Pamplona, 17 de marzo de 2026. La cooperació transfronterera suma una nova iniciativa per respondre a un dels grans reptes de la muntanya pirinenca: reduir el risc d’incendis forestals, reforçar la capacitat d’adaptació del territori davant el canvi climàtic i donar suport a una de les activitats fonamentals per a la gestió del territori i el manteniment de la població i de l’activitat econòmica a les zones de muntanya. Aquest és el punt de partida de PASTORALI, un projecte que va arrencar aquest dilluns a Pamplona i que impulsarà fins al 2029 la implantació del pasturatge ambiental per a la restauració d’espais oberts de muntanya, amb l’objectiu de combinar prevenció, gestió del paisatge i conservació.

El projecte s’ha fixat cinc grans objectius: aprofundir en el coneixement del comportament animal davant els nous escenaris de canvi per adaptar la gestió pastoral al repte climàtic; avaluar i integrar noves tecnologies que contribueixin a la gestió i a la qualitat de vida de les persones ramaderes, com ara el seguiment GPS i els tancats virtuals; proposar noves formes de finançament i suport al pasturatge ambiental, i reforçar la capacitació professional i l’acceptació social d’aquestes pràctiques. Finalment, el projecte permetrà crear i enfortir una xarxa transfronterera de professionals del pastoralisme ambiental per reforçar la cooperació i l’intercanvi i aconseguir una millor i més ràpida adaptació al canvi climàtic.

Cofinançat en el marc del programa INTERREG VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027), PASTORALI compta amb un pressupost total d’1.993.448,82 euros, amb una cofinançament del 65% del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), i es desenvoluparà entre l’1 de febrer de 2026 i el 31 de gener de 2029.

PASTORALI —el títol complet del qual és “Abordant qüestions no resoltes entorn del pasturatge ambiental per a la prevenció d’incendis forestals i altres catàstrofes naturals a la muntanya pirinenca”— parteix d’un diagnòstic compartit en el conjunt del massís pirinenc. Aquest diagnòstic assenyala que l’abandonament progressiu de determinats usos tradicionals del territori, unit als efectes del canvi climàtic, està afavorint l’acumulació de biomassa i augmentant la vulnerabilitat dels paisatges de muntanya davant els incendis i altres riscos naturals, així com l’abandonament de l’activitat. En aquest context, el pasturatge extensiu recupera protagonisme com a eina útil per conservar els espais oberts, reduir la càrrega de combustible vegetal i contribuir a una gestió més activa i resilient del territori.

Durant l’arrencada del projecte a Pamplona, Rosa Maria Canals, catedràtica de la Universitat Pública de Navarra i especialista en pascicultura i restauració d’ecosistemes, ha destacat que “PASTORALI vol demostrar que el pasturatge ambiental ha de convertir-se en una eina necessària per reduir el risc d’incendis, conservar els espais oberts de muntanya i reforçar la resiliència del Pirineu davant el canvi climàtic. La seva pràctica ha de ser reconeguda, modernitzada i finançada gràcies als múltiples serveis que aporta a la societat”.

PASTORALI es desenvolupa en un marc de cooperació entre Espanya, França i Andorra i reuneix vuit entitats sòcies. La Universitat Pública de Navarra (UPNA) actua com a cap de fila. També formen part del partenariat Gestión Ambiental de Navarra – Nafarroako Ingurumen Kudeaketa (GAN-NIK), l’Institut Pirinenc d’Ecologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IPE-CSIC), l’Association des Chambres d’Agriculture des Pyrénées (ACAP), la Chambre d’Agriculture des Pyrénées-Atlantiques (CA64), el Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), a través de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), el Centre de la Propietat Forestal (CPF) i la Chambre d’Agriculture des Pyrénées-Orientales (CDA66). A més, hi participen com a entitats associades Andorra Recerca + Innovació i ANA – Conservatoire d’espaces naturels Ariège.

Durant la reunió de llançament també s’han presentat alguns dels impactes esperats de la iniciativa. Entre aquests, destaca la previsió d’assolir 4.711 quilòmetres quadrats de superfície coberta per mesures de protecció contra incendis i de beneficiar 614.623 persones. Més enllà de les xifres, el projecte aspira a impulsar un canvi d’escala: passar d’experiències puntuals a una implantació més estructurada, coordinada i operativa del pasturatge ambiental en el conjunt dels Pirineus.

En aquesta dimensió territorial i estratègica ha insistit Eva García-Balaguer, coordinadora de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), en subratllar que “PASTORALI reflecteix bé el valor de la cooperació transfronterera quan s’orienta a solucions concretes. El projecte permet unir coneixement, gestió i acció sobre el terreny per avançar en una resposta compartida davant el risc d’incendis i davant els impactes del canvi climàtic al Pirineu, donant suport a l’impuls i al reconeixement d’una activitat tradicional i important per al territori pirinenc”.

Per assolir-ho, PASTORALI combinarà recerca aplicada, experimentació sobre el terreny, transferència de coneixement i treball en governança a través de quatre grans eixos de desenvolupament: científic, tècnic, econòmic i social. Entre les seves principals línies d’actuació figuren l’anàlisi del comportament animal en diferents condicions ambientals i de maneig pastoral, l’assaig i la validació de tecnologies innovadores, el desenvolupament de nous instruments per al finançament d’aquestes pràctiques i la creació de xarxes socials de suport.

La iniciativa preveu, a més, accions de capacitació i transferència adreçades a ramaders, personal tècnic i gestors del territori, així com activitats de comunicació i sensibilització orientades a reforçar la valorització i l’acceptació social del pasturatge ambiental. Entre els productes, cal destacar la guia transfronterera de pasturatge ambiental, amb recomanacions comunes i adaptacions regionals.

PASTORALI preveu també explorar mecanismes de finançament innovadors, com ara els crèdits ambientals, amb l’objectiu de contribuir a la viabilitat econòmica del model i facilitar-ne la consolidació a mitjà i llarg termini. A això s’hi suma la creació d’una xarxa transfronterera de professionals del pastoralisme ambiental, concebuda com a base per a una estratègia compartida a escala pirinenca.

Alineat amb l’Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic (EPiCC) i complementari d’altres iniciatives impulsades al territori, com ara LIFE PYRENEES4CLIMA, el projecte aspira a contribuir a una Europa més resilient promovent paisatges de muntanya més segurs i diversos per al futur. En un context d’exposició creixent als riscos climàtics, PASTORALI situa el pasturatge ambiental al centre d’una resposta que connecta els agents dels Pirineus en la prevenció, l’adaptació i la gestió sostenible del territori.