Les zones de muntanya del sud d'Europa són molt sensibles al canvi climàtic. En les zones mediterrànies de mitja muntanya, els recursos hídrics disponibles han disminuït progressivament en les últimes dècades a causa del canvi climàtic. En particular, les sequeres més llargues i severes, unides a onades de calor més freqüents i intenses, estan augmentant la vulnerabilitat d'aquestes zones als incendis forestals i al fenomen del decaïment dels boscos . A més, el progressiu abandó dels usos tradicionals del sòl per falta de relleu generacional està provocant una pèrdua generalitzada de paisatges en mosaic, més resistents als extrems climàtics. En aquest context, el projecte LIFE MIDMACC, Adaptació de mitja muntanya al canvi climàtic, ha implementat estratègies concretes d'adaptació en 3 zones estratègiques del sud dels Pirineus, al nord de la Península Ibèrica, mitjançant tècniques innovadores de gestió del paisatge.

El projecte ha implementat diferents estratègies d'adaptació en el territori prepirinenc de les províncies de La Rioja, Aragó i Catalunya.

Principals conclusions del projecte

1. Recuperació de pastures afectades pel fenomen del matoll, mitjançant desbrossaments i implantació de ramaderia extensiva:

Per a la recuperació de pastures s'han realitzat assajos pilot demostratius en dues zones representatives de la mitja muntanya mediterrània a La Rioja (Sant Román de Cameros i Ajamil de Cameros) i a Aragó (La Garcipollera).Les actuacions implementades van consistir en el desbrossament mecànic del matoll en zones representatives i la instal·lació de parcel·les de seguiment i control, amb l'objectiu d'avaluar la recuperació de pastures com a mesura d'adaptació enfront del canvi climàtic. En concret, s'ha avaluat l'efecte de diferents càrregues ramaderes ovines sobre la producció i qualitat de les pastures mitjançant l'anàlisi de la riquesa i composició d'espècies vegetals, així com de la qualitat nutricional, productivitat de biomassa i valor pastoral .

Parcel·les experimentals en La Garcipollera (Aragó)

L'objectiu és trobar una estratègia de gestió ramadera que maximitzi els efectes positius sobre l'ecosistema i minimitzi els impactes negatius.

A nivell de paisatge, s'ha demostrat que aquesta estratègia d'adaptació aporta millores substancials en el manteniment del paisatge en mosaic de les zones tractades, amb un augment considerable de la diversitat d'hàbitats. L'anàlisi del contingut d'humitat i els resultats de la modelització hidrològica demostren millores substancials en la resiliència al canvi climàtic a través d'una major provisió de recursos hídrics, que a nivell de conca podria aconseguir fins a un +12% si s'apliqués a tota la conca estudiada, així com una reducció del risc d'incendis.

A escala de parcel·la, s'ha demostrat que els tractaments utilitzats milloren considerablement la qualitat del sòl a través d'augments significatius del carboni orgànic del sòl i del contingut de nitrogen. També s'ha observat un augment de l'escorrentia superficial en els pasturatges sense que augmentin les taxes d'erosió (aigua blava).

D'altra banda, les pastures tractades també han experimentat un augment de la cobertura d'espècies herbàcies en comparació amb les zones adjacents sense càrrega ramadera.

Quant a les anàlisis socioeconòmiques vinculades a les estratègies de gestió de les pastures del MIDMACC, les anàlisis mostren costos variables per a les activitats de desbrossament que poden variar considerablement en funció de les característiques del terreny i dels matolls tractats.

Vegeu el Deliverable núm. 21 del MIDMACC per a més informació.

Els resultats d'aquesta anàlisi posen de manifest les dificultats que tenen els ramaders per a fer econòmicament viables les seves explotacions a causa del cost addicional que suposa la realització de desbrossaments, l'execució dels quals depèn per tant estretament de les subvencions europees.

Veure MIDMACC Deliverable nº8 per a més informació.

2. Introducció de tècniques de gestió forestal per a la prevenció d'incendis forestals mitjançant l'ús de la ramaderia extensiva:

S'han realitzat proves pilot de gestió forestal en zones arbrades representatives de la mitja muntanya mediterrània, com un bosc de pi negre (Pinus nigra) i un altre de pollancre (Populus nigra) en la finca experimental La Garcipollera (Aragó) i un alzinar (Quercus ilex) en la finca Requesens (Catalunya). Les actuacions de gestió forestal aplicades s'han basat principalment en aclarides selectives i desbrossaments per a reduir la densitat d'arbratge i promoure estructures madures amb arbres de major port. D'aquesta manera, es pretén reduir la continuïtat del combustible i el risc d'incendis, afavorir el desenvolupament de les pastures a partir d'una major irradiació del sòl, alhora que es promou una millora en la gestió ramadera, en aquest cas, del bestiar boví.

