Canvi climàtic i esdeveniments extrems: Són dues cares de la mateixa moneda?

Esteu aquí

Canvi climàtic i esdeveniments extrems: Són dues cares de la mateixa moneda?

  • 13 Jan

En l'arrencada del nou any, la península ibèrica i el sud de França s'han vist assotades per un temporal de fred i neu extraordinari, sense precedents en alguns territoris. Les fortes nevades, amb acumulacions de més de 50 cm de neu en dos dies, han mantingut en alerta a gran part del centre i est  peninsular a més del sud de França per aquest esdeveniment meteorològic extrem.

Als Pirineus, hem aconseguit un rècord històric de temperatures aquesta vegada per fred, arribant els termòmetres de l'estació meteorològica del Clot del Tuc de la Llança (Pallars Sobirá, Lleida) als -34 °C la nit de reis. 

 

Però, Podem afirmar que estem davant una onada de fred?

Encara que no existeix una única definició consensuada que defineixi en què consisteix una onada de fred, segons l'Agència Estatal de Meteorologia es tracta d'un episodi de temperatures anormalment baixes, que es mantenen diversos dies i afecta a una part important d'un territori determinat. En estudis de la mateixa Agència, aquests episodis de fred s'han considerat esdeveniments meteorològics extrems quan “durant 3 dies consecutius, almenys el 10% de les estacions considerades registren mínimes per sota del percentil del 5% de la seva sèrie de temperatures mínimes diàries dels mesos de gener i febrer” respecte a un determinat període de referència.

Encara que les dades estadístiques relatives als registres observats encara no han estat publicats per AEMET i METEOFRANCE, i segur necessitarà d'una anàlisi detallada, tot sembla indicar que així és.

 

Són els fenòmens meteorològics extrems, com aquest, més freqüents que abans?

A partir del moment en què parlem de comparar freqüències i identificar tendències, és important aclarir la diferència entre meteorologia i climatologia. La meteoròloga és la branca de les ciències del clima que estudia les condicions atmosfèriques transitòries en un moment concret. Si emprem un símil domèstic, diríem que la meteorologia és la ciència que estudia l'humor que presenta un nen un dia concret, en un moment donat. Des d'aquesta perspectiva, el temporal de fred i neu que ha acompanyat a la borrasca Filomena s'explica com una conjunció de dues situacions meteorològiques molt concretes: una borrasca humida d'origen tropical provinent del golf de Cadis que ha xocat amb les masses d'aire molt fred procedent d'un anticicló de l'Atlàntic nord, que porta dies injectant aire polar, fred i sec en la península. Com aquesta massa d'aire fred s'ha mantingut durant l'entrada de la borrasca, Filomena s'ha topat amb sòls molt freds que ràpidament han transformat la seva humitat en nevades abundants i la persistència de l'aire fred ha provocat també la seva persistència i transformació en gel.

En canvi, per a saber si aquesta situació obeeix a algun patró, o presenta un cert comportament cíclic al llarg del temps, és necessari recórrer a la climatologia, que podria resumir-se com la ciència que treballa l'anàlisi i estudi de les condicions atmosfèriques permanents o habituals d'una determinada zona geogràfica. En altres paraules i seguint la metàfora anterior, estaríem parlant de l'estudi de la personalitat del nen. És des d'aquesta ciència de la terra i no des de la meteorologia, des d'on podem obtenir respostes més o menys robustes sobre si aquests i altres fenòmens meteorològics extrems podrien estar incrementant la seva freqüència i la seva intensitat a causa del canvi climàtic.

En aquest sentit, AEMET va actualitzar en 2020 un estudi titulat “Onades de fred a Espanya des de 1975- Servei de Banc Nacional de Dades Climatològiques-”. Aquest informe ha permès documentar com, més enllà de les percepcions subjectives i del momento concret, aquests episodis han anat disminuint tant en número com en durada al llarg dels últims 45 anys (figura 1): mentre en el període 1976-1990, el nombre d'onades de fred a Espanya va ser de 23, en els següents quinze anys (1991-2005) la xifra es va reduir a 20; i, finalment, en els últims tres quinquennis (2006-2020) només es van comptabilitzar 16 episodis.


Figura 1: evolució del nombre d'onades de fred (morat), nombre de dies amb onada de fred durant l'hivern (granat) i durada de les onades de fred (groc) des de 1975 a 2019. Font: AEMET 2020.


