És altament probable que els Pirineus pateixin un augment dels fenòmens meteorològics extrems.

Tot i que l’evolució més ben documentada és la de les onades de calor, és molt probable que les sequeres, les pluges intenses i les onades de fred també augmentin la freqüència i intensitat durant les pròximes dècades, mentre que les calamarsades augmentin només la intensitat.

L’escalfament global podria influir en la freqüència i la intensitat d’inundacions i crescudes

El canvi en el règim de les precipitacions, juntament amb l’avançament en el calendari del desglaç primaveral, podrien provocar tant un augment del nombre d’inundacions com un increment de la seva intensitat. Si bé és cert que no hi ha una tendència clara per a tot el territori atesa la quantitat de factors en joc, en particular l’augment de la massa forestal i els canvis en els usos del sòl podrien estar emmascarant aquesta tendència.

Les últimes dècades, les inundacions de caràcter “extraordinari” han estat més freqüents en bona part dels Pirineus, tot i que els danys provocats per aquestes han estat menors gràcies als esforços realitzats en la disminució dels nivells d’exposició.
A causa del continu procés de despoblació rural i de l’augment de la coberta forestal, és molt probable que en el futur la problemàtica afecti sobretot determinades zones turístiques dels Pirineus.

La major variabilitat del clima que deriva del canvi climàtic podria desencadenar una freqüència més alta d’esdeveniments com ara lliscaments de terreny, despreniments de roca i allaus.

És previsible que esdeveniments naturals generalment detonats per factors meteoclimàtics (altes temperatures, precipitacions intenses) siguin més freqüents en el futur. L’increment de les temperatures i les onades de calor ha provocat un augment de fenòmens com ara lliscaments de roques, allaus i corriments de terra. En algunes zones dels Pirineus hi ha hagut un increment del nombre d’allaus de gran magnitud els darrers anys. Tanmateix, encara resulta complicat definir amb exactitud la relació entre la intensitat de les precipitacions o l’augment de les temperatures amb l’increment d’esdeveniments com caigudes de pedra, lliscaments o ensorraments.

L’augment de les temperatures mitjanes podria provocar un increment dels riscos associats a l’acceleració del procés de degradació de les glaceres i les zones gelades.

És probable que l’escalfament global alteri la dinàmica de les zones gelades i glaceres dels Pirineus i, per tant, la seva estabilitat. Això podria augmentar el risc que es produeixin més episodis potencialment perillosos, com ara caigudes de roca o despreniments de materials, especialment en zones amb pendents pronunciats.

A la cara nord-oest de la muntanya Vinyamala s’ha detectat un augment dels despreniments durant els últims anys associats a un deteriorament del pergelisol (terres permanentment glaçades), segurament a causa de processos de degradació causats per les altes temperatures.

Recomanacions:

• Potenciar estudis de caracterització local dels riscos naturals incorporant, en la mesura del possible, les projeccions futures del clima (p. ex. substituir els valors de referència actuals per altres que incorporin la possible evolució climàtica en els models de càlcul de riscos).
• Prioritzar la selecció de mesures “robustes” que resultin eficaces per a la reducció de la vulnerabilitat als riscos naturals, amb uns resultats positius independentment de l’evolució del clima i de les incerteses (p. ex. combinar solucions basades en la naturalesa amb mesures estructurals i mesures de gestió).
• Millorar el coneixement de l’impacte del canvi climàtic sobre els desastres naturals i, en particular, dur a terme un inventari de les mesures existents per a la prevenció d’inundacions; elaborar mapes de riscos naturals; crear eines d’ajuda a la decisió i, alhora, integrar les projeccions climàtiques. 
• Mantenir i optimitzar els actuals sistemes de seguiment dels diferents perills naturals de manera que permetin un millor monitoratge a les zones ubicades en altura i/o de difícil accés, i a més potenciar la cooperació transfronterera per mutualitzar esforços en l’obtenció de dades i en el seu processament.