El programa FLORAPYR constitueix la continuació, la capitalització i el reforç de les col·laboracions, dels recursos compartits i dels resultats de l’apartat de Biodiversitat de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic els anys 2011-2014 (OPCC – EFA235/11).
A partir dels recursos compartits de l’Atles de la Flora dels Pirineus i del dispositiu de seguiment de congesteres pirinenques, el programa FLORAPYR segueix desenvolupant noves accions conjuntes, per tal de reforçar la cooperació transfronterera en tot l’àmbit pirinenc amb els actors del coneixement del patrimoni florístic dels Pirineus, i de manera transversal amb els organismes socis de l’OPCC.
El massís dels Pirineus, situat entre l’oceà Atlàntic i el Mediterrani, és particularment representatiu dels principals reptes climàtics en zona de muntanya. El territori pirinenc presenta un elevat grau de vulnerabilitat en front dels efectes derivats del canvi climàtic. La flora i la vegetació dels Pirineus són susceptibles de veure’s afectades per l’evolució climàtica, amb conseqüències tant sobre el manteniment d’aquest patrimoni excepcional (espècies, comunitats, paisatges, i condicions de vida) com sobre el valor dels recursos que representen.
El programa FLORAPYR permetrà, d’una banda, mantenir, desenvolupar i difondre els coneixements sobre la flora i la vegetació dels Pirineus, indispensables per estudiar les afectacions degudes al canvi climàtic, i d’altra banda, contribuirà activament al desenvolupament d’indicadors de canvi, gràcies a diferents dispositius de seguiment en parcel·les permanents.
L’Atles de la flora dels Pirineus permet disposar d’una base de coneixements actualitzada sobre la flora, utilitzable per part del conjunt d’actors, per cononèixer els seus valors i per definir les prioritats d’actuació i seguiment en relació amb la seva conservació. La seva ampliació a d’altres grups biològics (briòfits), i també la catalogació de les comunitats vegetals, en faran una base sòlida per avaluar i gestionar la diversitat vegetal pirinenca. Entre els objectius del projecte, es pretén millorar la funcionalitat de l'Atles per facilitar el seu accés i utilització als diferents àmbits socials (investigadors, pedagogs, educadors, gestors del medi natural i públic en general). En aquest sentit, s'afegiran noves possibilitats de cerca (per territoris, grups d'espècies, èpoques, etc.) i visualització de diferents capes d'informació que podran ser consultades al portal web de l'OPCC.
D'altra banda, el dispositiu de seguiment de comunitats de congesteres, ja en marxa des de 2011, va ser ampliat i millorat en la presa de dades per optimitzar la informació obtinguda i incrementar la seva consistència. S’afegirà un sistema de dispositius de simulació dels efectes de l'escalfament (OTCs) i es farà un seguiment de les congesteres per teledetecció, el que constitueix un enfocament original i innovador, que aprofitarà les tecnologies de satèl·lit més recents. La participació en el programa internacional GLORIA augmentarà l'interès d'aquest dispositiu als Pirineus i contribuirà a la visibilitat internacional de l'OPCC.
El projecte proposa a més nous objectius:
- L'elaboració d'una llista vermella de la flora pirinenca, que serà exemplar en l'àmbit d'Europa en contemplar un territori biogeogràfic i fronterer, no delimitat per fronteres polítiques o administratives, és a dir, més pertinent a l'hora d'avaluar el risc d'extinció o bé de promoure polítiques de conservació, en coherència amb les característiques poblacionals i amb les àrees de distribució de les espècies en el conjunt de la cadena muntanyosa.
- La implicació d'un públic ampli en la presa de dades contribuirà a la divulgació i sensibilització dels efectes del canvi climàtic sobre la flora de muntanya, dels seus fenòmens i dels seus valors per part de la població pirinenca.
Aquests objectius s’aconseguiran a través de tres accions principals:
- Completar, sintetitzar i facilitar l'accés dels coneixements sobre l'estat de la flora i la vegetació dels Pirineus per relacionar los amb els de l'evolució del clima;
- Delimitar els principals problemes de conservació de la diversitat vegetal, seleccionar les espècies i comunitats prioritàries per a la conservació i orientar polítiques de conservació comunes per al conjunt del territori pirinenc;
- Produir i completar els indicadors per al seguiment de la flora i la vegetació pirinenques en relació amb el clima
El programa es recolza sobre l'experiència i els resultats obtinguts per institucions especialitzades en el territori d'actuació. La missió d'aquestes institucions els permetrà mantenir les estructures i continuar amb la gestió de dades i els protocols de seguiment relacionats amb aquest projecte a més llarg termini.
Respon igualment a les expectatives i necessitats dels gestors i del gran públic d'accedir a una informació adequada i organitzada a escala d'un territori tan excepcional com els Pirineus, el que contribueix a assegurar la seva permanència a llarg termini. Les parcel·les permanents per al seguiment de les comunitats de congesteres, localitzades i descrites amb precisió, són referències imprescindibles per a comparacions diacròniques futures.
Els principals resultats que s’espera obtenir del programa FLORAPYR són l'intercanvi d'experiència i la coordinació entre els actors del coneixement de la flora i la vegetació per produir resultats utilitzables i apropiats a escala pirinenca. El projecte FLORAPYR ha permès mantenir i completar les bases de coneixement sobre la flora pirinenca, avaluar la situació actual de la flora vascular i desenvolupar sistemes de monitorització per a la producció d'indicadors.