Parcel·les experimentals en Requesens (Catalunya)

A nivell de paisatge, l'aplicació d'aquestes pràctiques silvícoles adaptatives ha demostrat reduir significativament la vulnerabilitat dels boscos tant al risc d'incendis forestals com a la sequera. La millora substancial de l'estat fisiològic de les masses forestals tractades també tindria un efecte positiu sobre la resistència a les plagues forestals, reduint la seva incidència i persistència.

En aquest sentit, el conjunt de pràctiques silvícoles aplicades (desbrossament i aclarida del sotabosc i introducció de bestiar sota criteris regeneratius) han millorat el valor ecològic del bosc, augmentant la seva resiliència enfront de les pertorbacions.

A escala de parcel·la, el seguiment dels paràmetres ecoambientales (humitat del sòl, infiltració, erosió, producció i qualitat de les pastures, condicions ambientals generals, creixement i estat fisiològic del bosc) en les diferents experiències forestals pilot del projecte ha posat de manifest un augment de la disponibilitat d'aigua en el sòl en les parcel·les tractades, especialment notable en les parcel·les de pastures.

Aquest augment del contingut d'aigua també s'ha observat en la vegetació, especialment durant l'estació estival. La millora del contingut hídric de la vegetació suposa una reducció de la seva inflamabilitat i, en general, una millora substancial de l'estat de salut de les masses forestals gestionades, amb el consegüent augment de la seva resiliència.

En l'anàlisi socioeconòmica de les pràctiques silvícoles adaptatives aplicades subjeu un element a priori determinant, com és la necessitat d'integrar la gestió pastoral en les muntanyes tractades per a mantenir l'eficàcia de les actuacions a mitjà termini.

En general, els costos de les pràctiques silvícoles (principalment aclarides i clares) depenen directament de les característiques del terreny i del matoll tractat. Una vegada més, el sector forestal de la mitja muntanya mediterrània també depèn en gran manera de les subvencions europees per a garantir la seva gestió, a més dels gairebé inexistents incentius per a la gestió dels boscos de mitja muntanya mediterrània. A més, cal destacar la importància del bosc en les pastures de mitja muntanya mediterrània per a resguardar al bestiar dels rigors de l'estiu i evitar l'estrès fisiològic provocat per les altes temperatures. No obstant això, la Política Agrícola Comuna no inclou les pastures arbrades com a zones subvencionables pel sector.
Veure MIDMACC Deliverable núm. 9 per a més informació.

3. implantació i recuperació de vinyes en zones de muntanya:

En el cas de la vinya, l'estratègia aplicada va consistir en la introducció de pràctiques agrícoles regeneratives tant en vinyes de Catalunya (DO Empordá i Llívia) com de La Rioja (Tudelilla i Clavijo).

Les diferents pràctiques de maneig agronòmic assajades en vinya (diferents cobertes vegetals, en terrasses o en arracada, en espatllera o en got) en diferents moments d'implantació (en vinya activa, en vinya de nova implantació i en vinya en recuperació) han permès aclarir elements clau d'aquesta estratègia d'adaptació al canvi climàtic en zones de mitja muntanya.

Parcel·les experimentals en vinyes (Catalunya)

A escala paisatgística, la recuperació de terrasses i l'establiment de noves vinyes ha millorat el paisatge en mosaic, augmentant la diversitat d'hàbitats i, en conseqüència, reduint el risc d'incendis forestals. A més d'aquesta millora en la resiliència ecològica de les zones intervingudes, a les quals la vinya confereix un alt valor natural, cal destacar el potencial d'obtenció d'un producte d'alt valor afegit com és la vinya en aquestes zones de mitja muntanya.

A escala de parcel·la, la introducció de tècniques conservadores de gestió del sòl amb cobertes vegetals s'associa a un augment considerable del contingut de matèria orgànica del sòl i de micronutrients directament assimilables per les plantes. Al seu torn, aquesta tècnica també confereix una major diversitat microbiana al sistema planta-sòl, la qual cosa es tradueix en una millora de l'intercanvi de nutrients, una major retenció d'aigua, menors nivells d'erosió del sòl i, en última instància, un augment de la productivitat.