Figura 2: Evolució del nombre de dies amb gelades als Pirineus (esquerra) i evolució projectada del mateix indicador (dreta). Font: resultats provisionals del projecte POCTEFA CLIMPY.

No obstant això, podria dir-se que el taló d'Aquil·les de la climatologia és que són necessàries sèries de dades molt llargues i/o molt homogènies per a poder identificar tendències robustes i fiables. D'una banda, disposem de poques sèries històriques de fenòmens extrems perquè aquests són rars per definició, cosa que significa que hi ha menys dades disponibles per a analitzar la seva evolució. D'altra banda, existeix una cobertura menor d'estacions de mesura en determinades zones del territori com les muntanyes (especialment a cotes superiors a 1.500 metres), la qual cosa provoca un “buit” de dades en determinades zones, altures i per a determinades variables. Això genera biaixos en les anàlisis, especialment quan parlem de dades de neu. En aquest sentit, l’OPCC treballa, en col·laboració amb la Universitat de Saragossa, Agència Estatals i Regionals de Meteorologia d'Espanya, França i Andorra i altres organismes científics, des de fa ja una dècada a millorar les bases de dades climàtiques necessàries per a donar major robustesa a l'estudi del clima als Pirineus, superant a més les fronteres administratives.

 

Està afectant el canvi climàtic als esdeveniments meteorològics extrems?

Encara que no es pot afirmar que Filomena sigui una conseqüència directa o exclusiva de la crisi climàtica mundial, ha estat àmpliament demostrat per la comunitat científica internacional que quan la temperatura mitjana de la terra augmenta (o disminueix) per qualsevol causa, els esdeveniments meteorològics extrems experimenten canvis en el seu comportament a nivell mundial.

Mancant dades més robustes, en el cas de les onades de fred podem afirmar que la tendència a Espanya sembla estar a la baixa. En canvi, val la pena recordar que les onades de calor, molt més letals, mostren una tendència significativa cap a una major freqüència i magnitud en tota la conca mediterrània (figura 3).


Figura 3: Evolució de l'índex de magnitud de les onades de calor a l'estiu (*HWMId4) a Europa (30°-75°N, 0°-45°E) entre 1980 i 2015, calculades a partir de les dades de la temperatura màxima diària del centre *Hadley *Center-Global *Historical *Climatological *Network (*HadGHCN) i els Centres Nacionals de Predicció Ambiental/Centre Nacional de Recerca Atmosfèrica (*NCEP/*NCAR), respectivament. Font: *Zhang *et al, 2020.

Segons els estudis preliminars realitzats pel projecte CLIMPY (INTERREG-POCTEFA) en relació als extrems de temperatura, és altament probable que aquesta tendència es confirmi també als Pirineus durant les pròximes dècades, on els principals models preveuen augments de fins a 40 dies en les ratxes càlides, especialment intensa en la vessant sud de la serralada (figura 4).


Figura 4: Evolució projectada del nombre mitjana de dies amb ratxes de calor als Pirineus per als diferents escenaris d'emissió (esquerra) i representació de la variabilitat espacial del valor de l'indicador, emprant el model RCP8.5. Font: resultats provisionals del projecte POCTEFA CLIMPY.

Prestigiosos estudis han estimat que al voltant del 75% dels actuals extrems de calor observats en terra ferma són directament atribuïbles a l'acció de l'home (Fischer i Knutti, 2015). També els episodis de precipitacions extremes semblen haver augmentat considerablement des de 1980 i aquest augment és coherent amb l'augment de les temperatura mitjana mundial (Lehmann et al., 2015).

Les evidències científiques són cada vegada més robustes. Tot apunta al fet que tant els canvis en els valors mitjans de la temperatura a nivell mundial com els canvis en el comportament dels extrems meteorològics són conseqüència directa del canvi climàtic antropogènic (IPCC. 2015; *EEA. 2016).

Per tant, per a parlar de canvi climàtic no cal deixar-se influenciar per la percepció subjectiva d'un hivern excepcionalment fred, cal continuar estudiant les tendències i variacions sobre els patrons històrics. El canvi climàtic comporta grans contrastos, sense oblidar que l'any 2020 va ser l'any més càlid mai registrat, seguit de prop pel 2015, 2016, 2017 i 2018 (Copernicus, 2020 i OMM. 2019).

 

OBSERVATORI PIRINENC DEL CAMBI CLIMÀTIC

Avenida Nuestra Señora de la Victoria, 8
22.700 - Jaca
Huesca - España

+34 974 36 31 00
info_opcc@ctp.org

Contactà