El 23 de novembre de 2022 es va celebrar a la ciutat administrativa de Tolosa el seminari final de MONTCLIMA, seguit d'una visita de camp al programa STePRIM: "Després de 42 mesos de dur treball entre 9 socis de França, Espanya, Andorra i Portugal, aquest esdeveniment va ser una gran oportunitat per a presentar amb orgull els resultats finals del projecte, conèixer als socis del projecte i intercanviar coneixements amb els principals actors i experts en la matèria. Al voltant de 70 persones van assistir al seminari i van participar en enriquidors intercanvis essencials per a la continuïtat de les accions de cooperació destinades a gestionar i prevenir millor els riscos naturals en les zones muntanyenques del Sud-oest Europeu (SUDOE), que probablement augmentaran en un context de canvi climàtic.

A les 10 del matí va començar el seminari amb una intervenció d'Eva García, coordinadora del OPCC donant la benvinguda als assistents que es van unir al seminari a distància i presencialment, seguida d'una obertura institucional a càrrec de Zoé MAHÉ, l'Autoritat National francesa del programa Interreg SUDOE, i Ibon MENDIBELZUA, del Secretariat General de la CTP.

El seminari es va dividir en 3 parts centrades en els principals objectius estratègics del projecte, la capitalització de bones pràctiques reeixides, la prova d'estratègies a través de parcel·les demostratives i el marc estratègic per a la gestió de riscos naturals a les muntanyes del SUDOE. Finalment, una taula rodona va reunir 5 dels principals actors entorn del tema del paper de la cooperació en la gestió i prevenció de riscos en les zones muntanyenques transfrontereres. Juan Terrádez va concloure el seminari resumint els missatges clau del seminari, que es van complementar amb unes suggeridores il·lustracions sobre les qüestions clau de l'esdeveniment, dissenyades en temps real per l'artista Guillaume Lefevre (Punch Memory).

No es preocupi si no va poder acompanyar-nos en aquest seminari, a continuació trobarà els resums de les presentacions dels nostres ponents convidats!

La primera part de la jornada va suposar una completi immersió eb el món de la informació existent, els projectes i els instruments tècnics i jurídics innovadors, en relació amb les eines de gestió de riscos naturals en les zones de muntanya a escala europea i en el SUDOE.

El coordinador del Sistema de Gestió d'Emergències Copernicus (CEMS), Peter SALAMON, va presentar a fons el CEMS desenvolupat per a la gestió i prevenció dels principals riscos naturals i climàtics a Europa, basat en imatges de satèl·lit, teledetecció i models d'impacte. El CEMS ofereix informació clau per a tot el cicle de gestió d'emergències, inclosa la fase de gestió i prevenció (alerta primerenca i previsió meteorològica), així com per a la fase de recuperació posterior a la catàstrofe. Peter va esmentar el desenvolupament continu de nous productes, com la cartografia detallada d'exposició als diferents riscos, interconnectada amb els serveis d'emergència i Protecció Civil. Quant al sistema d'alerta primerenca i seguiment, els sistemes CEMS proporcionen dades de seguiment en temps real d'aquests riscos (incendis, inundacions, sequeres) a través de diversos sistemes (EFAS, EFIS, EDO, GloFAS, GFM, GDO).

Com a part del 1r objectiu estratègic de MONTCLIMA, Manuel FELICIANO de CIMO-*IPB va descriure l'acció de capitalització. Aquesta ha consistit a analitzar 72 bones pràctiques en gestió i prevenció de riscos d'inundacions, sequeres i incendis en l'espai de muntanya del SUDOE, recollides a partir de l'anàlisi de diversos projectes i iniciatives. Aquesta tasca es va completar amb la selecció de 27 bones pràctiques en gestió i prevenció de riscos naturals, incloent-hi les qüestions relatives al canvi climàtic , una perspectiva multirisc, o que maximitzen el valor afegit de la cooperació transfronterera: https://www.montclima.eu/en/best-practices.

Després de la sessió de preguntes i respostes amb la qual van concloure les ponències del matí, es va procedir a la SEGONA PART DEL SEMINARI centrada en les tendències observades i les diferents estratègies provades en els casos pilot de MONTCLIMA per a millorar la resiliència dels territoris de muntanya.

