L’impacte del canvi climàtic en el cicle hidrològic pot afectar la capacitat de les centrals hidràuliques per produir energia en alguns períodes de l’any.

El canvi en el règim de les precipitacions i la modificació del calendari del desglaç incideixen en la capacitat d’acumulació dels embassaments destinats a la producció d’energia hidràulica. 

Les sequeres dels anys 2003, 2005, 2007 i 2012 van provocar disminucions considerables de la producció d’energia hidràulica tant a la conca de l’Ebre com a la de l’Alta Garona.
La fusió anticipada de la neu, a causa de les altes temperatures, està anticipant el pic primaveral del cabal dels rius pirinencs. Aquesta situació sovint provoca que s’ultrapassi la capacitat d’acumulament de molts embassaments durant les èpoques de pluja.

La producció d’energia solar es podria veure afavorida en el futur per un increment de l’índex de la irradiació solar a tota la serralada pirinenca.

Els canvis previstos en la nuvolositat i el contingut de vapor d’aigua atmosfèric causats pel canvi climàtic podrien derivar en un increment de la radiació solar total, amb efectes positius en la producció d’energia d’origen solar.

La capacitat potencial de producció d’energia fotovoltaica podria augmentar en un 10 % a mitjan segle respecte a la capacitat actual.
No obstant això, aquest increment es podria veure alterat per l’increment de les temperatures, que afecta negativament els sistemes fotovoltaics, i pels danys causats per esdeveniments meteorològics extrems.

La producció d’energia eòlica es podria veure negativament afectada en les pròximes dècades a causa del canvi climàtic

Els canvis previstos en el patró dels vents i l’esperada reducció de la seva velocitat mitjana a la superfície (fins a un 9 % més lents) podria reduir el potencial de producció d’energia eòlica en prop de -1 MWh/dia respecte als valors actuals durant el transcurs d’aquest segle.

És previsible que la demanda estacional d’energia variï considerablement les pròximes dècades atès l’augment de les temperatures mitjanes i les onades de calor.

Els hiverns cada vegada més suaus i els estius més calorosos i marcats per les onades de calor han provocat canvis en l’estructura de la demanda energètica per a calefacció i refrigeració.

És molt probable que els propers anys augmenti la demanda energètica per cobrir les necessitats creixents de refredament a l’estiu (pics de demanda).
A més, aquest augment de demanda podria coincidir amb el moment en què la capacitat de generar energia hidroelèctrica és més baixa a causa de les sequeres típiques dels mesos d’estiu i de la demanda creixent d’aigua per a altres usos (agricultura i consum humà).
Si les onades de calor es fan cada vegada més freqüents i intenses com preveuen els models principals, els pics de demanda durant l’estiu es podrien aguditzar i generar problemes de proveïment i conflictes amb el sector agrícola.

Las infraestructuras de producción y transporte de energía podrían verse afectadas por el incremento previsto de los riesgos naturales.

Moltes de les infraestructures energètiques i sistemes de transmissió i transformació d’energia en ambdós vessants dels Pirineus estan particularment exposades als riscos climàtics i als riscos naturals induïts o potenciats per aquests.

Recomanacions:

• Diversificar les fonts d’energia prioritzant les fonts d’energies renovables.
• Fomentar la transició a un model de generació d’energia renovable i distribuïda en substitució al model de producció centralitzada actual.
• Optimitzar l’ús de recursos hídrics en la producció d’energia hidroelèctrica i termoelèctrica.
• Adequar la gestió del sector energètic a les possibles variacions de la demanda.
• Fomentar l’ús racional de l’energia en tots els sectors socioeconòmics dels Pirineus, en especial durant els pics d’afluència turística.
• Aprofundir sobre les potencials limitacions del sistema energètic actual en vista dels desafiaments climàtics.
• Assegurar una bona capacitat de resposta i recuperació de la xarxa de distribució en vista d’esdeveniments climàtics extrems.