El canvi climàtic podria provocar canvis en els rius i llacs dels Pirineus, i especialment en l’aportació anual dels rius.

El canvi climàtic ha generat canvis en les aportacions mitjanes anuals de molts rius dels Pirineus les últimes dècades. Tanmateix, aquests canvis s’atribueixen tant a causes climàtiques com a canvis en els usos del sòl i de la coberta vegetal, de manera que resulta complicat quantificar la influència de cada factor per separat.

A la conca de l’Ebre s’han detectat descensos significatius del cabal anual en més del 50 % de les estacions d’aforament estudiades entre el 1950 i el 2010.

L’escalfament global també podria estar generant canvis en el règim mensual dels rius.

El descens de l’acumulació hivernal de neu, a causa de les temperatures més altes i el menor nombre de precipitacions en forma de neu, està provocant un augment dels cabals durant l’hivern.
En canvi, la freqüència i la intensitat més altes de les sequeres estan provocant la disminució dels cabals dels rius a l’estiu i la tardor.
L’acumulació de neu per sota dels 1.500 m podria arribar a reduir-se en un 78 % l’últim quart del segle XXI.

El canvi climàtic també podria incidir en la qualitat i la quantitat de les aigües subterrànies.

Els aqüífers superficials i poc profunds són especialment sensibles als canvis en les condicions climàtiques.
És previsible que els canvis en el balanç hídric abans esmentats influeixin també en la recàrrega i la descàrrega dels aqüífers, la qual cosa podria causar escassetat d’aigua a les zones sense prou capacitat d’embassament.
Segons els principals estudis, la recàrrega dels aqüífers podria disminuir fins a un 20 % en algunes zones de la serralada a mitjan segle. Això podria suposar una reducció del cabal de molts brolladors.

L’augment de les temperatures i els canvis en el cicle de l’aigua induïts pel canvi climàtic poden alterar les característiques físiques i químiques de les aigües pirinenques i influir en la seva qualitat.

Les sequeres i els períodes d’estiatge més llargs tenen un efecte directe en la composició química de les aigües, ja que en disminuir la quantitat d’aigua augmenta la concentració a què es troben els contaminants, i per tant disminueix la qualitat de les aigües. D’altra banda, la freqüència i la intensitat més altes de riuades i avingudes podria desembocar en un increment de les aportacions de nutrients i substàncies contaminants d’origen humà als rius. Aquesta estreta relació entre la qualitat (química i ecològica) i el cabal ha estat plenament reconeguda i integrada en la Directiva marc de l’aigua europea.

La combinació de baixos caudals i la presència de substàncies tòxiques que afecten les comunitats biològiques aquàtiques està provocant problemes estructurals i funcionals en els ecosistemes fluvials.

Els diversos impactes del canvi climàtic en les masses d’aigua poden desencadenar efectes greus en la composició biològica de les masses d’aigua.

A mesura que els rius i rierols esdevenen més càlids, els peixos d’aigües càlides desplacen els peixos d’aigües més fredes del seu hàbitat.

Com a conseqüència del canvi climàtic, s’ha constatat una redistribució generalitzada de diferents espècies de les aigües continentals cap a altituds més elevades.
El canvi climàtic també està afectant les comunitats d’algues i, en general, la productivitat de les aigües a causa de la major concentració de nutrients, temperatures més altes i un major nombre d’hores de llum en el cas dels llacs d’alta muntanya.

Recomanacions:

• Per abordar els reptes del canvi climàtic en relació amb els recursos hídrics cal adoptar una visió integradora de la gestió del territori que replantegi la distribució territorial de l’ús de l’aigua.
• Quant a les llacunes de coneixement, caldrà reorientar els estudis de l’impacte del canvi climàtic en el cicle hidrològic dels Pirineus perquè considerin la serralada en la seva totalitat, integrant ambdós vessants a una mateixa unitat.
• També cal promoure el desenvolupament i el manteniment de xarxes de seguiment del canvi climàtic, incloent-hi indicadors que facilitin el seguiment i la caracterització de l’impacte del canvi climàtic sobre el balanç hidrològic.