El 5è i últim seminari transnacional MONTCLIMA es va celebrar els dies 20 i 21 de setembre a Andorra la Vella.

Aquesta gran oportunitat va permetre a uns 50 participants debatre aspectes clau de les estratègies, eines i bones pràctiques locals i internacionals per a la prevenció i gestió de les inundacions torrencials en les zones muntanyenques del sud-oest d'Europa. Experts en la matèria van impartir una sèrie de conferències. Van aportar coneixements i van compartir experiències concretes encaminades a millorar la caracterització dels riscos torrencials, reduir la vulnerabilitat de les poblacions i les infraestructures estratègiques, i reduir l'impacte d'aquests fenòmens en les zones muntanyenques de la regió SUDOE.

La jornada es va estructurar en tres blocs diferenciats; (i) coneixement dels riscos naturals, els seus efectes i vulnerabilitats del territori, (ii) reducció de la vulnerabilitat de béns i persones, (iii) reducció de l'impacte del fenomen.

En primer lloc, Jean Louis Valls, director de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), va donar la benvinguda als assistents i va introduir el seminari subratllant la importància de la cooperació com a element clau per a millorar la prevenció i gestió dels riscos naturals en el context dels ràpids canvis globals. Va destacar que els fenòmens extrems, especialment les inundacions i les tempestes, estan causant grans danys i pèrdues cada any en tota Europa, i que aquests fenòmens són cada vegada més freqüents i intensos a causa del canvi climàtic induït per l'home. De fet, entre 1980 i 2020, els fenòmens meteorològics i climàtics extrems van representar al voltant del 80% de les pèrdues econòmiques totals degudes a riscos naturals a Europa.

A la introducció general li va seguir una presentació molt interessant i informativa sobre el marc general de gestió del risc d'inundacions a Europa i Espanya (Directiva d'inundacions de 2007) a càrrec de Juan Francisco Arrazol, del Ministeri de Transició Ecològica espanyol (MITECO). Va subratllar l'existència d'una llacuna en la gestió i prevenció de les inundacions en les conques d'alta muntanya, però va exposar nombroses accions dedicades a la restauració hidrològic-forestal per a reduir els riscos d'inundació i erosió (amb cobeneficios mediambientals). A més, en la pàgina web del MITECO estan disponibles eines específiques amb diverses cartografies (DPH, zones inundables), en les quals també s'identifiquen zones d'especial interès, definides conjuntament amb Protecció Civil. En aquest segon cicle d'aplicació de la directiva, s'ha intentat incloure com a novetat, els efectes del canvi climàtic en el risc d'inundacions. Els esforços de prevenció se centren en la planificació urbanística i la normativa d'ordenació del territori, sobre la base d'anàlisi de riscos i anàlisis de vulnerabilitat.

El primer bloc, sobre el coneixement dels perills naturals, els seus efectes i les vulnerabilitats del territori, va comptar amb Francesco Dottori, de la Unitat de Gestió de Riscos de Catàstrofes del JRC. Francesco va presentar el Programa d'Observació de la Terra de la Unió Europea: Copernicus, i més concretament el Servei de Gestió d'Emergències de Copernicus (CEMS). El CEMS proporciona informació d'abast mundial per a les activitats de preparació, resposta i recuperació davant emergències relacionades amb perills naturals i d'origen humà. Moltes d'aquestes eines d'anàlisis basades en Copernicus estan a la disposició de tots els usuaris, com EFAS (European Flood Awareness System), que és la principal eina d'alerta primerenca per a la gestió d'inundacions a Europa i proporciona informació en temps real amb previsions a 15 dies de vista. Francesco va presentar quatre productes EFAS que proporcionen eines complementàries per al seguiment de les inundacions en curs, el perill de les previsions de crescudes fluvials, l'impacte de les previsions de crescudes fluvials i les previsions i impactes de les crescudes sobtades. Francesco va explicar amb rigor els components del CEMS dissenyats per a respondre a la necessitat recurrent de preveure inundacions transnacionals amb suficient antelació per a permetre la coordinació a escala europea.

