• La comunitat científica i institucional vinculada a l’OPCC alerta de la “situació límit” dels Pirineus i urgeix a actuar després d’“un estiu devastador”
• El projecte LIFE Pyrenees4Clima presenta el seu primer monogràfic amb
• 16 recomanacions per activar la prevenció i la resposta davant les conseqüències del canvi climàtic, com ara els mega-incendis i altres fenòmens naturals adversos als Pirineus.
• Entre les recomanacions, es proposa la recuperació del paisatge en mosaic a les zones més crítiques mitjançant la promoció de la ramaderia extensiva, fer canvis en les ajudes al sector primari i crear un protocol pirinenc d’emergències forestals.
• Les 46 entitats representades en aquest programa europeu, liderades per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), adverteixen que els models projecten un increment del perill meteorològic d’incendis, que seran més llargs i poden arribar a provocar tempestes de foc.
• LIFE Pyrenees4Clima posa a disposició de les administracions, institucions i ciutadania el seu coneixement científic i els convida a sumar-se a una resposta col·lectiva i transfronterera davant l’emergència climàtica.

Tolosa, 12 de novembre de 2025.
El massís pirinenc travessa una fase crítica i és urgent identificar els riscos i actuar per minimitzar l’impacte davant els esdeveniments hidroclimàtics extrems que ja afecten el territori i la vida de les persones que hi habiten.
Així ho adverteix l’informe tècnic presentat aquest matí a Tolosa pel projecte LIFE-SIP Pyrenees4Clima, integrat per 46 entitats sòcies i liderat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC).

En el document, les principals entitats científiques i administratives de Catalunya, Aragó, Navarra, Euskadi, Nova Aquitània, Occitània i Andorra, especialitzades en la gestió de riscos, llancen una crida urgent per accelerar
l’acció climàtica a les zones de muntanya davant els riscos creixents. Hi exposen 16 recomanacions per activar la prevenció i preparar el territori davant els mega-incendis i fenòmens naturals desfavorables. La llista, detallada al final de la nota de premsa, inclou mesures com el manteniment del paisatge agro-silvo-pastoral en mosaic per combatre l’abandonament i la manca de relleu generacional (diversificació dels usos del sòl), la reactivació de la ramaderia extensiva a escala regional, o el canvi en la
concessió d’ajudes i pagaments al sector primari, vinculant-los al nombre de
caps o hectàrees. També proposa desenvolupar protocols d’emergències forestals i de seguretat i lluita davant la piroconvecció (fenomen meteorològic extrem que es produeix quan columnes d’aire calent molt intenses generades per un incendi forestal o una erupció volcànica creen núvols de tempesta).

Posar el coneixement i l’experiència al servei de la societat

L’informe tècnic alerta que els Pirineus s’estan escalfant un 30 % més ràpid que la mitjana global, amb un augment de 1,9 °C des del 1960, i que els efectes ja són visibles en la proliferació de macroincendis i sequeres extremes. Aquests factors climàtics s’agreugen per l’abandonament rural, que redueix la capacitat de resposta del territori. Les recomanacions es basen en l’experiència de projectes previs i en la reflexió dels 46 socis del projecte europeu LIFE-SIP Pyrenees4Clima, especialment en els 33 casos pilot demostratius executats des de 2024. L’objectiu del dictamen és també posar a disposició del territori el coneixement científic i l’experiència adquirida. Les 23 entitats signants del “Dictamen sobre els riscos naturals climàtics als Pirineus” descriuen l’estiu de 2025 a la península Ibèrica i al sud-est de França com a “devastador”, amb dues onades de calor consecutives que van batre rècords i van desencadenar incendis d’un comportament inèdit. Segons dades del sistema europeu EFFIS/Copernicus, el foc ha arrasat més d’un milió d’hectàrees a la Unió Europea, de les quals 400.000 a Espanya, el
40 % del total europeu. Aquests nous incendis, anomenats de sisena generació, són autònoms i convectius, capaços de generar les seves pròpies tempestes i de modificar les condicions atmosfèriques. “Són pràcticament impossibles d’aturar”, assenyala el dictamen. A més, els models climàtics projecten un increment del perill meteorològic d’incendis a l’espai pirinenc transfronterer, més llargs i amb capacitat per generar tempestes de foc.

Abandonament rural i canvi climàtic, dues cares d’una mateixa moneda

Davant aquest escenari, l’informe reclama una transformació estructural del paisatge que permeti reduir el risc i reforçar la resiliència del massís. Proposa recuperar els mosaics agro-silvo-pastorals, reactivar la ramaderia
extensiva i adaptar la gestió forestal. A més, demana que es reconegui professionalment la tasca de pastors, silvicultors i brigades rurals, incorporant-los a l’estratègia de prevenció. “L’abandonament rural i el canvi climàtic són dues cares del mateix problema. On abans hi havia gestió, ara hi ha combustible.” El document també reclama una coordinació transfronterera real davant emergències i zones de més risc, amb la creació d’un Protocol Pirinenc d’Incendis Forestals que unifiqui la resposta entre Espanya, França i Andorra, i una plataforma comuna de dades climàtiques en temps real per anticipar onades de calor, sequeres i fenòmens extrems. En la mateixa línia, proposa adaptar els calendars de vigilància i extinció a les noves temporades de risc, i aplicar Solucions Basades en la Natura (NBS) per
restaurar sòls degradats i reduir l’escorrentia i l’erosió després dels incendis. Aquestes mesures, subratllen els autors, no són teòriques: són accions immediates, viables i necessàries.

