Per a un gran nombre de turistes, les condicions climàtiques del lloc on passaran les vacances determinen l’organització del viatge, i és que, el turistes planifiquen els viatges de forma que puguin gaudir de les condicions òptimes per dur a terme les activitats que desitgen allà on van. 

D’una banda, el canvi climàtic pot provocar efectes directes en els turistes com a conseqüència de la modificació de les condicions de confort tèrmic. D’altra banda, també pot resultar decisiu a l’hora de determinar les condicions necessàries per practicar certes activitats (com per exemple, que hi hagi una cobertura i uns gruixos de neus suficients per practicar l’esquí). Així mateix, també pot provocar alteracions ambientals amb efectes contextuals negatius. En particular, aspectes com la presència o no de certes espècies de fauna i flora emblemàtica, la qualitat dels ecosistemes, l’estat de les formacions naturals iconogràfiques i de l'entorn en general, també poden veure’s afectats pel canvi climàtic, cosa que pot acabar provocant una pèrdua de l’interès turístic de les zones afectades. 

Entre els impactes del canvi climàtic en aquest sector, des de l'Observatori Pirinenc del Canvi climàtic destaquem els següents:

Reducció de l’atractiu turístic hivernal de les estacions d’esquí

el turisme d’hivern és la principal font d’ingressos i la força motriu del desenvolupament local en moltes zones dels Pirineus. No obstant això, els darrers anys aquest sector de la indústria turística s’ha identificat com un sector extremadament vulnerable als efectes del canvi climàtic. 

Llegir més

L’augment significatiu de les temperatures mitjanes, màximes i mínimes hivernals registrat a banda i banda del massís durant el segle passat, està disminuint el nombre dies amb una acumulació de neu suficient per a poder desenvolupar amb normalitat les diverses modalitats d’esquí alpí i s’està produint una migració cap a cotes superiors de la línia d’acumulació de la neu.

També s’ha anat posposant progressivament la data d’inici de la temporada d’esquí (en funció de la disponibilitat de neu natural), amb retards que oscil·len entre 5 i 55 dies a les estacions que es troben a cotes baixes i entre 5 i 30 dies a les estacions situades a cotes mitjanes. Aquests retards tenen implicacions econòmiques, ja que generalment comporten una reducció dels ingressos anuals.

Atès que el retard en l’inici de la temporada de neu coincideix amb la temporada de més demanda turística, les estacions d’esquí es veuen sistemàticament obligades a recórrer a la innivació artificial per tal de poder romandre operatives, cosa que té una important repercussió econòmica com a conseqüència de la despesa energètica que comporta aquest sistema i de l’elevat cost de manteniment dels equips d’innivació artificial 

 

Puesto que el retraso del inicio de la temporada de nieve coincide con la temporada de mayor demanda turística, las estaciones de esquí se ven sistemáticamente obligadas a recurrir a la innivación artificial para permanecer operativas, con importantes repercusiones económicas por el gasto energético, coste de mantenimiento asociados a los equipos de innivación artificial i costos ambientals associats a la creixent demanda hídrica.

A més a més, l’augment de les temperatures hivernals també afectarà la capacitat de produir neu artificial de forma eficient, fet que implica un increment dels costos de producció i una disminució dels dies idonis per a produir neu artificial

 

Tot i que els estudis sobre l’impacte del canvi climàtic en el turisme d’hivern no són gaire encoratjadors per a aquest sector, és important recordar que les estacions dels Pirineus poden presentar diferències notòries en el grau de sensibilitat i vulnerabilitat al canvi climàtic en funció de les diferents característiques, tant geogràfiques com topogràfiques i de gestió 

Alteració del elements iconogràfics del paisatge pirinenc 

un altre tipus d’impacte que el canvi climàtic pot exercir sobre el sector turístic dels Pirineus són els canvis en el paisatge, i en especial, l’acceleració del procés de degradació d’alguns elements iconogràfics del paisatge d’alta muntanya, com ara les torberes, les glaceres i els llacs.

Llegir més

D’altra banda, els efectes de l’escalfament global en la biodiversitat del massís, com ara els canvis fisiològics en els boscos, el desplaçament de les comunitats vegetals cap a cotes superiors o la reducció de la biodiversitat, poden contribuir, juntament amb la degradació dels elements iconogràfics descrits anteriorment, a reduir l’atractiu visual dels paisatges pirinencs. L´ús dels boscos per a dur a terme activitats de lleure també es podria veure afectat per un augment del risc d’incendis forestals, així com per la possibilitat que alguns rius i rierols s’assequin o que la qualitat de l’aigua es vegi afectada per la disminució de les precipitacions en determinades estacions de l’any. 

 

 

Augment del risc per a les infraestructures turístiques com a conseqüència dels fenòmens hidrològics, geològics i dels esdeveniments climàtics extrems 

La influència del canvi climàtic sobre els riscos hidrològics i els riscos derivats dels esdeveniments climàtics extrems es configura com un element d’inestabilitat capaç de generar greus danys a les infraestructures relacionades directa i indirectament amb el sector turístic als Pirineus (complexos hotelers i apartaments rurals, refugis, instal·lacions de telecomunicacions, carreteres de muntanya i senders turistes), i fins tot en determinats casos, comprometre la integritat de les poblacions situades en aquestes zones.

Prolongació de l’estació de turisme de muntanya 

El canvi climàtic també podria tenir efectes positius en el turisme de muntanya. La prolongació de l’estació estival, unes temperatures més suaus a la primavera i a la tardor i el descens de les temperatures mínimes, poden fer que un major nombre de persones opti per la muntanya com a destinació turística, en detriment d’altres destinacions menys confortables com a conseqüència de les elevades temperatures.

Conclusions 

El sector turístic dels Pirineus presenta una elevada vulnerabilitat a l’impacte del canvi climàtic. Aquest sector és al mateix temps un important motor econòmic d’aquest territori. La magnitud dels impactes previstos dependrà en gran mesura de les estratègies d’adaptació que adoptin els diferents actors del sector (turistes, tour-operadors i autoritats de gestió), i de la capacitat que aquests tinguin per dur a terme una gestió adaptativa.