les cotes més elevades dels Pirineus també han registrat les pèrdues de neu més importants. També observem un increment significatiu de les sequeres de neu durant el període 1959-2024”, explica Juan Ignacio López Moreno, investigador de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC). En canvi, els treballs realitzats no mostren grans canvis significatius en les nevades extremes ni en els episodis de pluja sobre neu.

Anticipar la disponibilitat d’aigua per millorar-ne la gestió

Temperatura, precipitacions i neu estan directament relacionades amb un altre dels grans reptes abordats per LIFE Pyrenees4Clima: la disponibilitat dels recursos hídrics.

La línia de modelització sobre disponibilitat d’aigua i la seva rellevància per a la gestió territorial, agrícola i turística està desenvolupada per l’Observatori de l’Ebre, la Universitat de Barcelona (UB), el Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Dins del projecte es desenvolupen tres casos pilot relacionats amb el cicle hidrològic: dos centrats en la integració d’estratègies d’adaptació en la gestió del reg i un tercer dedicat a quantificar l’impacte del canvi climàtic i de les activitats turístiques sobre els aqüífers del riu Arazas. Un altre dels casos més destacats ha estat el de generació de coneixement clau per a una millor gestió de les zones esquiables de Vallter 2000 i Pal-Arinsal, a Catalunya i Andorra, respectivament.

Durant les jornades que se celebren a la Vall de Núria s’ha presentat específicament el treball corresponent als dos casos vinculats al regadiu.

A Algerri-Balaguer i als canals d’Urgell, a Catalunya, els models posats en marxa podran estimar la disponibilitat de recursos hídrics i la demanda de reg mitjançant escenaris climàtics i models físics de simulació. També ajudaran a estudiar el potencial d’incorporar previsions estacionals durant les campanyes agrícoles per millorar la planificació i l’adaptació del regadiu.

A La Violada, a l’Alt Aragó, els models i l’anàlisi de les pràctiques actuals ajudaran a avaluar i identificar pràctiques agrícoles sostenibles de gestió del sòl, tipologia de cultius i dotacions de reg, així com els seus efectes sobre el segrest de carboni, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, les necessitats d’aigua i la demanda de reg.

Els resultats es posaran a disposició de comunitats de regants, agricultors, gestors de conca i altres usuaris, amb l’objectiu de facilitar-ne l’aplicació i la transferència a altres territoris durant els pròxims anys.

En aquest cas, LIFE Pyrenees4Clima es basa en els resultats obtinguts en un projecte anterior, PIRAGUA, els resultats del qual van apuntar a una disminució mitjana del cabal d’entre un 10 i un 20 % durant el període 2011-2040, sota els escenaris RCP4.5 i RCP8.5, i d’entre un 25 i un 50 % a finals de segle, amb els descensos més importants en l’escenari d’emissions més elevat.

Pyradapt i noves sinergies per compartir solucions

Les jornades continuaran aquest dimarts amb una segona part centrada especialment a capitalitzar, transferir i connectar el coneixement generat dins i fora de LIFE Pyrenees4Clima. En aquest context, l’OPCC presentarà Pyradapt, una eina de capitalització de la informació, indicadors d’impacte i resultat i mecanismes de seguiment, que es posa a disposició dels projectes complementaris que tinguin entre els seus objectius el canvi climàtic i el territori pirinenc, amb la finalitat d’oferir al conjunt de la ciutadania un recurs d’informació contrastada, sòlida i tan completa com sigui possible.

LIFE Pyrenees4Clima, liderat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), compta amb un pressupost de 19,8 milions d’euros, cofinançat en un 60 % pel programa LIFE de la Unió Europea, reuneix 47 entitats i desenvolupa 33 experiències pilot i demostratives.

El projecte treballa des d’una perspectiva transfronterera per connectar ciència, administracions, gestors i territoris i convertir el coneixement climàtic en eines, criteris i solucions d’adaptació que es puguin provar, compartir i transferir al conjunt dels Pirineus. Per fer-ho, un instrument clau és l’organització de jornades com aquesta, en les quals participen prop de 90 persones de perfils diferents, del món científic, responsables de l’administració i gestors del territori, amb la finalitat de compartir i transferir el coneixement i proposar línies per incidir de manera més efectiva en els reptes que plantegen el canvi climàtic i global a les zones de muntanya.