La construcció d'edificis, carreteres, pàrquings, etc., ha fet que bona part de la superfície s'impermeabilitzi i, en conseqüència, que la pluja que abans s'infiltrava en el sòl circuli per escorriment superficial enlloc de percolar. Aquesta alteració del cicle natural de l'aigua incrementa el risc d'inundacions en provocar una ràpida concentració de l'aigua precipitada, la qual cosa genera entollaments i estancaments, que poden arribar a saturar les xarxes de clavegueram. A més del problema de la quantitat d'escorriment que es genera, transporta contaminants suspesos que la pluja arrossega de les superfícies dels edificis, el trànsit (com combustible, metalls pesats...) i suspesos en l'aire.
En sistemes de drenatge amb xarxes unitàries, on es barregen aigües fecals procedents de les cases i aigües pluvials, els alts cabals fan que l'estació depuradora d'aigües residuals, en determinats esdeveniments de pluges, no sigui capaç de tractar tota l'aigua que arriba, la qual cosa fa que s'hagi de fer un abocament sense depurar directament al riu.