El passat 1 d’agost es va aprovar al Parlament de Catalunya La Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, que adopta les bases derivades de la legislació comunitària i configura els elements essencials per a la regulació d’aquest instrument a  Catalunya.

Des de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic voldríem, en primer lloc, felicitar-vos per aquest fruit de molts anys de treball i, a continuació, ens agradaria fer-vos algunes preguntes.

Catalunya compta amb una gran extensió de muntanya pirinenca, on els impactes  del canvi climàtic són, fins i tot, més visibles que arreu. Al Pirineu hi ha ecosistemes sensibles, espècies de flora i fauna endèmiques, reserves de la biosfera, capçaleres de rius i reserves hídriques, entre  molts d’altres tresors naturals. Però  el Pirineu també hostatja  una població i unes economies vulnerables al canvi climàtic. Com creieu  que l’aprovació d’aquesta llei del canvi climàtic pot repercutir en el territori muntanyenc?

Al preàmbul de la llei s’hi subratlla, específicament, la participació de Catalunya en l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic. La raó és ben simple: el Pirineu és un dels territoris més vulnerables als impactes del canvi climàtic. Així ho determinen el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya i l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC). La llei estableix les mesures encaminades a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic i, per tant, marca el camí per aconseguir que els territoris més vulnerables i els sectors socioeconòmics siguin més resilients. Hi ha un capítol sencer de la llei que estableix de quina manera les diverses polítiques sectorials han d’integrar l’adaptació en la planificació i programació en àmbits com l’agricultura i la ramaderia, la gestió de l’aigua, la biodiversitat, els boscos i la gestió forestal, l’energia o el turisme, activitats presents al massís. I allò més determinant: la creació del Fons climàtic, que es nodrirà de l’establiment de nous impostos establerts a la llei, permetrà l’execució d’accions, mesures i polítiques climàtiques al territori. Dit d’una altra manera: tenim objectius, tenim coneixement i tenim diners per a fer viable la llei arreu de Catalunya.

L’OPCC col·labora amb moltes entitats  de Catalunya amb l’objectiu de capitalitzar el coneixement de tots els membres de la Comunitat de Treball dels Pirineus. En concret és molt valuosa la cooperació amb l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i amb el Servei Meteorològic de Catalunya. Quin rol han jugat i jugaran aquests tipus d’organismes en el marc de la nova llei?

L’OCCC surt reforçada com a unitat de referència en les polítiques climàtiques gràcies a la feina ingent que ha fet des del 2006 ençà. Aquest reforç suposa noves responsabilitats i noves tasques, com l’elaboració de l’inventari d’emissions a l’atmosfera i d’embornals de CO₂ de Catalunya. Pel que fa al SMC la llei, en l’article 12, reconeix la tasca feta durant decennis per aquest organisme i li encomana l’elaboració i la revisió de les projeccions climàtiques de Catalunya.

En la lluita contra el canvi climàtic i en l’adaptació als seus impactes, les regions (o “subnations”, en terminologia de les Nacions Unides) desenvolupen cada vegada un rol més important. L’Acord de Paris reconeix en el text definitiu aquest rol dels actors no estatals, és a dir, de les regions, ciutats, sector privat i societat civil. A més a més de la participació activa en l’Observatori Pirinenc, és Catalunya activa en d’altres xarxes internacionals?

En l’actualitat, Catalunya és co-president per Europa de l’Aliança d’Estats i Regions del Climate Group que promou la veu col·lectiva d'estats i regions arreu del món que impulsen una major ambició a nivell nacional i internacional en lluita contra el canvi climàtic. Catalunya també forma part del Under2Coalition, un acord de col·laboració en matèria de lideratge mundial que aplega a més de 135 governs per assolir una reducció de l’increment de la temperatura inferior als 2 graus i zero emissions per al 2050.Igualment, Catalunya ha estat el promotor de la iniciativa RegionsAdapt que lidera la Xarxa de Governs Regionals pel Desenvolupament Sostenible – nrg4SD, un compromís global per donar suport i informar sobre els esforços sobre l'adaptació a nivell regional.

Un dels papers de l’OPCC és generar coneixement científic i divulgar-lo per implementar mesures d'adaptació i limitar els impactes del canvi climàtic, o en algunes ocasions, fins i tot per treure’n profit . Quines experiències teniu a Catalunya d’interacció amb sectors econòmics concrets que podrien replicar-se arreu del Pirineu?

Sempre és difícil aconsellar, oimés quan parlem d’adaptació als impactes del canvi climàtic ja que l’adaptació té un component força local. Ara bé, a partir de la nostra experiència i malgrat la manca d’una mètrica homologada –a diferència de la mitigació- cal fer esforços per poder quantificar el progrés de les mesures d’adaptació i, alhora, fer una anàlisi qualitativa de l’eficàcia d’aquestes mesures tot i cercant les barreres i/o deficiències en l’aplicació d’aquestes mesures. Sí que tenim clara una qüestió essencial: l’adaptació als impactes del canvi climàtic és una oportunitat excel·lent per a fer allò que positivament sabem que cal fer i que, per les raons que sigui, o bé no ho hem fet o no ho hem iniciat amb prou intensitat i decisió.

El Pirineu és una biorregió que no entén de fronteres, no obstant això cada territori té plans o lleis relacionades amb el canvi climàtic; creieu que gràcies a la cooperació transfronterera és possible  imaginar en el futur una Estratègia Pirinenca d’Adaptació al Canvi Climàtic?

No només és que ho haguem d’imaginar, sinó que és necessària: el Pirineu no és només un espai de gran biodiversitat; també és la fàbrica d’aigua i un territori on la gent hi ha de viure, gestionar-lo, guanyar-s’hi la vida i evitar el despoblament. Cal oferir a aquest territori l’oportunitat de què parlava abans: una nova agricultura, una nova forma de produir i gestionar l’energia, un turisme que reconegui la singularitat de la serralada, una ramaderia que aposti per la gestió de l’espai forestal, etc.

Un dels  aspectes més controvertits de les estratègies d’adaptació al canvi climàtic n’és el  seguiment i avaluació successius. Catalunya ja ha fet públic el primer informe de seguiment i avaluació de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC). Considerant l'experiència de Catalunya, quin consell podeu oferir  als territoris per facilitar el seguiment i l’avaluació de llurs estratègies?

La nostra participació en diversos projectes Life, com el Life MEDACC del qual en som coordinadors, o el Life EBRO ADMICLIM o el Life CLINOMICS, on en som socis beneficiaris, ens permet establir dinàmiques de treball amb multitud d’actors del territori: pagesos, ramaders, propietaris forestals, empresaris turístics, administracions locals, ONG’s, comunitats de regants, etc. És imprescindible obrir espais de debat i de traspàs d’informació per tal que les mesures a emprendre siguin el màxim de consensuades i amb garanties d’èxit.

Per acabar, tenint en compte que ens coneixeu des de fa anys, com imagineu el futur de l’OPCC?

Imagino un Observatori amb entitat jurídica pròpia, capaç de disposar i mantenir i explotar una extensa xarxa de monitoratge en col·laboració amb els centres de recerca, elaborar diagnosis sectorials, i establir i impulsar les mesures d’acció climàtica necessàries amb la implicació dels actors del Pirineu. Serem una referència per a la resta de serralades del món, no en tenim cap dubte.