Qui Som
L'OPCC, creat el 2010 en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), promou la conscienciació i l'anticipació dels impactes del canvi climàtic al territori pirinenc mitjançant accions demostratives. La seva missió és establir-se com la plataforma de referència per a la informació i l'acció climàtiques a escala de massís, oferint eines per a donar suport a la presa de decisions.
PROJECTES
Life Pyrenees4Clima
Cap a una comunitat transfronterera de muntanya als Pirineus resilient al canvi climàtic 2024-2031
Governança i coordinació
El funcionament de l'OPCC s'organitzen al voltant d'un Comitè Tècnic, un Comitè de Coordinació, un Comitè Assessor i un Comitè de Seguiment de l'EPiCC.
Comitè Tècnic
El Comitè Tècnic està format per representants dels set territoris de la CTP, i la seva funció és proporcionar orientació i establir prioritats.
Meritxell CUYAS
Tècnica de l’Oficina de l’energia i del canvi climàtic Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Govern d’Andorra
Toni MOLNE
Tècnic de l’Oficina de l’energia i del canvi climàtic Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Govern d’Andorra
Miguel Ángel Muñoz
Jefe de Servicio de Educación Ambiental y Cambio Climático, de la Dirección General de Educación Ambiental, del Departamento de Medio Ambiente y Turismo, del Gobierno de Aragón
Antonio Navarro
Asesor Técnico de Cambio Climático de la Dirección General de Educación Ambiental, del Departamento de Medio Ambiente y Turismo, del Gobierno de Aragón
Leo Bejarano
Director de la Oficina Catalana de Canvi Climàtic- Departamento de Territorio, Vivienda y Transición Ecológica- Generalitat de Catalunya
Marina Clarà
Tècnica de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Departamento de Territorio, Vivienda y Transición Ecológica- Generalitat de Catalunya
MariMar Alonso
Directora de Área de Acción Climática: Ihobe, Ingurumen Jarduketarako Sozietate Publikoa / Sociedad Pública de Gestión Ambiental
Malake Muñoz
Responsable de proyectos del Área de Acción Climática; Ihobe, Ingurumen Jarduketarako Sozietate Publikoa / Sociedad Pública de Gestión Ambiental
Estibaliz Lopez
Responsable de la Sección de coordinación de acciones frente al cambio climático/ Departamento de Desarrollo Rural y Medio Ambiente / Gobierno de Navarra / Nafarroako Gobernua
Simón Moulines
Service relations européennes et internationales. Direction Europe et Action Internationale
Luc BIDARD
Responsable de Mission Adaption au changement climatique. Direction Adaptation, Planification Territoriale, Habitat, Nature, Eau, Engagement
Jeremy Amoreau
Chargée de mission- Coopération Transfrontalière – Service Europe – Direction Coopérations, Pôle Affaires Européennes et Internationales Conseil Régional Aquitaine
Fernando Señas
Director de la Oficina de Cambio Climático de Navarra – Gobierno de Navarra
Nicolas Dolidon
Chef du Service transition écologique et territoires, Direction de l’environnement de la Nouvelle Aquitaine
Comitè Assessor
El consejo asesor está formado por científicos y representantes de los sectores socioeconómico de relevancia en el Macizo. Su misión es garantizar el rigor científico y dar orientaciones estratégicas al trabajo del OPCC.
En proceso de renovación.
Benjamin Komac
Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra CEMNA, Institut d’Estudis Andorrans.
Marc Pons
Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra CEMNA, Institut d’Estudis Andorrans.
M Roland Delary
Le Centre Régional de la Propriété Forestière d’Aquitaine
Michel Castan
l’Interprofession forêt/bois des Pyrénées Atlantiques
Jesús Antonio Insausti
López, Asesor Técnico, en la Dirección General de Ordenación del Territorio
Francho Beltrán Audera
Jefe de Servicio de Política Lingüística, en la Dirección General de Política Lingüística
Josep Enric Llebot
Patronato del Parque Nacional de Aigüestortes y lago de San Mauricio.
Bernat Claramunt López
Universitat Autònoma de Barcelona
María José Sanz Sánchez
Directora Científica del BC3 (Basque Center for Climate Change)
Sarah Fichot
Association des Chambres d’Agriculture des Pyrénées
Françoise Goulard
Conseiller Recherche, Prospective et Innovation, Mission d’Appui Prospective et International, Agence de l’eau Adour-Garonne
José Luis Pedrafita
Profesor de la UNED. Geólogo.