En primer lloc, Maialen lTURBIDE del IFCA: CSIC-UC, va descriure l'atles interactiu de l'IPCC que proporciona informació regionalitzada sobre l'avaluació de les principals variables meteo-climàtiques que comunmente desencadenen esdeveniments naturals portadors de risc. Maialen va destacar la secció de síntesi regional, que analitza un subconjunt d'índexs climàtics i presenta el grau de confiança i la significació estadística de les diferents tendències observades i previstes.

Posteriorment, es van presentar una sèrie de casos pilot MONTCLIMA. Eduard PLA, del CREAF, va exposar el cas pilot de gestió forestal adaptativa en un punt estratègic de gestió (PGE) a Catalunya, per al control de grans incendis forestals. L'investigador del CREAF va il·lustrar el conjunt d'intervencions de gestió forestal dutes a terme en l'alzinar d'aquest PGE per a generar una barrera a l'avanç de grans incendis, i reforçar la resiliència de la massa forestal enfront dels riscos naturals i climàtics (sequera i incendis).

L'erosió és un altre dels reisgos abordats a través dels casos pilot MONTCLIMA. Un dels casos pilot MONTCLIMA ha cosistido és testar diferents estratègies de maneig del sòl en unes pareclas expeimentales de vinyes de la Rioja alabesa. EN concret, Olatz UNAMUNZAGA de NEIKER aquest cas pilot, l'objectiu principal del qual ha estat estudiar el comportament de la erosion hídrica del sòl i la resposta de la després de l'ús de coberta vegetal natural i conreu convencional. L'experiència pilot va demostrar que la gestiñon conservative del sòl a traves de cobertes expontáneas del sòl evita la pèrdua de sòl en més d'un 50%, sense tenir un impacte negatiu significatiu en la producció. Olatz va assenyalar la importància dels resultats de est etipo de cas spiloto experimentals per a poder validar els models, per a així orientar millor la definició de polítiques de conservació de sòls.

Una altra estratègia provada en relació amb els fenòmens d'erosió es va aplicar en el tercer cas pilot MONTCLIMA presentat per Etienne EBRARD, de la ONF-*RTM. Aquest ha consistit en la caracterització dels fenòmens d'erosió després d'un gran incendi forestal en el municipi de Cerbère. Els primers resultats mostren que les zones més afectades per l'incendi tenen un escolament superficial significativament major i reaccionen abans fins i tot a fenòmens d'escassa pluviometria. Etienne va destacar que després d'un gran incendi, el control eficaç de l'erosió hauria de centrar-se en la recuperació del sòl més que en la reforestació.

En el mateix context, Stéphane NOUGUIER, de la ONF-*RTM, va presentar el cas pilot MONTCLIMA sobre l'avaluació dels fenòmens de erosion i dinàmica de sedimetos en una conca de muntanya mediterrània, després de la tempesta extrema Gloria, utilitzant la tecnologia LIDAR (Light Detection and Ranging). Mitjançant la comparació de les dades LIDAR abans i després de la tempesta, va ser possible caracteritzar i quantificar (encara que amb limitacions) els fenòmens d'erosió i deposició amb una resolució considerable (límit de 20/30 cm). Stéphane va concloure afirmant que els fenòmens extrems, encara que menys freqüents, tenen un impacte molt important que ha de tenir-se en compte en les estratègies de resiliència.

D'altra banda, es va presentar un cas pilot MONTCLIMA que ha consistit en l'ús de solucions basades en la naturalesa per a mitigar el problema de les laves torrencials aigües amunt d'una planta d'aigua potable a Andorra. Jordi DEU, de Salvagrina, va descriure la metodologia aplicada utilitzant dics degradables en els principals barrancs, revegetació mitjançant sembra (Festuca eskia) i fertilització natural de la zona afectada a partir del pas de Bestiar, estratègia denominada per l'investigats com "ovinoremediación". La combinació de mesures basades en la naturalesa ha demostrat ser eficaç per a reduir el risc d'erosió en aquesta zona muntanyenca protegida.

Finalment, per a concloure aquesta sèrie d'estratègies innovadores provades a través de casos pilot, Didier FELTS, de CEREMA, va parlar d'una iniciativa de resiliència duta a terme mitjançant tallers participatius a la Vall de Valentín. A partir d'una caracterització multirisc de la zona, tots els actors clau van participar en la definició i priorització de mesures per a millorar la prevenció i gestió dels riscos naturals i climàtics. Didier va assenyalar les paraules clau d'aquesta estratègia: mobilització i co creació en favor de la resiliència del territori, consideració de les lliçons apreses i coneixement compartit dels actors clau.

