Foto de Jordi Pujadas, from Unsplash

El passat 25 de setembre es va aprovar i publicar l'últim informe especial del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) sobre l'impacte de l'escalfament global en els oceans i la criosfera (SORCC). Per a l'elaboració de l'informe, centenars d'autors han revisat la bibliografia científica més recent, citant aproximadament 7 000 publicacions científiques.

De les seves conclusions es destaca que l'escalfament global ja ha ocasionat un augment d’ 1ºC respecte als nivells preindustrials, sent molt superior en determinades zones de muntanya i de l'Àrtic, i el causant principal són les emissions de gasos d'efecte hivernacle passades i actuals. L'informe considera que hi ha proves aclaparadores que el canvi climàtic està tenint conseqüències greus en els ecosistemes i les persones.

  Temperatura mitjana anual del sòl procedent de pous de sondeig en enderrocs i roca als Alps europeus, Escandinàvia i Àsia d'alta muntanya*

Segons s'exposa en l'informe, els habitants de les regions de muntanya estan cada vegada més exposats a canvis en la disponibilitat d'aigua i als riscos associat. En particular, les glaceres, la neu, el gel i el permafrost estan disminuint i ho seguiran fent, i segons les projeccions això podria augmentar l'exposició de les persones a determinats riscos naturals, com ara esllavissades de terra, allaus, despreniments de roques i inundacions.

L'informe alerta que les glaceres de menors dimensions ubicades, entre altres llocs, a Europa, Àfrica Oriental, la regió tropical dels Andes i Indonèsia, perdran més de l'80% de la seu  massa de gel actual d'aquí a 2100 en un escenari de altes emissions. El retrocés de la criosfera en regions d'alta muntanya seguirà incidint negativament en les activitats d'oci, el turisme i el patrimoni cultural. A més, els canvis en la disponibilitat d'aigua no només afectaran els habitants d'aquestes regions d'alta muntanya, sinó també a poblacions i ecosistemes situats molts quilòmetres aigües avall.

L'informe destaca la necessitat d'actuar amb caràcter urgent per adoptar polítiques climàtiques ambicioses que redueixin les emissions i així donar compliment a l'Acord de París. Com es pot deduir d'aquest treball i en base als resultats obtinguts pel projecte OPCC 2, els Pirineus no són aliens als processos de canvi esmentats en l'informe SROCC.

Les nostres muntanyes han experimentat un escalfament que supera 1.5ºC des de 1950, i segurament excedeix els 2 ° C si prenem com a referència el període preindustrial. Aquest increment tèrmic ha causat una reducció de la capa de neu i ha portat a les glaceres a un retrocés que els posiciona en una situació límit, sent molt difícil que cap d'elles sobrevisqui a les properes tres dècades, donat l'actual ritme de retrocés.

Hi ha clares evidències de que aquest escalfament, sovint interacciona amb canvis en la coberta vegetal i d'usos del sòl, afectant als ecosistemes (boscos, flora i fauna), llacs i producció de vessament de les nostres muntanyes, amb clars efectes en el medi ambient i en l'economia de totes les regions que es situen aigües avall. Per això, continuar amb el monitoratge dels canvis ambientals que s'estan produint i proposar les mesures d'adaptació més oportunes és una clara necessitat per a la regió pirinenca.

*Noetzli, J. et al., 2018: Permafrost thermal state [in “State of the Climate in 2017”]. Bull. Am. Meterol. Soc.