Les Trobades de Sanitat Forestal als Pirineus, celebrades durant tres jornades —del 25 al 27 de març—, han reunit una quarantena d’experts, personal investigador, tècnic i gestor forestal per analitzar l’estat actual dels boscos pirinencs i els reptes associats al canvi climàtic. Entre les conclusions compartides durant la trobada, destaca que fins al 23 % dels avets estudiats han mort recentment en algunes zones del Pirineu aragonès, una dada que reflecteix la creixent vulnerabilitat d’aquests ecosistemes en determinats contextos.

La trobada s’ha desenvolupat en el marc del projecte europeu Interreg POCTEFA SANA SILVA, amb la participació del Govern d’Aragó, FORESPIR i l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC). En aquest context, l’OPCC ha contribuït a impulsar la cooperació transfronterera i l’intercanvi d’informació clau per comprendre millor els impactes del canvi climàtic a la serralada pirinenca i afavorir la coordinació entre territoris.

Al llarg dels tres dies de treball, s’han abordat els principals factors que afecten la salut dels avetars. Els avetars pirinencs constitueixen un pilar de l’economia local i de la gestió dels recursos naturals. Proporcionen fusta de qualitat utilitzada en construcció i mobiliari, exerceixen un paper clau en la limitació de l’erosió i els despreniments de terra en zones de muntanya, i contribueixen a la regulació del clima local. A més, acullen espècies vegetals i animals endèmiques i han modelat els paisatges dels Pirineus durant segles.

Els estudis presentats assenyalen una combinació de causes, entre les quals hi ha la incidència de plagues d’insectes, malalties fúngiques, la presència de paràsits com el vesc i, de manera significativa, l’augment de les temperatures i la major freqüència d’episodis de sequera. Aquests factors, en conjunt, incrementen l’estrès dels arbres i redueixen la seva capacitat d’adaptació.

En aquest context, l’avet (Abies alba), situat en un límit climàtic especialment sensible a l’Aragó, és particularment vulnerable a l’augment de les sequeres i de les onades de calor. Aquesta trobada s’emmarca també en l’estudi realitzat per l’Administració aragonesa sobre els fenòmens de decadència dels avetars. Els seguiments realitzats entre 2020 i 2024 mostren que aquest procés s’està accelerant, fet que comporta, entre altres efectes, una pèrdua de capacitat d’emmagatzematge de carboni i una disminució dels serveis ecosistèmics forestals.

El programa també ha inclòs sessions tècniques i espais d’intercanvi entre regions dels dos costats de la frontera —Espanya, França i Andorra—, fet que ha permès compartir experiències i enfocaments en matèria de sanitat forestal, millorar la detecció d’aquests processos i avançar en pràctiques de gestió forestal sostenible.

Com a part de les jornades, s’han dut a terme visites de camp a Villanúa i Borau, on les persones participants han pogut observar directament diferents situacions de l’estat sanitari dels avetars. Aquestes sortides han permès contrastar rodals amb signes de decaïment amb d’altres que mantenen condicions més favorables, evidenciant la variabilitat territorial i la influència de factors locals com l’altitud o la disponibilitat hídrica.

Les Trobades han posat de manifest la importància de continuar avançant en el coneixement científic i en l’aplicació de mesures de gestió forestal adaptativa. En aquest sentit, el paper de l’OPCC és rellevant com a plataforma de referència per al seguiment dels impactes del canvi climàtic als Pirineus i per a l’articulació de respostes comunes que contribueixin a la conservació d’aquests ecosistemes de muntanya.

El projecte SANA SILVA continuarà desenvolupant accions orientades a millorar la resiliència dels boscos pirinencs, reforçant la col·laboració entre territoris, impulsant una comunitat d’experts i un marc comú d’anàlisi i seguiment a tot el Pirineu, i promovent estratègies compartides davant dels efectes del canvi climàtic. El projecte SANA SILVA està cofinançat en un 65 % per la Unió Europea a través del programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027), l’objectiu del qual és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera. El projecte tindrà una durada de tres anys, de l’1 de gener de 2024 al 31 de desembre de 2026.