D'altra banda, les vinyes adultes en terrasses mostren majors nivells de carboni orgànic i nitrogen que en les plantacions en arracada, així com una menor pèrdua de sòl per erosió hídrica.

Finalment, cal assenyalar que en els assajos pilot de vinyes de nova implantació que utilitzen tècniques de gestió conservadores en zones on abans hi havia matoll o pasturatges, la diversitat microbiana sembla millorar substancialment.

Quant a l'anàlisi socioeconòmica, el primer element a destacar és el menor cost que suposa la utilització de tècniques de gestió conservadora del sòl amb coberta en comparació amb la gestió convencional del sòl (sense coberta vegetal).

Veure MIDMACC Deliverable núm. 21 per a més informació.

No existeixen diferències econòmiques substancials entre els dos sistemes estudiats (vinya en espatllera i en got). L'altitud de les vinyes, en canvi, sí que comporta un major cost d'implantació i manteniment. No obstant això, els sistemes cooperatius entre agricultors (que posen en comú determinats costos i coordinen unes certes activitats) contribueixen considerablement a reduir els costos de gestió i implantació de vinyes. En aquest sentit, la creació d'una marca compartida per als vins de muntanya o la creació de cooperatives de muntanya són mesures eficaces per a reduir els costos i augmentar els ingressos.

 Vegeu el Deliverable núm. 10 del MIDMACC per a més informació.

4. Evaluación multisectorial para estimar el efecto de la aplicación de las experiencias piloto a nivel espacial de una cuenca hidrográfica.

L'objectiu d'aquesta acció ha estat escalar els resultats de les proves pilot a nivell de conca hidrogràfica per a estimar l'impacte positiu de l'aplicació d'aquestes accions a una escala territorial més àmplia. En concret, es van analitzar els canvis d'ús del sòl en 3 sub conques. Tenint en compte la seva evolució, es van crear escenaris futurs a partir de les experiències pilot de gestió forestal i generació/manteniment de pastures. En un tercer pas, es va aplicar un ecomodelo hidrològic prèviament calibrat (RHESSyS) per a avaluar l'efecte dels escenaris combinats (clima i usos del sòl) sobre la disponibilitat d'aigua i la vegetació a nivell de conca en cadascuna de les 3 conques simulades. Els resultats de les simulacions mostren millores significatives d'entre +10 i +30% en la disponibilitat actual de recursos hídrics en les 3 conques estudiades després de la gestió forestal i de pastures. L'aplicació dels models de gestió del MIDMACC a aquestes tres conques suposaria també una millora de la disponibilitat d'aigua d'un ordre de magnitud similar en el futur, fins i tot considerant els escenaris climàtics més pessimistes.

Vegeu el Lliurable núm. 17 del MIDMACC per a més informació.

Dels resultats de les experiències del MIDMACC es poden extreure importants conclusions sobre el paper de la ramaderia i la gestió forestal en les zones de muntanya. El manteniment d'aquestes activitats i la seva adaptació als criteris d'adaptació al canvi climàtic és clau per a la provisió de serveis ecosistèmics a la societat, com els recursos hídrics de qualitat. D'altra banda, el canvi climàtic implica adaptar les pràctiques de gestió per a augmentar la resiliència dels ecosistemes agroforestals i mantenir uns nivells adequats de benestar animal.En aquest sentit, la presència de pastures arbrades en climes mediterranis és clau per al benestar animal durant els mesos més càlids, ja que troben zones d'ombra on refugiar-se. Per això, és fonamental que els instruments comunitaris de gestió del món rural adaptin també les regles del joc a aquestes pràctiques adaptatives necessàries per a fer front al canvi climàtic.Per aquest motiu, el projecte LIFE MIDMACC recomana que es modifiquin els Coeficients de Subvenció de Pastures de la PAC per a incloure les pastures en zones arbrades i també que s'estudiï l'aplicació del PSA (Pagament per Serveis Ambientals).

El partenariat del projecte està format per: el Centri de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF, soci líder), l'Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE-CSIC), l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l'Oficina Catalana del Canviàtic Climàtic (OCCC), la Universitat de Saragossa (Unizar), la Universitat de La Rioja, i la Universitat Autònoma de Barcelona.