Carles MIQUEL (2012) presenta, a través d’una memòria, els resultats de l’estudi preliminar sobre el canvi climàtic al massís del Pirineu: caracterització i efectes previsibles en els recursos hídrics. Per materialitzar el suport aquest treball, l’autor va firmar un acord de col•laboració amb la Comunitat de Treball dels Pirineus en un marc de cooperació transfronterera.

Segons l'Observatori Nacional Francès sobre els Efectes de l'Escalfament Global (ONERC), les zones de muntanya rebran més directament els impactes del canvi climàtic. I el Pirineu no s’escapa a aquesta realitat.

A través de l'anàlisi i del tractament de les dades de temperatura i de precipitació no homogeneïtzades, l’estudi realitza un enfocament geoestadístic on s’integren el relleu, la radiació solar i la latitud per modelitzar el clima del massís en el seu conjunt.

Les tendències observades per al període 1950-2010 permeten afirmar que el Pirineu són avui en dia més càlids (una mitjana de +0,2 ºC per dècada) i es produeixen menys precipitacions (-2 mm per any).

carles anomalia ty p










Variacions observades per al període 1950-2010. C.Miquel 2012.

carles anomalia ty p 2
Anomalies anuals de temperatura i precipitació respecte el període 1950-2010. C.Miquel 2012.

Segons les projeccions realitzades amb l’escenari A1B del IPCC, en els horitzons 2021-2050 i 2071-2011, les tendències ja observades al massís haurien de continuar en el Pirineu al llarg del segle XXI. La regió amb influència mediterrània s’accentuaria, causant perjudici a la regió climàtica central que té els pics més alts, i que és la que es veuria més perjudicada per aquests fenòmens.

L’estudi hauria identificat un nou senyal: l’augment de les temperatures en altitud seria superior a la mitjana del massís. L’evapotranspiració es veuria reforçada, alhora que es reduirien els recursos hídrics generats per la cadena muntanyosa. Els recursos hídrics, estimats en 28.949 Hm3 per any segons la normal climàtica estàndard 1961-1990, es veurien reduïts un 15,5% en l’horitzó 2021-2050 i un 36,4% en l’horitzó 2071-2100.

Aquests efectes no es limitarien a una disminució de recursos només, sinó també sobre el règim hidrològic dels cursos d’aigua, la innivació i les glaceres.

En aquest context, l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), iniciativa de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), constitueix un instrument transfronterer que cal reforçar.

Alguns resultats destacats de l’estudi:
- L’augment de les temperatures és evident al massís, una mitjana de +0,2 º C/dècada durant el període 1950/2010 (+1,0 ºC a la dècada 1980-1990). Pel que fa a les precipitacions: - 2,0 mm l’any.

- Els Pirineus són avui en dia més càlids (+7,9% entre 1950-1980 i 1980-2010) i es produeixen menys precipitacions (-8,5% en el mateix període).

- Respecte la normal estàndard (1961-1990), la normal climàtica 1981-2010 ha estat testimoni d’un augment de la temperatura de +0,57 ºC (+ 0,87 ºC si es fa referència al període 1951-1980). 

- Pel que fa a les precipitacions, respecte el període 1961-1990, la normal climàtica 1981-2010 ha disminuït 63 mm. Aquesta pèrdua augmenta fins a 96 mm entre 1951-1980 i 1981-2010.

- A l’escenari global moderat A1B del Grup d’Experts Internacional sobre el Clima (IPCC), al massís es preveu un augment mitjà de +0,29 ºC per dècada.

- Els cabals anuals es veurien reduïts en l’horitzó 2021-2050 entre un -12% i un -18% (mitjana, 15%) respecte el període 1961-1990. En l’horitzó 2071-2100, la davallada seria d’entre el 28% i el 36% (mitjana -33%).

- El massís hauria de fer front a una davallada de la durada de la innivació d’un dia per any a una alçada de 800 m, de mig dia (0,5) a 1.600 m i d’un quart (0,25) a 2.050 m. Si bé els resultats obtinguts en relació a la neu s’ha de considerar amb cautela, les zones que es veurien més afectades per aquesta davallada són les que tenen influència mediterrània. 

- La regió central dels Pirineus sembla que seria la més afectada, amb variacions que, en alguns casos, van des dels + 0,3 ºC (fins i tot als + 0,4 ºC) per dècada (1950-2010) i una pèrdua del 29% de la superfície per al període 2071-2100.

Descarregar l’estudi:
- Versió preliminar del cos amb annexos de les dades completes (251 Mb)
- Versió definitiva del cos amb annexos de les dades completes (24 Mb)

* Carles MIQUEL: Cap de la Unitat de l’Aigua i Canvi Climàtic del Ministeri de Turisme i Medi Ambient del Govern d’Andorra, representant del "canvi climàtic" d’Andorra a l’OPCC.
Partager

 

logoCtp

 

logoTourbillon2


ue feder.png

logoAndorre

logoAquitaine

logoAragon

logoCatalogne

logoPaysBasque

logoLr

logoMP

logoNavarre