María Napal
Doctora Universidad Pública de Navarra
Valvanera Ulargui
Directora de la Oficina Española de Cambio Climático, Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente de España
Marianna Elmi
Deputy Secretary General of the Permanent Secretariat of the Alpine Convention
José Ramón Picatoste
Project Manager Climate change impacts, vulnerability and adaptation, European Environmental Agency, EEA
Hervé Le Treut
Director de l’Institut Pierre, Simon Laplace, expert de l’IPCC et Président d’AcclimaTerra
Jêrome Duvernoy
Observatoire national sur les effets du réchauffement climatique, Ministère de la Transition Écologique et Solidaire
Carles Miquel
Cap de l’Oficina de l’energia i del canvi climàtic
Delphine Mercadier-Moure
Commissariat du Massif des Pyrénées
Socis
L’OPCC és un instrument de governança que actua com a connector entre l’administració (els responsables polítics), la comunitat científica (des d’un enfocament interdisciplinari) i la societat (els sectors econòmics i els ciutadans).
La xarxa d’entitats que participen en l’OPCC s’organitza mitjançant diversos projectes de cooperació transfronterera. Cada entitat s’hi incorpora segons la seva especialitat i els seus interessos, i cada projecte té el seu propi comitè de coordinació. Tota la informació es pot trobar a la secció de Projectes. Actualment, el projecte més gran, que implica el nombre més gran d’entitats, és LIFE PYRENEES4CLIMA.
Comunidad de Trabajo de los Pirineos (CTP)
Universidad de Zaragoza (UNIZAR), climatología (proyecto CLIMPY)
Instituto Pirenaico de Ecología- Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IPE-CSIC), los ecosistemas de turberas y lagos de alta montaña (proyecto REPLIM)
Forespir, bosques (proyecto CANOPEE)
Syndicat Conservatoire botanique prénéen agréé – Conservatoire botanique national des Pyrénées (CBNPMP), flora (proyecto FLORAPYR)
Estación experimental Aula Dei-Agencia estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas (EEAD-CSIC), el eje temático de recursos hídricos (proyecto PIRAGUA)
Agencia de Investigación Geológica y Minera (BRGM) el eje temático de recursos hídricos (proyecto PIRAGUA).
Taula de Seguiment de l'EPICC
MESEPICC és l’òrgan participatiu creat durant el desenvolupament d’EPiCC per garantir la transparència i la implicació regional en la implementació de l’Estratègia Pirinenca per al Canvi Climàtic. La seva missió és servir de punt de trobada i d’enllaç entre els agents regionals i les persones i entitats representades en els altres comitès.
Està format per agents socioeconòmics, representants de l’àmbit local i de la societat civil. A proposta dels altres comitès, es poden incorporar xarxes i estructures col·laboratives de la regió pirinenca que reuneixen entitats socials i mediambientals, administracions locals, voluntaris mediambientals i climàtics, sectors econòmics emergents i participants en iniciatives de ciència ciutadana.
Funcions principals:
- Assegurar la correcta implementació de l’EPiCC d’acord amb els seus objectius, terminis i requisits.
- Mantenir una connexió bidireccional entre les entitats locals i l’Estratègia EPiCC.
- Discutir propostes de millora per a la implementació de l’Estratègia.
- Identifica iniciatives i projectes que siguin sinèrgics amb els desenvolupats per l’OPCC.
MESEPIC es revitalitza mitjançant una conferència biennal, amb la possibilitat de treball previ a través de grups de treball o comitès.
Territoris
L'OPCC-CTP opera a l'àrea de la Comunitat de Treball dels Pirineus, un espai de cooperació transfronterera entre França, Espanya i Andorra.
Andorra
Andorra, un petit país de muntanya al cor dels Pirineus, combina una baixa contribució a les emissions globals amb una política climàtica ambiciosa a causa de la seva alta vulnerabilitat. Des del 2011, és part de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, va signar l’Acord de París el 2016 i va aprovar una llei pionera sobre la transició energètica i l’adaptació al clima el 2018. El 2020 va declarar un estat d’emergència climàtica, impulsat pels joves, i va actualitzar els seus compromisos climàtics per assolir la neutralitat de carboni el 2050. Pel que fa a l’adaptació, va desenvolupar el PAACC, que defineix 43 mesures clau en sectors com la salut, l’agricultura, l’energia i el turisme, alineat amb la seva futura estratègia energètica i centrat en solucions basades en la natura.