LA TERCERA I ÚLTIMA PART DEL SEMINARI es va centrar en el marc estratègic transnacional desenvolupat en MONTCLIMA per a orientar i gestionar els riscos naturals des d'una prespectiva transnacional.

Com a exemple pràctic de cooperació transnacional, Celestino António MORAIS D'ALMEIDA, del IPCB, va esmentar el protocol de col·laboració de protecció civil entre Espanya i Portugal per a la gestió d'incendis forestals, vigent des de 2019. En concret, aquest protocol permet als serveis d'extinció operar al país veí simplement informant amb antelació i compartint informació en temps real. Celestino va cridar l'atenció sobre la continuïtat fonamental de les estratègies i intervencions conjuntes en la gestió i prevenció de riscos.

Un pilar molt important del projecte MONTCLIMA és el document estratègic "de referència" amb recomanacions estratègiques i operatives per a millorar la gestió i la prevenció dels riscos naturals en les zones de muntanya del SUDOE. Sébastien CHAUVIN, de FORESPIR, va presentar una visió general del document, que es basa en la capitalització de la informació tècnica, jurídica i de bones pràctiques existent, i es complementa amb les estratègies dels propis casos pilot MONTCLIMA. A més, aquest document ha estat sotmès a validació per part d'experts internacionals i croat amb els coneixements adquirits en una sèrie de 4 seminaris transnacionals sobre les differentes temàtiques clau.

Finalment, una TAULA RODONA molt interessant va reunir actors de diferents àmbits per a intercanviar coneixements i estratègies, fonamentals en el món de la cooperació. Els principals missatges clau són els següents:

- Froilán SEVILLA de la Junta de Castella i Lleó: Incorporació de l'adaptació al canvi climàtic en la gestió forestal a través de (1) l'aplicació de mesures de protecció dels assentaments, (2) la millora de la xarxa de carreteres i pistes forestals, (3) la garantia de la bona qualitat del sòl, (4) la prevenció de cremes i accidents pastorals.

- Luís QUINTA-NOVA, del projecte CLIMRisk: És necessari promoure mesures d'adaptació i sensibilitzar a la població perquè participi. El punt clau és comunicar la necessitat de readaptar les mesures d'adaptació de manera iterativa a mesura que canvien les condicions climàtiques.

- Delphine MERCADIER-*MOURE, del Commissaire de Massif, Pyrénees: Projectes estratègics com POCRISK (INTERREG POCTEFA 14-20), permeten signar convenis entre territoris (riscos sistèmics), amb intercanvis de testimoniatges entre massissos per a aconseguir una millor coordinació entre polítiques de riscos i canvi climàtic als Pirineus.

- Philippe CHAPALET Cap del servei de riscos naturals, DREAL: El repte és precisament alinear/definir metodologies comunes que facilitin la col·laboració i el seguiment de l'evolució dels riscos, i assegurar la sostenibilitat dels mecanismes de gestió de riscos a la muntanya.

- Cristian PONS, Cap de Protecció Civil d'Andorra: Existeixen dues tipologies de riscos, els riscos localitzats (per exemple, les allaus) i els riscos geològics difusos/globals. S'han signat acords entre Andorra i França en matèria de riscos d'allaus i hi ha projectes transfronterers en marxa. La comunicació en temps real amb els departaments francesos respecte a la viabilitat és fonamental.

Per fi, la visita de camp del 24 de novembre va ser l'ocasió perfecta per a conèixer millor el projecte STePRIM, que converteix a aquest territori en el primer territori de muntanya dels Pirineus que compta amb una estratègia multirisc per a la gestió i prevenció dels riscos naturals i climàtics. La jornada va finalitzar amb visites sobre el terreny a les estructures dissenyades per a protegir aquesta regió de la caiguda de roques: xarxes de malla o cable, barreres i tanques.

A manera de conclusió, és important assenyalar el context d'emergència climàtica reconfirmat per la comunitat científica en el sisè informe de l'IPCC, en el qual es constata l'augment progressiu de fenòmens climàtics extrems com a sequeres, onades de calor i precipitacions intenses en tota la conca mediterrània. Atès que els fets parlen més que les paraules, MONTCLIMA ha promogut accions de cooperació i estratègies innovadores provades per a ser replicades i adaptades en altres zones de muntanya, amb la finalitat de millorar la resiliència dels territoris enfront dels riscos naturals i climàtics.

Per a més informació no dubtis a descarregar-te l'informe final del resultats del projecte aquí.

Descarrega't aquí les presentacions de la jornada.