La serralada dels Pirineus és una gran reserva de biodiversitat caracteritzada per una forta diversitat de medis naturals, i d'espècies extraordinàries. Els espais naturals protegits inclouen una molt bona representació d'aquests medis i d'aquestes espècies.
La presència de medis naturals similars i problemàtiques de conservació d'hàbitats, o d'espècies similars, o l'existència d'iniciatives complementàries pel que fa a la protecció mediambiental, han conduït aquests espais naturals a cooperar per tal de posar en marxa, entre juny 2016 i maig 2019, el projecte GREEN "Gestió i posada en xarxa dels Espais Naturals del Pirineu".
Aquest projecte es coordina amb REPLIM, un altre projecte POCTEFA associat al OPCC2, en els aspectes relatius a llacs i torberes d'alta muntanya. En juliol de 2017, l'OPCC va organitzar una primera reunió de coordinació, per tal de potenciar posibles sinergies i evitar duplicar esforços en l'estudi i seguiment d'aquests sistemes aquàtics.

Pel que fa al Pirineu català, durant l'estiu de 2017 s'han emprès diferents accions relatives als sistemes de molleres en dues àrees protegides de Catalunya, el Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP) i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM). Aquestes accions tenen per objectiu protegir de la sobrepastura alguns sistemes de molleres molt singulars, i alhora fer-ne un seguiment acurat per analitzar la resposta dels sistemes a curt termini. Es tracta sobretot d'alguns indrets on el bestiar gros, sobretot boví i també equí, s'hi concentra especialment. Els efectes visibles són, més enllà de l'herbivorisme, l'aportació de dejeccions, la compactació generalitzada del sòl, i l'obertura de forats en la coberta vegetal per trencament del sistema edàfic i d'arrels. En els punts més pressionats, aquest trencament es generalitza i es formen notables superfícies fangoses amb erosió hídrica activa, i amb vegetació molt esparsa (figura 1). Les alteracions esmentades tenen conseqüències en el funcionament hidrològic i dels cicles biogeoquímics del sistema de molleres, i també en la rarificació de plantes especialistes sensibles..

Seguint els procediments acordats al projecte GREEN i la planificació realitzada des del Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona, els Parcs implicats han materialitzat unes superfícies d'exclusió de pastura mitjançant estaques i reixat, o pastor elèctric en alguns casos (figura 2). Per ara s'ha actuat en quatre localitats del PNAP i en una del PNAESM, a la qual se n'afegeix una altra (Estanyeres) realitzada fa un any en el projecte LIFE LimnoPirineus (figura 3). Aquests tancats són de mida variable (entre uns 500 m2 i uns 1200 m2), depenent de la localitat, i en tots els casos corresponen a una part del sistema de mollera, de manera que els diferents hàbitats del sistema es trobin representats tant dins com fora de l'àrea d'exclusió de pastura.

A totes les localitats s'ha analitzat la vegetació, en base a inventaris específics detallats, i es recomana fer-ne el seguiment, tant dins com fora de la zona d'exclusió, els anys següents. També s'analitzarà el nivell i les propietats químiques de l'aigua freàtica. Amb aquest estudi, els investigadors del grup esmentat volem fonamentar científicament les accions de conservació de les molleres, i també adquirir coneixement relatiu a la resposta dels ecosistemes de muntanya als canvis d'ús del territori.