Carmen Llasat de la Universitat de Barcelona va presentar els principals resultats del projecte POCTEFA PIRAGUA que ha estudiat els episodis d'inundacions als Pirineus. Carmen va comentar en primer lloc que entre 1981 i 2015 s'han produït 181 episodis d'inundacions en la serralada pirinenca. Com a conseqüència, hi ha hagut un mínim de 147 morts i les indemnitzacions han ascendit a 100 M€. A continuació, Carmen va explicar que els riscos venen determinats per la vulnerabilitat, l'exposició i la perillositat. Va destacar la distribució de la vulnerabilitat als Pirineus, influïda per la concentració de la major densitat de població als Pirineus, principalment en la vessant nord. En aquest estudi, Carmen va subratllar la discordança entre les precipitacions i l'ocurrència d'inundacions, que radica en el fet que molts dels esdeveniments extrems (inferiors a 24h) que produeixen episodis d'inundacions torrencials són difícils de captar per les estacions de registre actuals. Carmen va concloure informant d'una tendència positiva observada en el nombre d'episodis d'inundacions a escala de tot el Pirineu i en gairebé totes les regions, però només estadísticament significativa en Nouvelle-Aquitaine. Els escenaris futurs apunten a un augment de les precipitacions intenses i de la torrencialitat, i el valor exposat està augmentant a causa de l'important increment de població a la primavera, estiu i tardor, quan les inundacions són més freqüents.

El segon bloc de la jornada es va centrar en la reducció de la vulnerabilitat de béns i persones

En aquest bloc, Yann Quefféléan de l'Office National Forets- Restauration des Terrains en Montagne (ONF-*RTM) va presentar un estudi que analitza l'experiència de l'impacte de la tempesta ALEX als Alps Marítims, amb l'objectiu de reduir la vulnerabilitat. Yann va comentar que es van registrar precipitacions intenses de fins a 600 mm (períodes de retorn de 1000 anys i superiors a 100 en termes de cabal) que van afectar de manera heterogènia als diferents afluents de les conques. Es van registrar impactes importants en els assentaments habitats pròxims als cursos d'aigua a causa de l'erosió directa de l'aigua, la deposició de materials, les inundacions i l'arrossegament de materials flotants. En aquest context, es van observar problemes per a determinar amb precisió els cabals relacionats amb els importants problemes instrumentals deguts a la virulència de les pluges. L'estudi  LIDAR posterior va permetre determinar el volum d'erosió i deposició provocat per aquest esdeveniment. Yann va assenyalar que, per a reduir la vulnerabilitat, és essencial aplicar eines de prevenció a través de l'ordenació del territori i crear estructures per a controlar el transport de sediments sòlids en els canals amb grans càrregues de sediments. És crucial deixar espai per als canals. També va comentar que, per a la restauració dels canals després d'un esdeveniment, és important mantenir vegetació petita i mitjana en lloc de vegetació alta. ¨És crucial capitalitzar les lliçons apreses de l'anàlisi d'esdeveniments catastròfics passats per a reduir la vulnerabilitat en esdeveniments futurs. Els anàlisis prèvies i posteriors al DTM (canvis morfològics) mitjançant tecnologia LIDAR  proporcionen moltes pistes, encara que les eines han d'adaptar-se a cada cas", va concloure Yann Queffelean.

Després de l'estudi de cas de la ONF-*RTM als Alps, Xavier Llort, de HYDS, va presentar el projecte Anywhere H2020. L'enfocament ANYWHERE està "basat en la previsió de l'impacte de riscos múltiples que representa una innovació disruptiva en el camp de la gestió operativa d'emergències climàtiques", va dir Xavier. L'objectiu del projecte era desenvolupar eines per a la prevenció i gestió de riscos meteoclimáticos. Xavier va explicar que era necessari integrar i encadenar eines de prevenció meteo (models de radar), prevenció de riscos, models d'impacte (incloses les xarxes socials), amb la finalitat de desenvolupar eines de decisió per a plans de prevenció i autoprotecció que es van provar en diversos casos pilot com en l'A4CENEM (Centre Nacional de Control per a la Gestió d'Emergències).

