Més de 100 assistents van participar en el 2n seminari MONTCLIMA sobre incendis forestals a les muntanyes del SUODE

Esteu aquí

Més de 100 assistents van participar en el 2n seminari MONTCLIMA sobre incendis forestals a les muntanyes del SUODE

  • 24 May

Coincidint amb el Dia Mundial de la Terra, el segon seminari transnacional sobre "Forest Fire Management and Prevention Strateges in the SUDOE area" va tenir lloc el 22 d'abril de 2021 a Leira, Portugal. La reunió va ser organitzada per la Comunitat Intermunicipal de la Regió Leira (CIMRL), un soci del projecte. De les 9:30 a les 14:00, nombrosos parlants externs i socis de MONTCLIMA compartien les últimes dades recopilades sobre incendis forestals, i intercanviaven sobre les millors pràctiques de gestió per augmentar la resiliència dels territoris del sud-oest contra el risc d'incendis forestals.

Per donar la benvinguda als participants, Eva García-Balaguer, coordinadora de l'Observatori Pyreneà del Canvi Climàtic, va subratllar que el projecte MONTCLIMA es basa en la capitalització d'experiències i bones pràctiques virtuoses sobre la coordinació, la gestió i la prevenció dels riscos naturals a les muntanyes de la zona de SUDOE. El Coordinador de l'OPCC va subratllar que MONTCLIMA es basa en 4 casos pilot i en la transferència de coneixement i experiències com a base per millorar la resiliència del territori de SUDOE.

Durant l'obertura institucional, Diogo Mateus (en nom del Secretari d'Estat per a la Conservació de la Natura, Boscos i Planificació Espacial de Portugal) va destacar la importància de la cooperació i els plans municipals en la gestió dels boscos adaptatius per millorar la resiliència dels territoris de muntanya contra els incendis forestals. A aquest efecte, Mateus va subratllar la importància d'implicar a totes les parts interessades territorials i a la població: "Aquesta és l'única manera d'aconseguir l'equilibri necessari entre el desenvolupament socioeconòmic i la protecció mediambiental".

Marc Castellnou (Forest Action Support Group - GRAF, membre de la brigada de bombers del Govern català) va destacar el nou paradigma al qual ens enfrontem amb els incendis de la sisena generació. Els nostres boscos estan sotmesos a estrès i, per tant, són més susceptibles a incendis més intensos. Això es deu principalment a la crisi climàtica i de gestió de la terra que està experimentant la conca del Mediterrani.



En vermell són les zones en les quals el patró dels incendis ha canviat en les últimes dècades cap a situacions més incontrolables.
 

Aquesta situació podria estendre's a la resta del sud-oest d'Europa, ja que els estius són cada vegada més calorosos, després d'hiverns molt plujosos en els quals es genera molta biomassa i no es gestiona adequadament. Segons Marc, la transició cap a una gestió  adaptativa del territori i en general cap a una economia circular és la clau. En aquest sentit, segons Catellnou, l'heterogeneïtat dels paisatges en mosaic forma part de la solució del problema.

Remi Savazzi (agència francesa per a la defensa dels boscos contra el foc - ONF, DFCI) es va centrar en el vessantsseptentrional dels Pirineus fancesos, on la temporada de foc es concentra principalment en dos pics: un a l'estiu i l'altre a l'inici de la temporada d'hivern.

 


Estadístiques sobre els pics d'incendis al departament de Pyrénées-Orientales.

Remi va destacar la importància de saber exactament quins són els períodes de més incidència i quins són les àrees en risc. Són elements fonamentals que ens permeten centrar els nostres esforços en la prevenció. En aquest sentit, Savazzi va il·lustrar als participants alguns dels índexs que s'estan desenvolupant per a un millor monitoratge dels incendis d'hivern (Hatching - Propagation). També va subratllar l'existència d'una correlació inversament proporcional entre el nombre d'incendis en aquesta serralada amb el gruix estacional de la neu.



Resultats preliminars en zones particularment sensibles al risc d'incendi en els vessants septentrionals dels Pirineus.

D'altra banda, Carlos Guerra (CDOS - Comandament de Districte per a Operacions de socors a Leiria) va presentar un vídeo sobre el mecanisme de vigilància innovador que s'ha articulat a Leiria després dels incendis de 2017. El sistema innovador permet la detecció instantània de les igniciós i l'accés a imatges reals del foc amb diverses vistes panoràmiques: elements clau per articular més eficaçment els plans de combat. El sistema, equipat amb 9 estacions i reforçat amb 2 torres de vigilància, està equipat amb el seu propi sistema de comunicació de radiofreqüència, directament connectat al centre de la Guàrdia Republicana i Protecció Civil, convertint-lo en un complement ideal del sistema de vigilància tradicional.

En conclusió, el senyor Guerra ha insistit que la preparació i la prevenció  és la millor manera de respondre al risc díncendis forestals, ja que permet una intervenció ràpida, en les primeres fases d'ignició.

Noemí Palero (Centre de la Propietat Forestal deCatalunya) va presentar l'estratega local de gestió forestal per reduir el risc d'incendi que están implementant en Catalunya. Va subratllar com la nova planificació a nivell de massís duta a terme a Catalunya condueix a noves i més eficaces infraestructures de prevenció, que milloren la identificació de punts estratègics per a la resposta primerenca als incendis. Durant els últims sis anys han estat treballant en l'aplicació de models multifuncionals (productiu-preventius) que combinen l'explotació forestal amb la prevenció d'incendis. Aquest tipus de model numèric i dinàmic permet integrar la producció i la prevenció simultàniament. S'estan fent esforços per extrapolar aquest model a altres activitats de producció, integrant l'opció de donar prioritat a l'objectiu preventiu o productiu en funció de l'abast.


