La trobada ressalta el coneixement i la innovació com a motor de canvi cap a la resiliència de la zona pirinenca, i la necessitat de crear un diàleg entre ciència, política i ciutadania.

Amb motiu de l'Any Internacional de les Glaceres, especialistes reivindiquen la importància d'un major coneixement de la criosfera, la gran capacitat investigadora als Pirineus, i la seva rellevància com a models per a altres zones de muntanya.

Reforçar i establir noves mesures reguladores és una de les peces clau per a avançar en l'adaptació i preservació

El Fòrum Pirinencs en Transició va reunir més de 220 participants i va clausurar amb un saldo positiu. Durant tres dies especialistes, gestors, responsables públics i representants de la societat civil -de l'esfera local, regional i europea- van intercanviar coneixements i experiències en temes tan variats com la innovació tecnològica per al seguiment d'ecosistemes sensibles -per exemple, les glaceres i la criosfera-, i espècies de flora i fauna.

També es va discutir sobre economia de muntanya, tema sobre el qual es van presentar alternatives en turisme i altres sectors econòmics essencials per a la biorregión, com el forestal i el agropastoral. Igualment es van donar a conèixer experiències demostratives sobre solucions basades en la naturalesa per a abordar la restauració d'ecosistemes; o iniciatives ciutadanes de sensibilització davant els reptes climàtics.

La programació de la trobada va tenir un caràcter multidisciplinari. Es van incloure casos pràctics del comportament i seguiment de determinades espècies sentinelles, de flora i fauna, que serveixen com a indicadors dels canvis en el clima, com el de l'associació Nature en Occitanie. Aquest soci en el projecte LIFE PYRENEES4CLIMA va presentar un estudi sobre la regressió dels llangardaixos del gènere ‘Iberolacerta’ als Pirineus, una espècie molt sensible a les variacions de temperatura. En el cas de la flora, es van mostrar estudis sobre el comportament d'espècies invasores o exòtiques en els nous escenaris, i el sorgiment de nous ecosistemes a causa de la desaparició de les glaceres.

La regulació com a forma de protecció i preservació

és per a molts especialistes un dels grans reptes, així com el buscar un diàleg amb altres actors socials és clau per a poder generar una cooperació efectiva. Així ho va indicar Michael Douette, director del CBNPMP i un dels coordinadors del bloc dedicat a Ecosistemes de muntanya. Segons ell, l'adaptació del llenguatge i la visió del món científic és important per a aconseguir sensibilitzar als diferents actors socials, com la ciutadania, els legisladors o representants del sector empresarial.

En aquest sentit, gestors d'espais naturals, polítics i científics coincideixen que és necessari reforçar els aspectes legals per a poder protegir i preservar. Per a David Arnaud, director del Parc Nacional dels Pirineus (França), també soci en el projecte LIFE PYRENEES4CLIMA, en la gestió dels espais naturals han de compaginar-se les necessitats dels usuaris, la preservació de l'espai i l'atracció com a element d'interès públic. Arnaud va al·ludir a la necessitat d'inventar els Pirineus del futur amb una visió més global i estratègica, tenint en compte els usos dels espais i les funcions clau de la naturalesa. En la seva opinió, els parcs tenen un paper sensibilitzador important en la societat, però per a avançar de manera més determinant és necessari adaptar la regulació.

En aquesta mateixa línia es va manifestar Ignacio López Moreno, glaciólogo i investigador del IPE-CSSIC, i un dels responsables del bloc dedicat a les glaceres i la criosfera en aquesta trobada. Per a ell és cada vegada més evident la necessitat d'implantar mesures reguladores amb una visió més global de l'ús i la protecció de la regió pirinenca. Sobre aquest aspecte, iniciatives com el projecte LIFE PYRENEES4CLIMA poden impulsar aquests canvis. Segons López Moreno, aquest tipus de trobades permeten establir ponts entre ciència, política i societat, i reforçar el fet que els Pirineus són un excel·lent laboratori i un exemple per a altres regions de muntanya. Tècnicament posseïm instruments d'avantguarda per a la recerca, a més de posseir una llarga trajectòria de cooperació compartida.

La governança, element decisiu en la gestió compartida dels Pirineus

Molts dels assistents van ressaltar la importància d'aquestes trobades com a manera de reforçar llaços, compartir preocupacions i col·laborar en la cerca de respostes col·lectives als problemes de la zona de muntanya amb la finalitat d'avançar cap a una governança conjunta que permeti una acció més eficaç.

Sobre aquest aspecte, per a Iñaki Gerenabarrena, de Hazi Fundazioa, que treballa amb la gestió de boscos a Euskadi, un dels valors positius de formar part d'un projecte europeu com el LIFE PYRENEES4CLIMA és que les solucions es basen en la sostenibilitat, estan centrades en les necessitats específiques de les zones de muntanya, són multifuncionals i no segueixen els criteris del lliure mercat.

Per a Eva García Balaguer, coordinadora de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, reforçar la governança pirinenca és la clau per a aconseguir solucions que reforcin la resiliència en el conjunt dels Pirineus. En aquest context, els recursos d'animació i sensibilització i la inclusió d'associacions i col·lectius i xarxes més informals tenen també un gran valor ja que porten noves perspectives.

Participació ciutadana en la trobada

La participació ciutadana en la ciència i en la mobilització de la societat civil també van tenir molt bon acolliment entre els assistents de l'esdeveniment. El diàleg entre joves dels Pirineus i un representant de l'Associació de Grand Parents pour le Clima, de Suïssa sobre el canvi climàtic va posar sobre la taula el gran potencial d'integrar en l'acció climàtica una perspectiva transgeneracional. Per a Enzo Amand, un dels joves participants, “les generacions anteriors tenen l'experiència i veuen el canvi climàtic amb més urgència, per a nosaltres, en canvi, és el nostre futur; posar en comú aquestes dues perspectives, ens ajuda i és molt enriquidor”.

La ciència ciutadana també ha estat present en el fòrum. Per a María Begoña García, investigadora del IPE-CSIC i Premi de Ciència Ciutadana, va destacar com iniciatives d'aquest tipus fan que la ciutadania s'impliqui i prengui la responsabilitat respecte al canvi climàtic. En termes pràctics, la investigadora assenyala que la ciència ciutadana permet conèixer i cobrir la distribució de més tàxons, així com els declivis poblacionals de les espècies estudiades.

El Fòrum Pirinencs en Transició s'ha realitzat a la ciutat francesa de Bagnères-de-Bigorre, a la regió d'Occitània, entre els dies 18 i 20 de juny. Aquest és la primera trobada d'aquestes característiques organitzat en el marc del projecte europeu LIFE PYRENEES4CLIMA. La trobada ha reunit una gran diversitat d'especialistes i ha permès obrir la reflexió a un ampli espectre d'agents, millorant així les expectatives i resultats del projecte. La pròxima trobada, que és de caràcter biennal, tindrà lloc a Navarra en 2027.