La degradació del sòl és una amenaça socioambiental complexa, que generalment es manifesta a través de múltiples mecanismes simultanis que romanen en gran manera desconeguts a Europa. La revista Nature va publicar recentment un estudi sense precedents sobre la multidegradació de les terres agrícoles i cultivables europees en 40 països, en el qual s'enumeren les dotze amenaces principals que afecten la salut del sòl. Les bases de dades utilitzades per a modelitzar les interrelacions i interaccions dels múltiples factors que afecten la degradació del sòl i, en última instància, per a construir un índex multifactorial europeu de degradació del sòl («LMI», per les seves sigles en anglès). Els resultats són clars.

Des del OPCC ens va semblar important compartir els resultats d'aquesta recerca i extreure informació sobre la biorregión pirinenca. Tal com afirmen els autors d'aquesta recerca, «aquests resultats permetran als responsables polítics desenvolupar estratègies basades en el coneixement per a mitigar la degradació del sòl i aconseguir altres objectius clau del desenvolupament sostenible europeu». Aquesta recerca proporciona una base sòlida per a complementar el treball que s'està duent a terme actualment als Pirineus, i obre el camí perquè floreixin projectes europeus de protecció i conservació del sòl.

A continuació s'exposen alguns punts clau:

Els sòls europeus, «multidegradats» per les activitats humanes

Utilitzant un enfocament sinèrgic, l'estudi examina la coocurrencia (presència simultània) de cinc grans processos de degradació (erosió hídrica, salinització del sòl, pèrdua de carboni orgànic del sòl, degradació de la vegetació i aridesa). Segons el recent informe de la Missió «Un pacte pel sòl per a Europa», es calcula que entre el 60% i el 70% de tots els sòls de la UE es troben en mal estat a causa de les pràctiques actuals de gestió, la contaminació, la urbanització i els efectes del canvi climàtic. La UE ha situat la necessitat de comptar amb sòls sans en el centre del Pacte Verd Europeu per a aconseguir la neutralitat climàtica, la contaminació zero, el subministrament sostenible d'aliments i un medi ambient resilient.

La contaminació per plaguicides i metalls pesants s'identifica com un dels factors més importants, com assenyalen els investigadors: «els resultats van revelar que la contaminació del sòl per plaguicides té la major petjada espacial a nivell continental», representant gairebé el 52% de la superfície agrícola dels països estudiats, un percentatge equivalent a 1,1 milions de km². França és un dels països més afectats per aquesta mena de contaminació.

« El punt calent en termes de percentatge de processos simultanis és Espanya »

Sembla que són molts els factors que contribueixen a la degradació del sòl en una mateixa zona. Espanya és, amb diferència, el país més afectat per aquests fenòmens de co-ocurrència: «el punt calent en termes de percentatge de processos simultanis (LMI classes 4 i 5 combinades, on 4 o fins i tot 5 factors s'expressen simultàniament) és Espanya (~30% de la superfície agrícola nacional)». L'aridesa, la desertificació i la degradació dels sòls deguda al canvi climàtic antropogènic són constants ibèriques. Cal assenyalar que, a diferència de la desertificació, que és un procés natural d'expansió dels deserts per causes geomorfològiques i climàtiques, la desertització és un procés complex de degradació del sòl en zones àrides, semiàrides i subhúmedas seques, per múltiples factors, en els quals l'acció humana té gran part de responsabilitat. L'augment de la desertització implica la desaparició gradual de la capa fèrtil del sòl, la qual cosa es tradueix en terres cada vegada menys productives. Si bé aquesta situació es dona de manera generalitzada en tota la península peninsular, el procés de desertització està menys present o almenys resulta menys perceptible en la biorregión pirinenca. La situació en el nord-est d'Espanya, a Catalunya i el litoral mediterrani, és més alarmant: els sòls d'aquestes zones combinen cinc factors de degradació diferents a nivells significatius (combinació de processos I: Erosió de l'aigua + Contaminació del sòl per plaguicides + Contaminació del sòl per metalls pesants + Disminució de les aigües subterrànies + Aridesa). Aquestes anàlisis continuen tenint limitacions significatives, com l'omissió de molts processos específics importants i la mescla de diversos factors biofísics i socioeconòmics en la degradació del sòl, com la pressió turística sobre les camins de muntanya.

SOLPYR, el compromís dels Pirineus amb la protecció del sòl

Una vegada més, les proves científiques exigeixen una ràpida (re)actuació per a preservar un recurs vital per al nostre subministrament d'aliments, l'emmagatzematge i la depuració de l'aigua, la gestió del risc hídric, la preservació de l'hàbitat i la biodiversitat, entre molts altres serveis ecosistèmics que presten els sòls. Tal com conclouen els autors en aquest estudi,, «a Europa és essencial un enfocament de modelització múltiple de la degradació del sòl. Aquest enfocament pot resultar crucial per a l'aplicació de diverses mesures relacionades amb l'agricultura, el clima i el desenvolupament sostenible». Arran d'aquest estudi, els treballs que s'estan duent a terme en el Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el OPCC i els socis del projecte Interreg POCTEFA SOLPYR generaran el primer mapa dels sòls pirinencs i elaboraran un pla d'acció transfronterer per a la conservació i protecció dels sòls del massís. El canvi climàtic i la pressió exercida per les activitats de muntanya repercuteixen directament en la salut dels sòls, i els Pirineus estan lluny de deslliurar-se d'això. La primera reunió de SOLPYR va tenir lloc a Tremp els dies 29 i 30 d'abril, on els diferents socis van poder intercanviar mètodes de treball i realitzar estudis de sòls, essencials per a comprendre els problemes específics dels sòls pirinencs.

Romane Baze

Fuentes:

Prăvălie, R., Borrelli, P., Panagos, P. et al. A unifying modelling of multiple land degradation pathways in Europe. Nature Commun 15, 3862 (2024). https://doi.org/10.1038/s41467-024-48252-x 

Moreau, Z., “Pesticides, aridité, métaux lourds, érosion… Les sols agricoles européens sont “multi-dégradés”, Dossier Biodiversité, publié le 11 mai 2024, Libération. Article consulté le 13 mai 2024.

Los enlaces de la vida (blog), “¿Cuál es la diferencia entre desertización y desertificación?”. Disponible aquí: https://losenlacesdelavida.fundaciondescubre.es/que-es-la-biodiversidad/preguntas/cual-es-la-diferencia-entre-desertizacion-y-desertificacion/