1. Reptes del projecte

Des de fa unes quantes dècades, els boscos de muntanya estan sotmesos a un procés important de canvi arran d’un conjunt de factors socioeconòmics i ambientals.

Tot i que, en la història dels boscos pirinencs, els canvis no hagin estat l’excepció sinó més aviat la norma, aquests mai no havien estat tan ràpids ni l’Home n’havia estat tan conscient.

Per aquestes raons, els factors climàtics, biològics i socials en què els boscos s’hauran de desenvolupar són encara àmpliament incerts, i encara més al massís dels Pirineus on aquestes qüestions són particularment greus.

Pel que fa al coneixement d’aquestes masses forestals, l'acció "Bosc" de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic de 2011 a 2014 va permetre fer el balanç de l’estat de la qüestió relativa als impactes forestals del canvi climàtic tenint en compte les diferents dades disponibles.

Aquesta acció va subministrar als gestors, propietaris forestals i responsables institucionals un seguit d’indicadors d’impacte del canvi climàtic en les masses forestals pirinenques: seguiment de la fenologia de les diverses espècies forestals dels Pirineus ( la variació de la qual només depèn del clima), evolució de la desfoliació i de la distribució per àrees climàtiques.

El projecte CANOPÉE té l’objectiu de continuar els seguiments d’aquests indicadors i d’estendre la xarxa al vessant sud encara deficitari.

Pel que fa a la distribució de les espècies, cal precisar que els estudis ja realitzats a França i a Espanya sobre l’efecte dels canvis climàtics en la distribució potencial futura de les essències o en la seva vulnerabilitat es refereixen el més sovint a les escales nacional o regional; mantenent aleshores els Pirineus –a ambdós països i en cadascú dels vessants- en una situació marginal per a la qual la validesa dels models és probablement menys bona i els resultats, menys pertinents i difícilment explotables.

CANOPÉE pretén donar als gestors i als territoris les eines necessàries per identificar les zones vulnerables i anticipar el cobriment forestal.

Per últim i arran dels aspectes abans esmentats, sembla indispensable implantar una silvicultura que afavoreixi masses resistents al canvi climàtic o que siguin més capaces de resiliència mitjançant pràctiques de gestió adaptativa als territoris.

2. Objectius del projecte   

L’objectiu principal del projecte és garantir, en un context de canvi global, la perennitat dels béns i serveis actuals i futurs subministrats pels ecosistemes forestals dels Pirineus.

Objectiu específic 1:     

Garantir un seguiment dels impactes del canvi climàtic en els boscos pirinencs.

Objectiu específic 2:     

Desenvolupar eines comunes de diagnòstic i de vigilància actual i futura.

Objectiu específic 3:     

Implementar una estratègia de gestió forestal adaptativa per tal de minimitzar els impactes esperats del canvi climàtic.

3. Metodologia

Aquests objectius seran assolits mitjançant tres accions principals:

• OBSERVAR: el coneixement dels efectes del canvi climàtic en els boscos pirinencs com a eines d’ajuda a la presa de decisions

L’objectiu general d’aquesta acció té l’ambició de millorar el diagnostic fisiològic (fenologia i decandiment) de les principals essències forestals pirinenques. La fenologia serà estudiada en parcel·les localitzades als dos vessants dels Pirineus emprant un protocol comú de seguiment.

El decandiment dels boscos serà estudiat amb el mètode ARCHI, l’aspecte innovador del qual és diagnosticar les dinàmiques de resiliència dels arbres. Es crearà una aplicació smartphone destinades als gestors.

• DIAGNOSTICAR: l’evolució de la distribució de les espècies forestals pirinenques i diagnòstic de la vulnerabilitat dels boscos pirinencs al canvi climàtic

Mitjançant la modelització, l’acció té l’objectiu d’avaluar l’impacte dels diferents escenaris de canvi climàtic en les àrees potencials de distribució de les principales espècies forestals pirinenques i el desplaçament previst d’aquestes espècies. Així doncs, l’acció permetrà avaluar la vulnerabilitat dels boscos als diferents escenaris per tal d’identificar les zones i les espècies forestals més vulnerables.

• ACTUAR: proposar i implementar mesures d’adaptació als efectes del canvi climàtic a les zones vulnerables

L’acció proposa seleccionar un seguit de boscos representatius dels Pirineus i potencialment vulnerables als efectes del canvi climàtic i que presenten signes de decandiment per engegar accions de gestió forestal adaptativa per tal de reduir la vulnerabilitat d’aquestes masses enfront del canvi climàtic. També s’avaluaran les conseqüències de les accions implantades en el recurs hídric.

4. Resultats

• Consolidació i millora del coneixement dels efectes del canvi climàtic en els boscos pirinencs com a eina d’ajuda a la presa de decisions mitjançant l’estudi d’indicadors específics com ara la fenologia i el decandiment.

Aquest primer resultat implicarà la posada en marxa de protocols comuns de seguiment, així com el desenvolupament d’eines per ajudar a la presa de decisions pels gestors d’ambdòs vessants. Aquestes eines formaran una base que permetrà formular estratègies comunes d’adaptació.

• Elaboració d’eines de diagnòstic de la vulnerabilitat dels boscos pirinencs enfront del canvi climàtic.

Aquest resultat permetrà observar la distribució de les espècies forestals del Massís, la seva sensibilitat al fenomen de decandiment així com la seva capacitat de resiliència.

• Compilació de mesures d’adaptació silvícoles enfront del canvi climàtic a les zones més vulnerables.

Aquest resultat permetrà implantar un pànel de mesures de gestió silvícoles d’adaptació als territoris vulnerables sobre la base de les diferents recomanacions de gestió.

5. Socis del Projecte  

El projecte ha estat cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). L’objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra. La seva ajuda es concentra en el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres a través d’estratègies conjuntes a favor del desenvolupament territorial sostenible.