Salvaguarda de tres llangardaixos pirinencs endèmics i en perill d'extinció: Iberolacerta
Descripció del cas d'estudi
L'actual acceleració del canvi climàtic està tenint un efecte especialment acusat a la serralada pirinenca i està generant un desplaçament altitudinal dels estadis climàtics, al qual la fauna i la flora s'han d'adaptar. Aquest projecte estudia els efectes del canvi climàtic en l'ecologia dels llangardaixos endèmics i amenaçats dels cims pirinencs (Iberolacerta bonnali, I. Aurelioi i I. aranica). A banda de l'augment de les temperatures mitjanes i extremes, aquesta sargantana alpina s'ha vist sotmesa recentment a la competència interespecífica d'un colonitzador del medi muntanyós procedent de les planures, la sargantana roquera (Podarcis muralis). Aquesta última està pujant d'altitud a conseqüència del canvi climàtic i s'observa cada cop més regularment entre els 1.600 i els 2.200 metres, altitud on entra en contacte amb les tres espècies d'Iberolacerta. No es pot excloure que es produeixi una competència per l'aliment, els territoris i els llocs de nidificació.
Aquest estudi permetrà comprendre com i fins a quin punt aquestes sargantanes estan adaptades i restringides al seu entorn, caracteritzat per la gran altitud (baixa disponibilitat d'oxigen en l'aire i fred relatiu), especialment en el context de l'escalfament global. Això obligarà aquests animals (1) a pujar als cims, (2) a patir un augment de la temperatura i, finalment, (3) a enfrontar-se a una espècie colonitzadora, termòfila i competidora potencial: la sargantana roquera (Podarcis muralis).
La comprensió d'aquesta dinàmica permet aplicar mesures de conservació eficaces: reubicació de les poblacions, limitació de les noves construccions en llocs sensibles i subministrament de materials de construcció a les sargantanes roqueres.
L'objectiu d'aquest projecte és (1) continuar amb la recollida de dades de presència/absència de cada espècie al llarg de transsectes altitudinals i (2) mesurar els efectes combinats de la temperatura i la hipòxia en altitud sobre la fisiologia dels llangardaixos i els seus ous en un clima càlid.
La sargantana roquera és una espècie oportunista, termòfila i circummediterrània, que es desplaça a llocs més alts a mesura que el clima s'escalfa. S'observa normalment per sobre dels 1.500 metres i, ocasionalment, fins als 2.000 metres, on entra en contacte amb poblacions de sargantanes pirinenques. Localment, l'augment de l'altitud de la Podarcis muralis és ràpid, amb una disminució concomitant del nombre d'Iberolacerta locals (Matthieu Berroneau, comunicació personal). No obstant això, les investigacions han demostrat els efectes nocius de la hipòxia d'altitud en l'embrió, el juvenil i l'adult del llangardaix de paret, la qual cosa podria frenar lleugerament la colonització altitudinal.
En darrer lloc, sembla que les sargantanes pirinenques estan en desavantatge a menys altitud (més disponibilitat d'oxigen), la qual cosa podria limitar les perspectives de gestió de les poblacions en altres llocs.
El cas s'ha desenvolupat i aplicat principalment a través dels objectius d'altres polítiques no relacionades amb l'adaptació, però tenint en compte els aspectes d'adaptació al canvi climàtic.
CNRS SETE en Moulis, OMP (Observatoire Midi-Pyrénées) Pic du Midi.
Informació addicional
Els socis que han participat històricament en aquest projecte són Nature en Occitanie, Bomosa (Andorra), CRARC (Espanya), Cistude Nature, CNRS SETE en Moulis, CNRS MARBEC en Sète, OMP Pic du midi.
Tots ells estan treballant en la continuació del mostreig de presència-absència en el massís. Els dos organismes del CNRS i el CRARC fan les anàlisis i els experiments científics.
Aquest estudi és complex de fer per la naturalesa del terreny i les escasses finestres meteorològiques que permeten el mostreig i la captura en l'alta muntanya.
D'altra banda, la comunitat científica és molt receptiva a aquests temes d'actualitat, la qual cosa facilita la ràpida difusió de la informació.
De la mateixa manera, la conscienciació dels escolars i els usuaris de la muntanya (excursionistes en particular) al problema dels llangardaixos pirinencs endèmics amenaçats pel canvi climàtic és alta i la comunicació a les escoles o a través del Pic du Midi és molt eficaç per sensibilitzar la població.
Pel·lícula promocional
El finançament d'aquest estudi va provenir principalment d'una beca de recerca Marie-Curie Sklodowska de 185.076 euros i va generar 24 mesos de salari per a un becari postdoctoral (Eric Gangloff).
Aquest projecte forma part de la convocatòria H2020-MSCA-IF-2016 (beques individuals Marie Skłodowska-Curie).
06/01/2017 - 12/01/2022 (5 anys - en execució)
Informació de referència
OBSERVATORI PIRINENC DEL CANVI CLIMÀTIC
Avenida Nuestra Señora de la Victoria, 8
22.700 - Jaca
Huesca - España
+34 974 36 31 00
info_opcc@ctp.org