En la segona part, Rafael Sánchez-Diezma, també de HYDS, va presentar els serveis comercials d'ARGOS dins del projecte Anywhere H2020. Va informar que un dels reptes d'aquest projecte ha estat generar eines de mercat per a la prevenció de riscos amb una aplicació real que permeti anticipar-se al problema. Va afegir que l'element més complex ha estat, de nou, el canvi climàtic i la seva influència en els esdeveniments extrems de risc. De fet, existeix una necessitat real que les escales locals disposin d'aquesta mena d'eines per a donar suport als plans d'autoprotecció. Per això, la plataforma ARGOS s'ha desenvolupat en aquesta direcció, nodrint-se de grups e institucions per a combinar totes les eines i dades clau en la prevenció i la gestió. La plataforma és d'ús intuïtiu, per a facilitar l'activació de la cadena de gestió d'emergències.
 

La tercera i última part del seminari va estar dedicada a la reducció de l'impacte dels fenòmens.

Simon Carladous, de l'Office National Forets- Restauration des Terrains en Montagne (ONF-*RTM), va presentar el servei de l'Estat francès STePRiM (estratègia territorial de la gestió de riscos en muntanya) per al diagnòstic multirisc en zones de muntanya. STePRiM es basa en un enfocament territorial i utilitza una metodologia estructurada que va del diagnòstic a les decisions d'actuació. Simon va insistir en la urgent necessitat d'aplicar un enfocament específic a la gestió de riscos en zones de muntanya, que va il·lustrar amb un exemple del cas de la vall de Luchon. Va assenyalar que aquests riscos en les zones de muntanya estan relacionats amb múltiples fenòmens naturals que poden causar perills sovint superposats i interrelacionats i amb els nostres limitats coneixements i la nostra imperfecta quantificació dels fenòmens. Simon va prosseguir la seva presentació explicant les especificitats de les zones de muntanya.En termes d'actius socioeconòmics cal tenir en compte per exemple, la interrupció de vias de transport i de les infraestructures en les zones de muntanya a causa dels fenòmens, tenen conseqüències crítiques com la reducció de l'accés i els impactes indirectes. Simon va concloure anunciant que s'estan elaborant 2 documents nacionals per a ajudar l'Estat i als municipis a aplicar l'enfocament STePRIM.

L'última ponència d'aquest seminari va ser a càrrec de Jordi Deu, de SILVAGRINA. Jordi va exposar un cas pilot de MONTCLIMA destinat a mitigar els efectes de les laves torrencials aigües amunt d'una planta potabilitzadora a Andorra (torrent Claror). En aquest context, s'han aplicat mesures basades en la naturalesa mitjançant dics degradables en els principals barrancs generats per l'erosió de l'aigua. A més, també s'ha dut a terme la revegetació mitjançant la sembra d'espècies de Festuca eskiaa a través de la fertilització natural de la zona afectada prèviament preparada amb el pas del bestiar (procés denominat "ovinoremediación", segons l'enginyer). Aquesta combinació de mesures basades en la naturalesa ha resultat eficaç per a reduir el risc d'erosió en aquesta zona muntanyenca protegida.

Finalment, la ministra d'Educació i Ensenyament Superior, i presidenta de Recerca i Innovació d'Andorra, Ester Vilarrubla, va concloure la primera jornada del seminari destacant l'impacte dels riscos hidrogeològics, com la caiguda de blocs i els corriments de terres, les inundacions i les allaus. La ministra va agrair l'organització de l'esdeveniment i va assenyalar la importància de continuar apostant per col·laboracions transnacionals i interpirinenques. ¨Més enllà de les fronteres; la muntanya, les seves oportunitats i els seus reptes ens uneixen com a territoris veïns, i aquest enfocament comú és el millor mitjà per a convertir les dificultats i els reptes de viure a la muntanya en oportunitats de desenvolupament per als nostres territoris", va concloure.

El seminari va concloure el dijous 22 de setembre amb una excursió al pont de Bartra i la presentació del pla d'actuació davant les inundacions fluvials per part dels tècnics de Protecció Civil d'Andorra. Els assistents van visitar les valls de Encampada, i el viatge va finalitzar en Canillo, per a veure el filtre de roca en el riu Montaup.