Aragón
L’Estratègia Aragonesa contra el Canvi Climàtic-Horitzó 2030 (EACC 2030), aprovada el 2019, reflecteix el compromís d’o Gubierno d’Aragón con l’Alcuerdo de París y l’Achenda 2030. Constituye o marco de referencia pa promover politicas y midas que reduzcan as emisions de gases d’efecto hibernadero y favoreixcan l’adaptación a o cambio climatico en a rechión. Per reforçar aquest compromís, el desembre de 2019 es va aprovar la Declaració Institucional sobre el Canvi Climàtic i el Desenvolupament Sostenible, que integra l’acció climàtica en totes les àrees de l’administració.
La governança està recolzada per la Comissió Interdepartamental sobre Canvi Climàtic, un òrgan de coordinació dins del Govern d’Aragó, i pel Consell del Clima d’Aragó, que actua com a òrgan consultiu i assessor. A més, existeix l’Observatori del Canvi Climàtic, dissenyat com un espai d’informació, investigación y transferencia de conoiximientos, con un futuro puesto web que recopilarà os resultaus cientificos cheneraus en Aragón.
Catalunya
L’adaptació als impactes del canvi climàtic s’ha convertit en l’altre pilar de la lluita contra el canvi climàtic, al costat de les polítiques de mitigació. L’adaptació és la capacitat dels sistemes naturals o humans d’ajustar-se al canvi climàtic i als seus impactes per tal de moderar els danys o aprofitar les oportunitats.
Un dels objectius de la Llei 16/2017, de 1 d’agost, sobre el canvi climàtic, és reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes terrestres i marins als impactes adversos del canvi climàtic, així com crear i enfortir les capacitats nacionals per respondre a aquests impactes.
La Llei també estableix que el Govern de la Generalitat ha d’aprovar el Marc Estratègic per a l’Adaptació al Canvi Climàtic a proposta de la Comissió Interdepartamental sobre el Canvi Climàtic, tenint en compte els informes sobre el canvi climàtic a Catalunya
Aquest marc estratègic és l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013–2020, que conté:
- Avaluació dels impactes, basada en el coneixement actual.
- La identificació dels sistemes naturals, territoris i sectors socioeconòmics més vulnerables.
- Una proposta de les mesures d’adaptació necessàries per reduir la vulnerabilitat.
Més informació:
Euskadi
L‘Estratègia Klima 2050 és l’instrument transversal per al canvi climàtic al País Basc, compartida per tots els departaments del Govern Basc i vinculada a les polítiques promogudes als territoris històrics d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa i als seus municipis, amb l’objectiu de avançar cap a una economia competitiva, de baixes emissions de carboni i adaptada al canvi climàtic.
Els seus objectius a llarg termini inclouen reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 80 % abans del 2050, així com augmentar la resiliència del territori basc per fer front als efectes previsibles del canvi climàtic.
Més informació:
- L’estratègia del País Basc
- Accions de l’Estratègia Klima 2050
- Podeu consultar els indicadors del canvi climàtic a través del Perfil Ambiental del País Basc sobre el canvi climàtic aquí.
- Podeu consultar publicacions addicionals relacionades amb el canvi climàtic aquí.
Navarra
La Comunitat Autònoma de Navarra es troba al nord d’Espanya, a l’extrem occidental dels Pirineus. Navarra és una comunitat amb contrastos marcats de temperatura i precipitació a causa del seu clima divers. A Navarra convergeixen tres àrees biogeogràfiques (alpina-pirinenca, atlàntica i mediterrània), així com diferents climes (oceànic, continental, mediterrani i de muntanya). Aquests contrastos són més pronunciats a banda i banda de la divisòria d’aigües cantàbrica-mediterrània, una línia de cims que separa el nord de Navarra de la Zona Central i la Ribera, i que també separa zones amb climes molt diferents. Els escenaris climàtics regionalitzats apunten a un augment clar de les temperatures mitjanes, del nombre de onades de calor, de dies i nits càlides, i una disminució del nombre de dies de gelada, així com una ‘mediterranització’ del règim de precipitacions (major variabilitat en la distribució temporal i en els tipus de precipitació).
Navarra es compromet amb la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic, avançant cap a un nou model socioeconòmic i energètic amb una economia de baixes emissions de carboni adaptada als efectes del clima, per esdevenir un referent en el desenvolupament sostenible, amb un territori ambientalment responsable que utilitza els recursos de manera eficient, trobant un equilibri entre les persones, les seves activitats i el medi ambient en què viuen, d’acord amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent i les polítiques socials del Govern de Navarra. Tot això està directament relacionat amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides (ODS).
