L’escalfament global altera el creixement i provoca canvis en la productivitat de moltes espècies de flora.

Els canvis en els diferents paràmetres climàtics i l’augment de la concentració atmosfèrica de CO2 influeixen en la fotosíntesi i tenen efectes sobre el creixement i el desenvolupament de tota la vegetació.

La resposta de les plantes de muntanya a les condicions extremes les pot portar a situacions crítiques si aquestes condicions s’accentuen a causa del canvi climàtic i si, a més, arriben noves espècies més competitives.
Paradoxalment, la menor cobertura de neu provocada pel canvi climàtic redueix l’efecte aïllant durant l’hivern, i sotmet la flora dels cims a temperatures extremes. 

El canvi climàtic provoca canvis en el cicle de vida de moltes plantes d’alta muntanya.

El canvi climàtic està provocant canvis en les diferents etapes de la vida de les plantes, com l’avançament de l’aparició dels primers brots a la primavera o la durada més llarga del període de creixement.

L’acció combinada del canvi climàtic i l’activitat humana és capaç d’alterar la distribució, la composició florística i la diversitat de la vegetació en alta muntanya.

Segons estudis realitzats en altres muntanyes, l’efecte combinat del canvi climàtic i l’acció de l’home està provocant canvis en la distribució de les diferents espècies, alterant la composició característica de les comunitats de muntanya, disminuint-ne la diversitat i afavorint l’acceleració del procés termofilització.

S’ha detectat una tendència general cap a un augment del nombre d’espècies amb necessitat de calor, en detriment del nombre d’espècies amb necessitat de condicions més fredes (fenomen anomenat “termofilització”).
A les zones més elevades, habitades per espècies especialistes i adaptades al fred, els canvis de distribució podrien portar a la seva extinció local a causa de la desaparició progressiva de les condicions adequades per al seu desenvolupament.

La suma dels factors climàtics i antròpics podria desencadenar canvis en la flora pirinenca, fins al punt de posar en perill la seva capacitat de proporcionar importants béns i serveis.

L’alteració de la composició, el cicle de vida i la distribució de la flora, en combinació amb els canvis d’usos del sòl i altres factors d’estrès d’origen humà, poden generar alteracions en els ecosistemes que posin en risc serveis ecosistèmics clau com la preservació d’espècies i ecosistemes sensibles, el manteniment de la continuïtat ecològica, els valors educatius i científics de la flora típica de muntanya o l’atractiu turístic del territori.

Recomanacions:

• Reconsiderar els objectius de gestió en consideració als nous desafiaments climàtics, però amb la dificultat de la manca de certesa respecte als escenaris (precipitació en particular), des d’una perspectiva panpirinenca.
• Reduir a escala local les pressions d’origen humà que puguin limitar la capacitat de la biodiversitat a adaptar-se al canvi climàtic i global (fragmentació dels ecosistemes, introducció d’espècies, contaminació genètica...).
• Reconèixer i millorar les funcions dels espais protegits pirinencs i la continuïtat entre ells.
• Preservar les zones identificades com a «refugis», amb especial atenció a aquelles zones on es desenvolupin poblacions d’espècies rares o amenaçades, així com les zones menys susceptibles de veure’s afectades pel canvi climàtic.
• Reforçar els dispositius de monitoratge existents (finançament a llarg termini) i posar-ne en marxa altres de nous (evolució de la diversitat genètica).