PHUSICOS: “According to Nature”; és un projecte que té per objectiu demostrar que les solucions basades i inspirades en la naturalesa per a reduir els riscos associats als fenòmens meteorològics extrems, especialment en àrees vulnerables com a zones muntanyenques rurals, són tècnicament viables, rendibles i aplicables a nivell regional.
La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) té com a missió dirigir-se a les comunitats locals de les zones muntanyenques dels Pirineus per a entaular un diàleg amb les comunitats locals més vulnerables amb l'objectiu de planificar de manera conjunta estratègies, plans de finançament, sistemes de monitoratge, polítiques i serveis relacionats amb les solucions basades en la naturalesa.
A més de la CTP, formen part d'aquest projecte: l'Institut Geotècnic Noruec (NGI) (cap de fila), la Universitat de Nàpols Federico II (UNINA), el Servei Geològic Francès (BRGM), la Universitat de Viena (UNIVIE), la Universitat de Salzburg (PLUS), Risques et Développement (RD) a França, el Centre de GeoTecnologías de la Universitat de Siena (UNISI), la Universitat de Ginebra (UNIGE), l'Institut Internacional d'Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA), la Càtedra de Planificació i Gestió Estratègica del Paisatge en la Universitat Tècnica de Munic (TUM), CREAF, Agencenter, l'Autoritat del Comtat de Oppland i l'Autoritat de la Conca del Serchio.
En aquest lloc, els despreniments de terra i roques d'un vessant empinat, d'uns 35 m d'altura, formada per material morrènic solt, amenacen una important carretera entre França i Espanya, l'A-136 (RD-934 a França). Sovint hi ha roques i enderrocs caiguts en la carretera, i la visibilitat dels cotxes que venen de totes dues direccions és baixa a causa de les corbes, i la velocitat sol ser alta. El lloc ha estat identificat com un punt d'alt risc en aquesta carretera. La major freqüència d'episodis de pluja intensa pot augmentar el perill.
En el súltimos anys s'han generat diverses pistes d'allaus en el vessant de la vall, on s'han instal·lat infraestructures anti allaus a manera de tanques, barreres de pedra i formigó. Algunes d'aquestes infraestructures es van construir en el segle XIX. Encara que moltes e elles són encara funcionals, durant els hiverns extrems les tanques existents queden sepultades per la neu, amb el risc que es generin despreniments de neu a través de les tanques. Això va ser el que va ocórrer durant l'última allau que va aconseguir el poble. A més, aquestes infraestructures requereixen un manteniment exhaustiu, que ha de realitzar-se a peu i és, per tant, molt laboriós.
El poble de Erill-la-Vall, als Pirineus espanyols, està molt afectat per problemes de fluxos de detritus, en els quals els sediments s'alimenten de rierols tributaris i desemboquen en un canal principal de flux de detritus que condueix al poble. La zona d'origen està formada per gruixuts dipòsits (>50 m) de dipòsits glacials. La precipitació anual de la zona és d'uns 1100 mm/any, principalment a la tardor i primavera. No obstant això, les pluges intenses de juliol-agost semblen tenir el pitjor efecte sobre el potencial de flux d'enderrocs.
Visita AQUÍ la web oficial del projecte
Visita AQUÍ més continguts audiovisuals del projecte
Avenida Nuestra Señora de la Victoria, 8
22.700 - Jaca
Huesca - España
+34 974 36 31 00
info_opcc@ctp.org