Mesures d’adaptació al canvi climàtic
El Govern de Navarra, conscient de la necessitat d’implementar una estratègia integral i transversal a Navarra per abordar el repte del canvi climàtic a escala local, ha elaborat el full de ruta del Canvi Climàtic KLINA, aprovada el gener de 2018, tenint en compte els objectius internacionals de l’Estratègia de la Unió Europea, l’Acord de París i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU. El Govern de Navarra està al capdavant del projecte LIFE-IP NAdapta-CC, part del Programa LIFE de la UE, com a projecte d’acció climàtica integrada, convocatòria 2016, que s’integra a KLINA. El Govern de Navarra n’és el coordinador, juntament amb els seus socis: Instituto Navarro de Tecnologías e Infraestructuras Agroalimentarias, S.A. (INTIA); Gestión Ambiental de Navarra, S.A. (GAN); Navarra de Suelo y Vivienda, S.A. (NASUVINSA); Navarra de Infraestructuras Locales, S.A. (NILSA); i la Universitat Pública de Navarra (UPNA). El període d’acció va de l’octubre de 2017 al desembre de 2025. Això garanteix la seva integració amb el full de ruta de l’HCCN.
L’objectiu de LIFE NAdapta és augmentar la capacitat de Navarra d’adaptar-se al canvi climàtic mitjançant la intersectorialitat, la sostenibilitat a llarg termini, la participació i la creació de xarxes. Aquest projecte té com a objectiu integrar diferents polítiques sectorials perquè la lluita contra el canvi climàtic s’incorpori a la seva programació i desenvolupament. Per tant, és un projecte regional que permet fer progressos en diferents sectors de manera coordinada.
ACCIONS
MONITORATGE DEL CANVI CLIMÀTIC I DEL MEDI AMBIENT LOCAL
- Fitxa de seguiment dels efectes del canvi climàtic a Navarra.
- Promoure l’aplicació de criteris de sostenibilitat en les administracions locals mitjançant la promoció dels Acords Climàtics i Energètics dels Alcaldes.
MESURES D’ADAPTACIÓ EN CINC SECTORS:
Aigua:
- Equipar les plantes de tractament d’aigües residuals per fer front a emergències mediambientals i promoure sistemes de drenatge urbà sostenibles.
- Reduir l’impacte de les inundacions mitjançant un sistema d’alerta primerenca, plans municipals d’autoprotecció i la restauració de rius.
- Avaluar la disponibilitat de recursos hídrics per millorar la gestió de la demanda.
Boscos:
- Identificació dels boscos més vulnerables.
- Selecció i conservació de llavors de les espècies autòctones més ben adaptades.
- Inclusió de mesures de gestió adaptativa en els esquemes de gestió i planificació forestal.
Agricultura i ramaderia:
- Millorar l’adaptabilitat dels agroecosistemes amb estratègies innovadores per a la gestió del sòl, del material vegetal i de l’aigua de regadiu.
- Establir sistemes d’alerta per a plagues i malalties emergents.
- Minimitzar el risc d’incendis mitjançant la gestió silvopastoral.
Salut:
- Informació i sistemes de registre sobre les conseqüències del canvi climàtic en la salut: fenòmens meteorològics extrems, qualitat de l’aire, riscos emergents i vectors nocius per a la salut (mosquits tigre, garrapates, etc.)..
- Inclusió de mesures preventives al Pla de Salut Laboral de Navarra.
- Sistemes de difusió d’informació i mesures d’adaptació.
Infraestructures i planificació territorial:
- Integrar el canvi climàtic en les eines de gestió del paisatge i de planificació territorial.
- Plataforma de gestió per adaptar els edificis públics al canvi climàtic.
- Projectes de regeneració i adaptació energètica en entorns urbans i rurals i anàlisi de la vulnerabilitat de les infraestructures de transport clau.
Occitanie
La regió d’Occitània, situada al sud de França i creada durant la reordenació territorial del 2016, comprèn territoris amb una gran diversitat geogràfica: des de la costa mediterrània fins als Pirineus i parts del Massís Central. La seva extensió, població i varietat climàtica la converteixen en una de les regions més estratègiques per afrontar els reptes del canvi climàtic.
Per posar-nos en context: Occitània té una costa mediterrània, múltiples conques fluvials i serralades, i una densitat de població heterogènia amb centres urbans (Tolosa, Montpeller, Perpinyà) i zones rurals i de muntanya altament sensibles als canvis ambientals.
Coneixement científic regional: RECO i CROCC
A diferència del model d’Aquitània, que va establir un comitè regional d’experts del clima, Occitània va optar per crear un grup similar: el 2017 es va crear RECO (Groupe régional d’experts sur le climat) com un òrgan que reuneix el coneixement científic, el diàleg amb els actors institucionals i el desenvolupament d’eines de sensibilització (reco-occitanie.org).