Accés a les dades sobre la flora i a dades sintètiques sobre el patrimoni florístic pirinenc
Gràcies al projecte, l’atles cobra ara més de 2,3 milions de dades de més de 6.200 plantes vasculars (5068) i briofites (1182) en una interfície renovada en línia que faciliti la seva actualització. L’atles té una fitxa en espanyol i francès que proporciona informació general i ecològica proporcional a cada espècie, a més del mapa de distribució. Les capes de síntesi també poden sonar-se al geoportal de l'OPCC (10 x10 km de mida de quadrícula per a tota la flora i altres indicadors).
Mapa de distribució de la Androsace ciliada (Androsace ciliata DC.), endèmica dels Pirineus.
El catàleg de vegetació d'altitud inclou més de 170 tipus de vegetació, per a cada un dels quals s'ha creat unaficha explicativa i un mapa de. Aquest catàleg servirà de base per integrar dades més precises i alertar sobre qüestions clau per a la conservació. El catàleg es pot consultar en línia al lloc de l'Atlas de la flora dels Pirineus.
Producció d'eines d'avaluació d'amenaces i de problemàtiques a escala del massís pirinenc, i dels seus territoris
Aquesta llista vermella s'empra per avaluar el risc d'extinció d'espècies. S'ha podico elaborar la llista a escala de tot la Serralada pirinenca emprant-metodologia de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). La situació de més de 4000 plantes va ser examinada per experts del projecte i experts externs per determinar que una mica més del 2% de la flora dels Pirineus està amenaçada. La major o menor vulnerabilitat d'aquestes espècies a la variabilitat climàtica depèn dels escenaris d'evolució de les temperatures i de les precipitacions considerats.
Descarregar la llista vermella (FR)
Foto: la Dioscorea de Chouard (Borderea chouardii Gaussen), una planta en perill crític d'extinció (CR) © M. Bernal
Producció d'indicadors de seguiment en relació amb el clima
Des de 2011, aquest dispositiu ha permès el seguiment d'aquests hàbitats singulars i especialment sensibles des d'un punt de vista climàtic. Gràcies a la participació de 7 socis ha estat possible realitzar el seguiment de 14 llocs. S'ha millorat l'inventari dels 14 llocs, on les observacions es duen a terme cada any. A més, s'han desplegat 4 dispositius tipus "open top chamber" que permeten simular l'efecte de l'augment de les temperatures en aquests ecosistemes sensibles.
Foto : dispositiu Open top chamber en Andorra, © B. Komac / IEA-CENMA.
El dispositiu internacional GLORIA (Global Observation Research Initiative In Alpine Environments) de vigilància de la flora d'alta muntanya a nivell internacional, cobreix actualment 100 massissos de muntanya arreu del món. A més dels dos emplaçaments ja existents a Aragó, s'han creat i consolidat dues localitats addicionals al Pirineu francès, amb el suport de la Fédération des réserves naturelles catalanes i del Parc national des Pyrénées.
Foto: nou emplaçament GLORIA als Pirineus centrals © A. Reteau / CBNPMP.
Phénoclim és un programa científic i educatiu que convida el públic a mesurar l'impacte del canvi climàtic en la vegetació de muntanya mitjançant observacions participatives del desenvolupament fenològic (cicle de vida) de 13 espècies objectiu. S'ha desplegat a tota la serralada amb el suport del CREA Mont-Blanc i una animació dinàmica de la xarxa transfronterera d'educació Pirineus Vius, animat pel LPO. Actualment, gràcies a aquesta iniciativa s'estan seguint 42 zones d'observació.
Distribució d'espècies: evolució de la distribució dels grups d'espècies sensibles, capes en desenvolupament en el geoportal de l'OPCC2.
Flora amenaçada: % i nombre d'espècies amenaçades o gairebé amenaçades als Pirineus i capes en el geoportal de l'OPCC2.
Seguiment de congestes: evolució de la composició florística dels hàbitats; evolució de la fenologia de Salix herbacea i de les espècies específiques; evolució de les temperatures en els llocs de seguiment; evolució de la durada de la coberta de neu.
Fenologia: índexs fenològics de primavera i tardor (Phénoclim Pirineus).
Comunicació i apropiació de problemàtiques i valors per part del públic, especialment a través de ciència ciutadana
Aquest objectiu s'ha aconseguit en particular a través del seguiment participatiu i la participació en accions de comunicació.
Conclusions
La complexitat de les interaccions entre els diferents elements del canvi global dificulta l'avaluació dels efectes directes del canvi climàtic en la flora pirinenca. Calen conjunts de dades i sèries d'observacions prou llargues per poder ser compadas amb les dades climàtiques, especialment per als dispositius ubicats en alçada. El treball del projecte FLORAPYR ha permès l'obtenció de dades preliminars, però constitueix sobretot una base essencial per al seguiment i l'anàlisi del fenomen del canvi climàtic i global a mitjà i llarg termini. Hi ha una forta dinàmica en marxa que els socis desitgen continuar.
Socis associats | Logotip coporativo | Regió / CCAA |
---|---|---|
Institut d’Estudis Andorrans (IEA-CENMA) | Andorra | |
Comunidad de Trabajo de los Pirineos | Aragon | |
Organismes tercers participants en algunes accions | ||
Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona |
Catalunya | |
Ligue pour la protection des oiseaux | Altre | |
Office national des Forêts | Altre | |
Nature Midi-Pyrénées | Occitania | |
El projecte ha estat cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). L’objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra. La seva ajuda es concentra en el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres a través d’estratègies conjuntes a favor del desenvolupament territorial sostenible.
actualització 20/10/2019
Avenida Nuestra Señora de la Victoria, 8
22.700 - Jaca
Huesca - España
+34 974 36 31 00
info_opcc@ctp.org