Sota el lema “Unint al món per a fer front al canvi climàtic”, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) —celebrada a Glasgow (el Regne Unit) del 31 d'octubre al 12 de novembre de 2021— va reunir els representants d'uns 200 estats, dels quals cal destacar la reincorporació dels EUA, amb l'objectiu d'accelerar l'acció climàtica per al compliment de l'Acord de París.

La COP26 es va centrar en la urgència i les oportunitats d'avançar cap a una economia neutra en carboni i va fer una crida a la transparència i rigor dels plans d'acció climàtica, tant dels governs com de les empreses.

La Conferència va donar origen al Pacte Climàtic de Glasgow (Glasgow Climate Pact), que conté les guies d'acció política acordades entre tots els països. Malgrat que mostra alguns avanços, les expectatives eren majors donada la urgència de l'acció. El propi secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, va assenyalar al tancament de la conferència mundial: “El món continua estant a les portes d'una "catàstrofe climàtica".

El Pacte destaca l'esment que el carbó és la principal font de l'escalfament global i que existeix un compromís per a reduir el seu ús. No obstant això, l'Índia i la Xina van complicar els avanços impedint que se signés el terme de “eliminació gradual” del seu ús com a font d'energia.

Existeix a més, un compromís per a imposar metes més estrictes contra la crema de carbó l'any entrant.

Alguns punts clau a destacar són els següents:

• S'insta els països desenvolupats que com a mínim dupliquin les seves provisions conjuntes de finançament als països en vies de desenvolupament dirigides a ajudar-lo en la seva adaptació al canvi climàtic per a 2025.
• Es posa l'accent en la necessitat de "augmentar significativament el suport" als països en desenvolupament més enllà dels US$100.000 milions a l'any.
• Se sol·licita als països actualitzar, a tot tardar l'any entrant, les seves metes de reducció de carboni per a 2030.
• Es fa una crida per a reduir gradualment "l'ús del carbó com a font d'energia i els subsidis als combustibles fòssils ineficients".

D'altra banda cal destacar que a iniciativa dels EUA i la Unió Europea, 103 països (o el que és igual, el 70% de l'economia mundial) es comprometen a reduir aquesta dècada un 30% les seves emissions de metà, el gas responsable del 25% de l'escalfament global. Així, per primera vegada, s'inclou a aquest gas en els acords mundials amb l'aprovació d'un pla mundial de reducció

Però, van prou lluny?

El text sobre l'ús del carbó continua considerant-se feble i insuficient ja que finalment només compromet als països a reduir el carbó mitjançant un “descens gradual” en lloc de l'esperada introducció d'una clàusula de “eliminació gradual”.

Tampoc es defineixen metes específiques sobre un nou finançament per a assistir als països en vies de desenvolupament a bregar amb el canvi climàtic ja que només es parla, en termes generals, d'un increment.

No obstant això, encara que l'ONG ambientalista Greenpeace International va catalogar el text com a "feble" també va reconèixer que el fet que existeixi ja és un assoliment. "El leguaje sobre el carbó i els subsidis ara inclou una referència a una transició justa i això és benvingut", va declarar la directora executiva del grup, Jennifer Morgan. "És un anomenat d'atenció als interessos dels combustibles fòssils, l'acord és feble però si el rebutgen hauran de respondre-li a la joventut, a la gent en primera línia dels impactes del clima i finalment a la història".

El document, encara que no és legalment vinculant, s'espera que estableixi una agenda global contra el canvi climàtic per a la dècada vinent. La meta és continuar reduint emissions fins que s'arribi a zero net per a 2050.