Estructura del model ORGEST.

Diana Pascual (CREAF), va il·lustrar breument un dels cinc casos pilot que s'estan implementant en el projecte MONTCLIMA. Aquesta àrea pilot, situada al massís de Montnegre-Corredor (15,000 ha) consisteix en l'aplicació de mesures adaptatives de gestió del boscos en aquesta àrea clau, per a reduir el risc d'incendis en el conjunt del massís. L'objectiu de les accions és restaurar el mosaic agropastoral a fi d'augmentar la capacitat de recuperació de la zona pilot contra els incendis forestals i els extrems climàtics. S'ha creat una xarxa de monitoratge per supervisar l'evolució de la massa forestal després de les actuacions (8 parcel·les d'observació, amb sensors per a variables físiques).


Resum de les accions dutes a terme en el cas pilot de MONTCLIMA sobre l'aplicació de mesures agrosilvopastorals per a la prevenció d'incendis forestals.

Dels resultats obtinguts fins avui es conclou que la humitat del combustible és inversament proporcional a la combustibilitat de la biomassa, i aquesta humitat augmenta considerablement amb les mesures d'adaptació aplicades en la zona pilot.

Antonio López Santalla (MITECO) va presentar el projecte Arbaria, l'objectiu del qual és l'estudi de les variables socioeconòmiques, per a així incloure el factor humà com a element clau en la prevenció d'incendis forestals.
És possible identificar els factors socioeconòmics que puguin preveure l'ocurrència d'incendis? El projecte Arbaria ha trobat algunes claus.
Hi ha alguns elements de l'àmbit social que mostren correlacions en aquest sentit. Per a aquesta mena d'estudi resulta crucial disposar de llargues sèries de dades sobre els incendis ocorreguts. Segons aquest estudi, el 40% de les ignicions presenta patrons socioeconòmics clars (sexe, edats, renda, atur, nombre d'empreses en l'àrea d'estudi o la superfície agrària útil) encara que hi ha diferències segons territoris.
Gràcies a aquesta informació estadística s'ha pogut augmentar el coneixement i demostrar la relació causal dels incendis forestals amb els factors socioeconòmics: “Només si els tenim en compte podem anticipar-nos en l'àmbit de la prevenció, amb la gestió del territori i la població que habita en ell”.

David Miqueleiz (
Cap del grup de recerca mediambiental, Govern de Navarra) va parlar de la importància del factor humà com a causa principal dels incendis forestals i del cas de l'incendi trasnacional ocorregut entre Navarra i Nouvelle Aquitània durant la temporada hivernal del 2021. La coordinació de la recerca per a esclarir les causes s'està fent entre les 3 policies, a través una agrupació transfronterera que s'encarrega de coordinar aquests tres cossos.
Segons Miqueleiz, la recerca de les causes dels incendis és la clau per a emetre mesures correctores eficaces. També les motivacions dels incendis són fonamentals per a establir un quadre indicador que ajudi a establir les mesures preventives pertinents.


Centre de Control de la Policia i les duanes (CCPA) que coordina les accions de les autoritats competents de Navarra, el País Basc i França.

Per a finalitzar, va tenir lloc una taula rodona a través de la qual els participants van exposar algunes idees clau.
David Miqueleiz va emfatitzar la importància de mantenir el paisatge en mosaic, però que es faci amb control, dins de la legalitat.
Carlos Guerra va emfatitzar sobre la responsabilitat que té la comunitat científica i altres agents del sector, a transmetre de manera clara i concisa els coneixements sobre prevenció d'incendis. També és important actualitzar el coneixement de pràctiques agrícoles antigues que s'estan replicant de manera negligent.
Michel Castan va insistir sobre el risc d'aplicar pràctiques de gestió de pastures com les cremes controlades en això temps, ja que l'abandó d'aquesta mena d'oficis comporta menys personal i per tant més risc que es descontrolin els incendis.
Naomi Palero va insistir que planificar el paisatge és la clau per a prioritzar les actuacions. En aquest sentit és crucial unir al sector forestal i a l'agrari en aquest exercici, per a generar paisatges en mosaic resilients que ajudin a prevenir incendis.
Finalment, Remi Savazzi va incidir sobre la necessitat d'adaptar els mitjans de prevenció actuals a la nova realitat, tant en relació als canvis climàtics com als canvis socials i econòmics.

Les diferents ponències de la jornada van posar en evidència la necessitat d'afrontar el risc d'incendis des d'una perspectiva multidisciplinària. És innegable que la societat, l'economia i el medi ambient estan estretament relacionats. Per això, abordar la gestió i la prevenció dels incendis forestals exigeix un nou enfocament creatiu que integri els desafiaments emergents: el canvi climàtic, la protecció mediambiental, els aspectes socioeconòmics i en general la gestió del territori.

 

OBSERVATORI PIRINENC DEL CAMBI CLIMÀTIC

Avenida Nuestra Señora de la Victoria, 8
22.700 - Jaca
Huesca - España

+34 974 36 31 00
info_opcc@ctp.org

Contactà