PALACIO EUROPA, FAÇANA VERDA COM A ELEMENT DE RESPOSTA DAVANT DEL FENOMEN D'ILLA DE CALOR
Descripció del cas d'estudi
Palacio Europa es troba enclavat al mateix cor de Vitòria. L'edifici es pot considerar com un dels primers que van integrar, en un mateix edifici, usos socials, usos congressuals i usos esportius. Per tal de millorar l'oferta congressual i expositiva de la ciutat per acollir els principals actes de la capitalitat verda 2012 (European Green Capital 2012), es van fer diverses obres de rehabilitació sota estrictes criteris ambientals i de sostenibilitat.
A la zona exterior de l'edifici s'ha augmentat la zona verda, amb plantació de vegetació autòctona i, per tant, adaptada a les condicions climàtiques. A més, s'ha incorporat la façana verda i la coberta verda, que contribuiran tant a temperar el microclima de l'entorn de Palacio Europa a la primavera i a l'estiu, millorant la resposta davant el fenomen d'illa de calor, així com a millorar tèrmicament i acústicament l'edifici, aconseguint un nou espai natural d'ús públic a la ciutat.
A la façana vegetal del Palacio de Congresos Europa creixen 33.000 plantes (molses i fetgeres, plantes bulboses, herbàcies i llenyoses) de 70 espècies diferents, en una superfície total de 1.492 m², dels quals 1.000 m² pertanyen al jardí vertical i 492 m² als para-sols vegetals que cobreixen els finestrals.
La façana vegetal del Palacio de Congresos Europa millora l'aïllament tèrmic i acústic i prolonga la vida útil de l'edifici (el nivell d'aïllament acústic s'ha triplicat). Ajuda a millorar la qualitat de l'aire, a reduir la contaminació atmosfèrica i a pal·liar l'escalfament global; redueix l'efecte d'illa calòrica de la ciutat, gràcies a l'evapotranspiració de les plantes; crea espais d'oportunitat per a la biodiversitat urbana; millora la qualitat paisatgística de l'espai públic i el fa més agradable.
El projecte de rehabilitació ambiental i ampliació del Palacio de Congresos Europa cerca aconseguir un edifici que, millorant en funcionalitat i confortabilitat, sigui més eficient en l'ús dels recursos (materials, aigua, energia) i tingui menys impacte (menys emissions de CO2, menys generació de residus) en el medi ambient.
El projecte de rehabilitació ambiental i ampliació s'ha anat desenvolupant en 5 fases:
» Fase 0 (2011): condicionament de la sala Green per a 584 persones i locals de servei.
» Fase 1 (2013): auditoria energètica i de sostenibilitat i condicionament tèrmic i acústic de la façana mitjançant solució vegetal.
» Fase 2 (2013-2014): creació de las sales Olarizu i Estíbaliz.
» Fase 3 (2014-2015): un nou auditori i dues sales noves polivalents. Ampliació de la coberta verda i adequació de la zona nord en matèria d'accessibilitat, incendis i climatització.
» Fase 4 (2014-2015): condicionament tèrmic de les façanes nord, sud i oest.
Mitjançant aquesta actuació es demostra que una rehabilitació sostenible és viable i que té efectes socials, ambientals i econòmics positius als nostres barris i les nostres ciutats: en millora l'habitabilitat, en redueix l'impacte ambiental i millora la integració social.
Cas desenvolupat i implementat com una mesura d'adaptació al canvi climàtic.
Ajuntament de Vitòria
Informació addicional
L'Ajuntament de Vitòria estableix els objectius del projecte i l'assessoria ambiental determina els processos, les accions i els mecanismes de verificació de la qualitat ambiental.
El projectista defineix com funcionarà el futur edifici rehabilitat i el constructor executa els sistemes constructius i les instal·lacions. El gestor de l'edifici, els tècnics de manteniment i els usuaris en condicionaran l'ús (impactes finals).
Una comissió de seguiment del projecte, integrada per personal tècnic d'urbanisme, medi ambient, manteniment i gestió de l'edifici, així com per tècnics del Consell Mundial per a l'Edificació Sostenible (GBC), ha coordinat la presa de decisions finals quant a l'estudi, millora i determinació dels requeriments ambientals que cal complir.
La ciutadania, a través de jornades de participació, ha seleccionat les espècies a incloure a la façana verda.
La complexitat que suposa el desenvolupament d'un procés de reducció d'impactes ambientals continuat al llarg de la rehabilitació i ampliació de l'edifici fa necessari tenir en compte com interactuar amb múltiples factors: les fites o dates previstes per l'Ajuntament, les fases de desenvolupament que es determinen entre aquestes fites, la feina ambiental que cal desenvolupar en aquestes fases i els actors que intervenen abans, durant i després del procés. També cal tenir en compte la resistència al canvi que, moltes vegades, presenta la societat.
No disponible.
L'any 2050, el 70% de la població mundial viurà en ciutats. Això implica la necessitat d'assegurar una adequada mitigació i adaptació al canvi climàtic en les àrees urbanes. L'edificació i urbanització amb criteris d'adaptació al canvi climàtic són claus per reduir la vulnerabilitat de les ciutats davant dels canvis de les variables climàtiques.
Les pautes per a l'adaptació comencen en la planificació urbanística i arriben fins a l'edificació, on s'han d'integrar criteris d'adaptació en el disseny dels edificis amb l'objectiu d'augmentar-ne la resiliència.
Euskadi es troba entre les regions de l'Estat amb uns índexs més alts de certificats LEED i BREEAM (18) per població i disposa d'un sistema pioner de reconeixement públic de l'excel·lència en edificació, anomenat Casos d'Excel·lència en Edificació i Rehabilitació Sostenible.
2011 - 1015 (4 anys - finalitzat)
Informació de referència
OBSERVATORI PIRINENC DEL CANVI CLIMÀTIC
Avenida Nuestra Señora de la Victoria, 8
22.700 - Jaca
Huesca - España
+34 974 36 31 00
info_opcc@ctp.org