Adaptació al canvi climàtic en pinedes pirinenques: controlant la densitat del rodal segons el tipus de clima
Descripció del cas d'estudi
La circulació de nutrients a les pinedes es veu afectada per les condicions biogeoclimàtiques i el tipus de gestió dels rodals. La incertesa que genera el canvi climàtic pel que fa a les pautes futures de creixement de les pinedes es pot reduir amb l'ús de models que simulen els processos ecològics i els efectes de les diferents estratègies de gestió forestal.
L'estudi explora aquests models per entendre la variació de les pinedes en funció de la precipitació, l'evapotranspiració i la intensificació de l'extracció de fusta, que pot afectar la disponibilitat de nutrients. La recerca proposa diferents formes de gestió (contextualitzada a l'espai), que serveixin per adaptar la silvicultura de Navarra al canvi climàtic.
Es descriuen els principals resultats de recerques en dos rodals: un al Prepirineu (Aspurz) i un altre al Prepirineu continental subalpí (Garde) sota dos escenaris de canvi climàtic (A2: sever, B2: moderat).
» Anàlisi sobre el cicle de nutrients.
» Anàlisi sobre el seu efecte sobre el creixement i la productivitat.
» Modelització i simulació dels processos ecològics.
» Recomanacions per a la gestió forestal.
» Utilitzar models que permetin simular els processos ecològics, a més dels efectes de la gestió forestal.
» Reduir la incertesa sobre les pautes futures de creixement dels rodals.
» Facilitar l'adaptació de la silvicultura navarresa al canvi climàtic i a les noves tendències socioeconòmiques i de gestió forestal.
En rodals més mediterranis, com a Aspurz, els efectes del canvi climàtic respecte de l'augment de l'estrès hídric reduiran la productivitat d'aquests. L'aclarida preventiva és, en aquest cas, una possible eina per reduir la competitivitat d'uns arbres amb uns altres. No obstant això, l'aclarida també fa que la fullaraca s'escalfi i s'assequi, la qual cosa redueix l'activitat dels descomponedors i, en conseqüència, alenteix la circulació de nutrients. Per tant, és important mantenir l'ombreig i part del sotabosc.
Una altra opció seria apostar per boscos mixtos, els quals s'estan veient afavorits de forma passiva a causa de la reducció de l'activitat forestal a conseqüència del despoblament rural.
En el cas de la pineda de Garde, el canvi climàtic no impactarà tan negativament, ja que l'augment de les temperatures permetrà una època de creixement més gran per als arbres i la sequera no serà tan greu.
Cas desenvolupat i implementat com una mesura d'adaptació al canvi climàtic.
Departament de Ciències de la Universitat Pública de Navarra
Informació addicional
Personal (nombre de persones, formació i percentatge de dedicació):
El grup d'Ecologia i Medi Ambient de l'UPNA involucrat en l'estudi dels boscos pirinencs de Navarra està compost per cinc persones amb doctorat i dues persones amb màster.
Mitjans utilitzats:
Els propis i disponibles a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i Biociències de l'UPNA (vehicle tot terreny, laboratori d'ecologia, equips informàtics, programari de modelització FORECAST i estadístic).
El simulador del creixement dels pins (FORECAST-Climate) no és un model espacial (no té en compte la disposició dels arbres en l'espai), però sí que és determinista (tots estan descrits per l'usuari del model; no produeix esdeveniments a l'atzar). D'altra banda, la modelització efectuada és exclusivament de pi, sense presència de masses mixtes.
Inversió total: 105.300,00 euros
% inversió executada respecte del total: 100%
Desglossament anual: 1r any: 2013 (40%) - 2n any 2014 (30%) - 3r any 2015 (30%).
Finançament:
Propi (%): 0%
Font externa: 100%, Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya, projecte referència AGL2012-33465
No té instrument de planificació
01/01/2013 - 12/31/2015 (2 anys - finalitzat)
Informació de referència
OBSERVATORI PIRINENC DEL CANVI CLIMÀTIC
Avenida Nuestra Señora de la Victoria, 8
22.700 - Jaca
Huesca - España
+34 974 36 31 00
info_opcc@ctp.org