Una de les primeres iniciatives de RECO va ser el desenvolupament del Cahier Régional Occitanie sur les Changements Climatiques (CROCC), publicat el 2021, que serveix de referència sobre els fenòmens climàtics observats i projectats a Occitània. Aquest document complementa les avaluacions nacionals i s’inspira en models regionals com AcclimaTerra a la Nova Aquitània.
El CROCC proporciona dades científiques clau sobre les tendències regionals de la temperatura, les precipitacions, els extrems climàtics i les vulnerabilitats locals, permetent una comprensió integrada del canvi climàtic al territori.
Estratègies, plans i acció regional
Basant-se en aquests coneixements, la regió ha estat implementant polítiques d’adaptació i mitigació.
Al desembre es va adoptar el Pla Regional d’Adaptació al Canvi Climàtic amb un pressupost de 200 milions d’euros durant set anys, amb l’objectiu de protegir les poblacions, els béns i la natura de l’augment dels fenòmens meteorològics extrems.
Aquest pla es basa en tres pilars: l’anticipació i l’adaptació, la distribució de les inversions en reconstrucció i reparació, i la innovació i la cooperació entre actors públics i privats.
Pel que fa a la planificació territorial, Occitània ha integrat els reptes climàtics en el seu SRADDET (Schéma Régional d’Aménagement, de Développement Durable et d’Égalité des Territoires), que estableix la fita territorial cap al 2040, d’acord amb les lleis nacionals sobre la transició ecològica.
La regió promou la COP Occitanie, llançada el 2023, com una plataforma de planificació ecològica que enllaça les fites regionals amb els compromisos nacionals de reducció d’emissions i de transició energètica.
A nivell territorial, el 2023 la regió va llançar una convocatòria per a 11 territoris pilots per ajudar-los a definir estratègies d’adaptació climàtica.
Pel que fa a la costa, el PACCLO (Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic del Litoral d’Occitània, 2024-2027) és una iniciativa conjunta de l’Estat i la regió per desplegar estratègies locals de gestió integrada de la costa.
La regió també promou un MOOC sobre l’adaptació al canvi climàtic, desenvolupat per científics i actors regionals, com a eina de formació i conscienciació.
Pel que fa a la biodiversitat, Occitània disposa d’una Estratègia Regional de Biodiversitat, d’un Comitè Regional de Biodiversitat (CRB) i de projectes com Les Sentinelles du Climat, que estudien els efectes del canvi climàtic en les espècies i els ecosistemes.
Nouvelle-Aquitanie
Nova Aquitània, la regió més gran de França després de la reorganització del 2016, té una població de gairebé 6 milions d’habitants, 720 km de costa i és líder en agricultura, fusta i energia fotovoltaica. Davant la manca d’informació local sobre el canvi climàtic, el comitè científic C2A es va crear el 2011, liderat per Hervé Le Treut, i va publicar el primer informe regional sobre els impactes climàtics a França el 2013. Després de la fusió regional, el comitè va ser rebatejat com a AcclimaTerra, i va mobilitzar més de 240 experts per elaborar l’informe del 2018 «Anticipar el canvi climàtic a la Nova Aquitània», amb un diagnòstic i recomanacions per a l’adaptació.
Al mateix temps, el 2017 es va crear ECOBIOSE, un comitè interdisciplinari que avalua la biodiversitat i els serveis ecosistèmics a escala regional, inspirat en l’IPBES. Aprofitant l’expertesa científica dels dos comitès, el Consell Regional està promovent la transició ecològica i energètica cap al 2030 a través de la guia Néo Terra, estructurada al voltant d’11 grans ambicions que van des de l’agroecologia i les energies netes fins a la mobilitat sostenible, la gestió de residus i la preservació de la biodiversitat.
Per a més informació:
AcclimaTerra, Le Treut, H. (ed.). Anticipar el canvi climàtic a la Nova Aquitània. Actuar als territoris. Éditions Région Nouvelle-Aquitaine, 2018, 488 p.
ECOBIOSE, Rapport d’évaluation sur le rôle de la biodiversité dans les socio-écosystèmes de Nouvelle-Aquitaine (Informe de evaluación sobre el papel de la biodiversidad en los socio-ecosistemas de Nueva-Aquitania), 2019.
Hoja de ruta de Neo Terra www.neo-terra.fr
Contacte
Omple el formulari i et contactarem tan aviat com sigui possible. Tant si tens una consulta, una proposta o simplement vols saludar, aquest és el lloc perfecte per fer-ho.
