Projeccions del clima futur

Malgrat les incerteses relacionades amb els escenaris socioeconòmics futurs i les limitacions dels models numèrics ocupats per obtenir les projeccions del clima, els principals models climàtics coincideixen en una intensificació de l’escalfament global les pròximes dècades i de manera especial a les zones de muntanya. Això podria suposar una intensificació de la variabilitat climàtica i de les tendències fins ara identificades en l’evolució de les principals variables climàtiques. Si aquestes projeccions es confirmen, podrien induir efectes significatius en les característiques climàtiques, hidrològiques, ambientals i paisatgístiques de la bioregió pirinenca.

Dels resultats preliminars de les projeccions climàtiques realitzades en el context del projecte CLIMPY (a partir de les dades d’un conjunt de models climàtics globals i combinacions de models climàtics regionals) i considerant els quatre escenaris d’emissions globals (RCP2.6, RCP4.5, RCP6.0, RCP8.5; RCP per les seves sigles en anglès, “Representative Concentration Pathways”, en què l’RCP2.6 és l’escenari més optimista i l’RCP8.5, el més pessimista), s’ha dut a terme una primera aproximació probabilística de predicció de clima futur que es resumeix a continuació:

Segons les projeccions realitzades, s’espera un augment significatiu de les temperatures màximes i mínimes diàries, al llarg del segle XXI, sota els tres escenaris emissius analitzats (RCP4.5, RCP6.0 i RCP8.5) (figura 4), en totes les estacions de l’any i a tota la zona pirinenca. Aquest augment seria més ràpid per a l’RCP8.5, en relació amb un escenari emissiu més intens. Les incerteses associades als escenaris RCP i als models climàtics globals van augmentant al llarg del segle.

• Per a l’horitzó 2030, el canvi del valor mitjà anual de les temperatures màximes respecte al període de referència (1961-1990) podria estar, de mitjana per a tota la zona pirinenca, entre 1 ºC i 2,7 ºC per a l’RCP8.5. Augments semblants o lleugerament més baixos s’obtenen per a les temperatures mínimes (entre 0,9 ºC i 2,2 ºC per a l’RCP8.5).
• Per a l’horitzó 2050, l’escalfament seria una mica més alt. Per a la temperatura màxima, els intervals anirien de 2,0 ºC a 4,0 ºC i d’1,4 ºC a 3,3 ºC per a les RCP8.5 i 4.5 respectivament, mentre que per a la temperatura mínima serien d’1,7 ºC a 3,3 ºC i de 1,2 ºC a 2,8 ºC.

Quant a l’evolució de les precipitacions futures, no s’obtenen canvis significatius al llarg del segle XXI, i se n’aprecia poca influència sobre la seva evolució, almenys respecte als valors mitjans (figura 5). El nombre de models que indiquen augments en les precipitacions mitjanes és similar al nombre de models que en mostren un descens. Les incerteses augmenten a mesura que ens apropem a finals de segle, sobretot en el cas de l’RCP 8.5.

Els primers resultats respecte a l’evolució de l’espessor mitjana de la neu als Pirineus assenyalen un descens significatiu de l’espessor de neu malgrat la forta variabilitat interanual. Així doncs, al Pirineu central, a l’altura de 1.800 m, l’espessor mitjana de neu podria disminuir a la meitat en l’horitzó del 2050 segons la referència actual, mentre que el període de permanència de la neu a terra es reduiria en més d’un mes.