El Pirineu està canviant i les seves espècies ja en donen senyals. Entre elles, el grasset de muntanya (Anthus spinoletta), un ocell comú als prats alpins de la serralada, viu cada vegada a més altitud a causa, possiblement, del canvi climàtic. Aquest desplaçament cap a cotes més altes redueix l’extensió del seu hàbitat disponible i n’augmenta la vulnerabilitat. Senyals com aquesta són les que estan mostrant diverses espècies sentinella a la biorregió pirinenca, un comportament que està estudiant el projecte INBIOPYR.

Finançat pel programa Interreg POCTEFA i liderat per la Societat de Ciències Aranzadi, el projecte transfronterer té com a objectiu principal contribuir a l’harmonització transfronterera en la recollida de dades de fauna i en el desenvolupament d’indicadors que mesuren la magnitud del canvi en la distribució espaciotemporal d’espècies sentinella pirinenques sensibles al canvi climàtic. Hi participen també el Conservatori d’Espais Naturals de l’Arieja, l’Institut Català d’Ornitologia, la Lliga per a la Protecció dels Ocells, l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic i la Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala.

Finançat pel programa Interreg POCTEFA i liderat per la Societat de Ciències Aranzadi, el projecte transfronterer té com a objectiu principal contribuir a l’harmonització transfronterera en la recollida de dades de fauna i en el desenvolupament d’indicadors que mesuren la magnitud del canvi en la distribució espaciotemporal d’espècies sentinella pirinenques sensibles al canvi climàtic. Hi participen també el Conservatori d’Espais Naturals de l’Arieja, l’Institut Català d’Ornitologia, la Lliga per a la Protecció dels Ocells, l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic i la Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala.

Les aus, un dels indicadors més clars

El bisbita alpino (Anthus spinoletta) es una de las pocas aves adaptadas a la alta montaña. Sin embargo, los datos recogidos en los últimos 15 años en el portal Faunpyr -que recoge observaciones de fauna realizadas en toda la cordillera- apuntan a que cada año se detecta a una altitud media mayor, lo que sugiere que su hábitat natural también se está desplazando a cotas más altas. “Este desplazamiento de una especie que ya vive en las zonas culminares puede resultar crítico para su supervivencia y nos alerta de que, en breve, podría no encontrar zonas donde realizar su ciclo vital”, afirma Marc Anton, investigador y técnico de monitorización y proyectos de seguimiento del Instituto Catalán de Ornitología (ICO).

Aquest canvi també s’observa en altres espècies d’ocells que, actualment, viuen a cotes més baixes. En el cas del cucut (Cuculus canorus), els models de probabilitat d’aparició en alçada d’aquesta espècie mostren un augment de la probabilitat de ser observada a cotes més altes, en detriment de la probabilitat de ser trobada a menor altitud.

Aquest desplaçament altitudinal del cucut també es reflecteix en la seva abundància. En concret, l’espècie presenta una tendència cap a una menor abundància a la muntanya baixa, es manté estable a la mitja muntanya i és tendencialment més abundant en ambients d’alta muntanya.

No només s’aprecien canvis en altitud.

Els estudis fenològics —que analitzen els cicles i les dates clau dels éssers vius al llarg de l’any— també mostren canvis que poden deure’s al canvi climàtic. L’observació de la papallona apol·lo (Parnassius apollo) en períodes de cinc anys apunta que l’espècie ha avançat la seva aparició, de manera que el pic de màxima freqüència d’observació s’ha produït cada vegada més d’hora durant els darrers cinc anys.

En aquest context, segons Olatz Aizpurua, ornitòloga de la Societat de Ciències Aranzadi, «els resultats obtinguts fins ara reforcen la importància de la cooperació transfronterera i del seguiment a llarg termini de les espècies sentinella. El treball desenvolupat en el marc d’INBIOPYR no només permet detectar de manera primerenca els efectes del canvi climàtic sobre la fauna pirinenca, sinó que també establirà les bases per millorar la presa de decisions en matèria de conservació».