Baixa percepció social del risc

L’informe insisteix que el canvi climàtic no pot afrontar-se de manera aïllada. L’abandonament de les activitats agropastorals tradicionals, juntament amb la manca de gestió forestal, ha creat una continuïtat vegetal que multiplica el risc d’incendis i n’agreuja els efectes. A això s’hi afegeix la baixa percepció social del risc per part de les poblacions del massís: els incendis observats a la regió pirinenca i prepirinenca són principalment d’origen humà, causats per actes de mala fe o per negligències.. El projecte LIFE-SIP Pyrenees4Clima, cofinançat per la Unió Europea, desenvolupa l’Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic (EPiCC), adoptada per Catalunya, Aragó, Navarra, Euskadi, Nova Aquitània, Occitània i Andorra. Defensa que només una governança multinivell, capaç de connectar la ciència, el territori i la ciutadania, pot garantir la seguretat i l’habitabilitat de les muntanyes. “L’emergència climàtica no coneix fronteres. Només amb cooperació transfronterera, governança local activa i finançament estable podrem garantir un futur habitable als Pirineus”, conclou el document, que cita Marie Curie: “Res a la vida no s’ha de témer, només s’ha de comprendre. Ara és el moment de comprendre més, per témer menys.”

Les 16 recomanacions específiques del Dictamen sobre els riscos naturals climàtics als Pirineus

1. Prioritzar l’estructura del paisatge en mosaic.
2. Reactivar i garantir l’ús agro-ramader extensiu a escala regional.
3. Promoure canvis en la concessió d’ajudes i pagaments al sector primari, tant de la PAC com de recursos estatals i regionals.
4. Implementar un “Protocol Pirinenc d’Emergències Forestals”, amb interoperabilitat de dades meteorològiques, cartografia i comunicació de crisi.
5. Desenvolupar protocols específics de seguretat i lluita contra la piroconvecció amb caràcter transfronterer i interadministratiu.
6. Prioritzar la formació de professionals i voluntaris a nivell local o supramunicipal.
7. Mantenir un sistema pirinenc d’alerta primerenca amb dades d’alta resolució i validació local.
8. Adaptar els calendars de vigilància i extinció a les noves temporades de risc.
9. Establir plans de gestió forestal integrats a escala de paisatge, amb criteris comuns transfronterers i participació activa de propietaris i actors locals.
10. Crear plans municipals d’autoprotecció multirisc.
11. Fomentar l’ús de ramaderia extensiva en el manteniment de les infraestructures de protecció d’incendis.
12. Posar en marxa projectes pilot amb ramats comunals, veïnals o sistemes mixtos.

13. Aplicar Solucions Basades en la Natura (NBS) i reforçar el paper protector de les noves plantacions.
14. Implementar programes oficials de formació reglada i educació ambiental permanent.
15. Impulsar una governança multinivell a escala local, regional i pirinenca.
16. Crear un sistema d’aprenentatge basat en compartir experiències posteriors als esdeveniments.

Sobre el projecte LIFE Pyrenees4Clima

El projecte LIFE-SIP Pyrenees4Clima, coordinat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC-CTP), reuneix 46 entitats científiques, tècniques i administratives dels tres països pirinencs. La seva missió és reforçar la resiliència del massís davant el canvi climàtic mitjançant la cooperació, el coneixement i l’acció conjunta. Més información a la web del projecte

Autors del dictamen

Arias, Ander - NEIKER; Alberto Bernués - CITA; Canals, Rosa Mª - UPNA; Chauvin, Sebastian - FORESPIR; Douette, Michaël - CBNPMP; Fàbregas, Santiago - AECT Pirineus-Pyrénées; Felts, Didier - CEREMA; Fichot, Sarah - ACAP; García-Balaguer, Eva - OPCC-CTP; Esther Guiza - OPCC-CTP; Maitia, Joël - ADP; Nadal, Estela - IPE-CSIC; Papuchon, Julianne - ACAP; Pascual, Diana - CREAF; Pla, Eduard - CREAF; Sanz, Mª José - BC3; Soubeyroux, Jean-Michel - METEO-France; Terrádez, Juan - OPCC-CTP; Trapero, Laura - Andorra Recerca + Innovació; Travesset Baró, Oriol - UPC; Valero-Garcés, Blas - IPE-CSIC; Vicente, Sergio - IPE-CSIC; SEO Birdlife

Consultar el dictamen complet: enllaç al dictamen